Ricardo Santos: “Necessitam molts més arbres, però uns arbres amb projecció de futur”

Els arbres són essencials pel benestar de les ciutats i per la lluita contra el canvi climàtic. La protecció de l’arbrat, la formació i la difusió de la cultura de l’arbre són els principals objectius de l’Associació Balear de l’Arbre (ABA), un entitat fundada l’any 2009 per un grup de professionals de l’arboricultura. Ricardo Santos és el vicepresident de l’ABA. 

Pregunta.- Còm neix l’Associació Balear de l’Arbre?

Resposta.- Neix sobre dos pilars, per una banda, davant d’una carència de formació al sector que feia que haguéssim de sortir a fora per cercar formadors. Aquesta va ser una de les principals iniciatives. Després es va detectar que no hi havia cap associació que apostés per una protecció de l’arbrat en si, n’hi havia de jardineria, ecologistes… però no n’hi havia cap d’específica que vetllés pels arbres. 

P.-Quins són els vostres objectius?

R.- Els objectius són diversos perquè acull un col·lectiu ampli de gent. La difusió de la cultura de l’arbre, del que ens aporta l’arbre, la formació dels professionals, i també tenir cura del patrimoni arbori, tant l’actual com el futur. A més l’associació és com una plataforma que pots emprar per aconseguir els teus objectius, sempre que estiguin inclosos dins dels objectius de l’associació. 

P.-Quines activitats organitzau? 

R.- Tenim activitats que organitzam amb d’altres entitats i també les pròpies. En la part de formació feim un cicle de cursos que permet professionalitzar-te i et prepara per obtenir el carnet European Tree Worker. En total són entre 8 i 10 cursos, tot i que depèn de la planificació i d’on podem arribar perquè som persones que tenim la nostra feina i això ho feim de forma altruista. També tenim la part de divulgació, organitzam sortides i visites. De fet, ara estam preparant un projecte que sortirà pròximament a la nostra pàgina web, serà sobre la cultura de l’arbre i estan previstes activitats dirigides als nins.

P.-Quan parlam d’arbres, hem de diferentciar l’arbrat que es troba a la natura de l’urbà. 

R.- L’arbrat urbà és especialment delicat perquè és un arbre que pateix molt d’estres, envelleix molt ràpid i una caiguda de l’arbre o d’una branca pot provocar un accident greu. Es un arbre al que se li dedica molt vigilància. Si que mereix una diferenciació respecte l’abre que ens trobam als entorns naturals.

P.-Voltros vos preocupau de tot tipus d’arbres o més dels urbans?

R.-Estam pendents de tot tipus d’arbres, el que passa és que l’arbre urbà necessita d’una gestió humana i requereix més atenció i més intervencions. Quan hi ha un canvi de govern o es creen noves infraestructures hi ha una gestió diferent, però els arbres són allà des de fa 50 anys.

“Noltros ens oposam a que es talin arbres, però entenem que el gestor de l’arbrat ha de prioritzar la seguretat”

P.-Com valorau la situació del patrimoni arbori de les illes?

R.- En el cas de l’arbrat urbà, s’ha hagut d’adaptar al llarg dels anys als canvis de tècniques i criteris de poda i manteniment, i també als canvis a les infraestructures. Ara mateix tenim uns arbres que són com un elefant en una terrisseria perquè tenen deficiències estructurals, estan situats a zones perilloses i són difícils de gestionar. Moltes de vegades el gestor de l’arbrat ha de prendre decisions que no són molt populars, però la seguretat és el primer. Noltros ens oposam a que es talin arbres, però entenem que el gestor de l’arbrat ha de prioritzar la seguretat. De vegades hi ha mesures que no són molt populars, però si tècnicament acceptades. 

Pel que fa a l’arbrat més naturalitzat, a les Balears comptem amb un Catàleg d’Arbres Singulars. Lògicament molts d’aquests arbres s’estan morint perquè tenen molts d’anys, però si que hi ha intenció de conservar-los i mantenir-los com a monuments arboris. 

P.-Hi ha diferència entre l’arbrat de Palma i el que poguem trobar a d’altres nuclis urbans de les illes?

R.- Nosaltres no distingim un nucli urbà d’un altre, anem allà on ens demanen.  Un company es va trobar unes persones fent unes males pràctiques a uns arbres a Santa Maria, va anar a l’Ajuntament, va parlar amb el batle i va acabar donant una formació als podadors que no feien la feina de forma adequada per desconeixement. En canvi hi ha d’altres municipis on hem fet requeriments i se’ns ha ignorat. Vaig presentar una queixa a l’Ajuntament de Bunyola perquè obriren una síquia molt a prop d’una filera de pins d’una avinguda, tallant les arrels, amb el risc que suposa això pel futur ja que estan al costat d’una carretera, però no varen fer cas d’aquesta queixa. De tota manera hem de dir que, en general, si que està millorant la gestió de l’arbrat, de cada vegada la gent està més formada, amb tècnics i plans d’arbrat per a fer una gestió a llarg termini. Hi ha un canvi de consciència, no tot el que ens agradaria, però si que hi ha un canvi de tendència en l’arbrat urbà. 

“En general, si que està millorant la gestió de l’arbrat, de cada vegada la gent està més formada, amb tècnics i plans d’arbrat per a fer una gestió a llarg termini”

P.-El problema seria el manteniment que es fa o el tipus d’arbre que tenim als nuclis urbans?

R.- El tipus d’arbre ve derivat de les decisions passades, ara hi ha tècnics molt formats i experts en dissenyar l’arbre que volem en el futur. Depenent de cada ubicació, de cada carrer, de cada zona, si està a prop d’una escola, si el carrer dona a nord o sud, pots triar diferents espècies. El que si s’ha de tenir molt clar és com evolucionarà aquest arbre perquè no perjudiqui: la dimensió que tendrà, la possible molèstia que pot provocar, les plagues, els insectes que atreurà…

P.-Hi ha arbres o espècies concretes que aconsellau per a l’entorn urbà?

R.- Hi ha un ampli ventall d’espècies i amb el canvi climàtic es poden incorporar noves espècies. La tendència de cercar una espècie autòctona perd el sentit, és molt complexe, depèn de la ubicació i hi ha molt per triar.

P.-Que opinau de la proposta de sembrar arbres fruiters a zones urbanes?

R.-Es una tendència nova, el que passa és que la fructicultura s’allunya un poc de la nostra política d’arboricultura. Noltros cercam la protecció de l’arbre transformant-lo el manco possible, deixant-lo créixer de la forma més natural possible, donant-li la màxima llibertat, però la fructicultura, sense despreciar-la perquè ens ha alimentat, és una transformació on nosaltres emprarm aquest esser viu en el nostre benefici. Es un recurs que es pot emprar, però noltros cercam arbres que aportin absorció de CO2, captació de carboni, evitar radiacions ultravioleta, controlar la temperatura… uns altres beneficis. Els arbres són molt importants per a les persones, està comprovat que és una vida diferent de viure a un carrer amb o sense arbres.

“No volem sembrar per sembrar, volem que es sembrin arbres que no creïn conflictes en el futur o que hagem d’intervenir sovint per tallar branques”

P.-En el cas de Palma, l’Ajuntament va anunciar la sembra de més d’11 mil arbres en 3 anys. Què en pensau?

R.- Hem assistit a vàries reunions de la Mesa de l’Arbre i si que hem vist una voluntat, però el que noltros exigim és que comptin amb els coneixements suficients. Demanam que s’assessorin bé i que no facin una campanya publicitària de sembrar molts d’arbres que després haurem de tallar d’aquí a 20 anys. No volem sembrar per sembrar, volem que es sembrin arbres que no creïn conflictes en el futur o que haguem d’intervenir sovint per tallar branques. S’hauria de fer un disseny de l’arbrat que permeti un arbre saludable, i això requereix d’una bona planificació perquè l’arbre i l’humà puguin conviure amb els màxims beneficis possibles i amb una projecció de futur. Demanam també que comptim amb nosaltres perquè tenim una base de dades de professionals, socis i no socis, ben formats i que poden assessorar molt bé.

P.-Què pensau de la tala d’arbres a les obres del passeig Marítim de Palma? 

R.- Es una desgràcia la pèrdua d’un arbrat tan gran, però quan es tala un arbre és que alguna cosa s’ha fet malament. La planificació es va fer malament fa 40 o 50 anys quan es va plantar aquell arbre. Noltros ja no demanam que no es talin, si hi ha un pla urbanístic aprovat i és beneficiós per a la ciutadania tampoc ens podem oposar. Demanam que hi hagi una bona planificació perquè això no torni a passar. 

El que sí hem denunciat, i consideram una aberració des de l’Associació és que a les obres de l’Hospital Psiquiàtric de Palma no s’està posant en marxa cap política de protecció de l’arbrat en obra. 

P.-Falten arbres a les nostres zones urbanes?

R.- Sempre, i en la situació actual de canvi climàtic l’arbre és un dels grans aliats per combatre aquests efectes que ja són evidents. Per suposat que necessitam molts més arbres, però no molta més quantitat, sinó molta més qualitat d’arbre, un arbre que no s’hagi de tallar, un arbre amb una projecció de futur, que es pugui desenvolupar i donar tot el que ens ha d’aportat al llarg de la seva vida útil.