Rosa Maria Tarragó: “No ens podem aturar mai de fer promoció; només el 2 % de la població és donant de sang”

Entrevista realitzada per Ona Colom, Núria López i Ale Andreo, alummnes del Col·legi Sagrats Cors de Sóller, en el marc de l’APS Embossa’t de Vida

En el marc del projecte d’Aprenentatge i Servei (APS) “Embossa’t de Vida”, hem tingut l’oportunitat de poder entrevistar Rosa Maria Tarragó Llobera, gerent de la Fundació Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears. Una conversa que posa en valor la importància de la donació de sang, teixits i llet materna per garantir una assistència sanitària de qualitat.

Pregunta.- Bé, ens agradaria començar amb una pregunta un poc més personal i és la següent: Què us va motivar a dedicar-vos a aquest camp i arribar a ser la gerent d’una institució tan important?

Resposta.- La veritat és que jo no m’havia plantejat mai ser gerent de la Fundació Banc de Sang. El que passa és que la gerència en aquesta Fundació és un càrrec polític i fa anys que estic dedicada a la política i quan va arribar aquesta legislatura i jo em vaig presentar com a regidora de l’Ajuntament d’Inca i des del partit em van oferir aquesta possibilitat de ser gerent de la Fundació. Jo el tema sanitari el coneixia igual que el coneixeu vosaltres quan has hagut d’anar a l’hospital, anar al metge, però no m’hi havia dedicat mai i per això ha estat un repte molt important. Sobretot el fet d’explicar quina és la importància de fer donació de sang i ser donants.

P.- Com és el vostre dia a dia com a gerent del Banc de Sang, de Teixits i de donants de Llet Materna?

R.- El dia a dia d’un gerent del Banc de Sang i Teixits varia molt i mai no és igual. Uns dies realitzam tasques de gestió dins la Fundació i visites institucionals, com és ara, el projecte educatiu de Sóller “Embossa’t de Vida” i, per altra banda, una part important de la feina és organitzar homenatges als donants de sang a totes les nostres Illes: Menorca, Eivissa i Mallorca. A més, hi ha molta gestió de personal i contractació, essencial per al funcionament de la Fundació. Com a entitat del sector públic, està subjecta a regulacions estrictes. Per això, la gestió administrativa ocupa una gran part del seu temps.

Si una persona ja és donant habitual i té bona salut, pot continuar essent donant fins els 70 anys”

P.- Quins són els requisits perquè una persona pugui donar sang?

R.- Per donar sang, cal tenir entre 18 i 65 anys. Si una persona ja és donant habitual i té bona salut, pot continuar essent donant fins els 70, però no és recomanable començar a donar als 65. També cal pesar més de 50 quilograms, ja que la bossa de sang extreta és de 450 mililitres i, per sota d’aquest pes, no seria viable. A més, s’ha de tenir bona salut general, ja que donar sang no ha de perjudicar el donant. És important estar ben hidratat abans i després de la donació, i evitar fer-la en plena digestió després d’una menjada.

P.- Cada quant es pot donar sang sense que afecti la salut del donant? És diferent si ets un home o una dona?

R.- Sí, la freqüència de donació canvia en funció del sexe. Els homes poden donar sang fins a quatre vegades l’any, mentre que les dones només tres vegades. Això es deu al fet que les dones tenen més pèrdues de ferro a causa de la menstruació. Ara bé, si parlam de la donació anomenada per “afèresi”, el qual és un procés diferent. En aquest cas, el donant està connectat a una màquina que extreu la sang i d’ella es separa només el component que es necessita (com les plaquetes, el plasma o els glòbuls vermells) i retorna la resta al cos. Això permet que aquests donants puguin donar més sovint, fins i tot cada 15 dies, depenent del tipus de donació.

P.- Hi ha algun tipus de sang que sigui més necessària o escassa que altres?

R.- Tots els grups sanguinis són importants perquè no sabem mai quines seran les necessitats dels hospitals. Quan una persona ingressa, fins que no se li fa una analítica, no coneixem el seu grup sanguini. Dit això, sí que és cert que el grup 0 negatiu és especialment preuat. Això es deu al fet que pot donar sang a qualsevol grup sanguini, però només pot rebre d’altres el 0 negatius. És el grup que es fa servir en emergències quan es necessita transfondre sang immediatament i encara no es coneix el grup sanguini del pacient. També n’hi ha molt del tipus A positiu a la nostra societat, mentre que els grups del 0 negatiu i el 0 positiu són més escassos i, alhora, molt demandats.

P.- Quines són les passes per garantir la seguretat i la qualitat de la sang recollida?

R.- El primer pas és assegurar-se que el donant estigui ben informat i compleixi tots els requisits per donar sang. Quan arriba a la donació, se li fa un qüestionari i, posteriorment, un metge revisa les seves respostes per verificar que pot donar sang amb seguretat. Un cop extreta, la sang es porta a un laboratori on es centrifuga per separar-ne els diferents components (plasma, glòbuls vermells i plaquetes). Després, se sotmet a diverses anàlisis per descartar la presència de malalties com l’hepatitis o el VIH. Si la sang passa tots els controls i no està contaminada, se li assigna una etiqueta d’identificació i es conserva en condicions òptimes fins que es distribueix als hospitals. Aquest procés rigorós assegura que només es transfongui sang segura als pacients que la necessiten.

P.- Quins tipus de teixits es poden donar i com es fan servir?

R.– Quan una persona mor, en alguns casos, pot ser donant de teixits si els familiars ho autoritzen. En aquest cas, el cos es trasllada a un hospital on cirurgians especialitzats extreuen diferents tipus de teixits, com és ara ossos, tendons, còrnies i, des de fa poc, també artèries. A la nostra Comunitat Autònoma, aquests teixits es porten al Banc de Teixits, situat a la seu de la Fundació. Un cop allà, es processen al laboratori per preparar-los per al seu ús en operacions de lligaments creuats, implants de còrnia i reconstruccions òssies. De fet, molts implants ossis que es fan en persones que han perdut massa òssia a la mandíbula provenen d’aquests teixits donats.

P.- La donació de teixits és tan necessària com la de sang? Per què?

R.- Sí, és molt necessària perquè la ciència avança ràpidament i avui dia podem fer intervencions que abans eren impensables. Quan algú necessita substituir un lligament, una còrnia o un altre teixit, és molt millor utilitzar teixit humà que no pas alternatives com és ara el plàstic o materials d’origen animal, que poden tenir més risc de rebuig. A mesura que la ciència avanci, encara veurem més aplicacions per aquests teixits donats.

P.- Com es conserva i es distribueix un teixit donat?

R.- Cada teixit és diferent i té unes condicions específiques de conservació i caducitat. Quan un hospital necessita un teixit, es posa en contacte amb el banc de teixits i fa una sol·licitud. Des de la seu de la Fundació, tenim un servei de transport especialitzat que assegura que el teixit arribi en les millors condicions. A vegades, els hospitals que ho requereixen estan a Menorca, Eivissa o Formentera, i en aquests casos cal el transport aeri per garantir que el teixit arribi ràpidament i en òptimes condicions.

P.- Per què és important la donació de llet materna i qui en pot ser donant?

R.- És molt important i, de fet, a les Illes Balears tenim el primer Banc de Llet Materna que es va crear a Espanya. Va ser una iniciativa dels especialistes del Banc de Teixits de la Fundació del Banc de Sang, i és un orgull per a la nostra comunitat. Antigament, quan una mare no podia donar el pit al seu nadó, existien les dides, altres dones que recentment havien tingut un fill i que tenien excés de llet, i ajudaven a alletar aquests nadons. Aquest mateix principi és el que avui segueixen les mares donants de llet materna.

S’ha demostrat, científicament parlant, que la llet materna té múltiples beneficis, tant per al nadó com per a la mare. En el cas dels nadons prematurs, que encara no s’han desenvolupat completament i sovint tenen complicacions, la llet materna augmenta les seves possibilitats de supervivència i redueix riscos de problemes de salut.

Pel que fa a qui pot ser donant, idò ho poden ser aquelles mares que han tingut un nadó recentment i que tenen excedent de llet. Primer, se’ls fa una entrevista personal i una analítica per garantir que poden donar amb seguretat. El procés és molt senzill: la mare s’extreu la llet amb un extractor, la congela a casa en recipients proporcionats per la Fundació, i després un equip la recull directament a domicili, evitant molèsties.

P.- Com es tracta i es distribueix la llet materna perquè sigui segura per als nadons?

R.- Un cop arriba a la Fundació, la llet passa per una anàlisi per comprovar-ne la qualitat i el contingut proteic. Després, es pasteuritza per eliminar possibles bacteris i es congela per conservar-la fins que sigui necessària. Quan un hospital la requereix, la llet es transporta en recipients especials que mantenen la temperatura adequada fins a arribar a la unitat de neonats.

P.- Quins nadons reben aquesta llet i com es prioritzen les donacions?

R.- Ara mateix, no cal prioritzar, ja que hi ha prou mares donants i la demanda està ben coberta. La llet es distribueix segons prescripció mèdica, és a dir, sempre que un pediatre indica que un nadó la necessita, es pot proporcionar sense problema. Els destinataris principals són nadons prematurs amb un pes molt baix i que necessiten recuperar-se i continuar el seu desenvolupament de manera òptima. En aquests casos, la llet materna és molt més beneficiosa que la llet artificial, ja que els proporciona els nutrients necessaris per créixer amb més seguretat. Per això, animam, a totes les mares, que puguin a continuar donant, perquè cada gota compta per ajudar aquests petits a sobreviure i créixer sans.

Si miram les dades, fa 10 anys teníem el doble de donants joves (de 18 a 30 anys) que l’any passat”

P.- Creieu que hi ha prou conscienciació entre la gent jove sobre la importància de la donació de sang? I què es podria fer per millorar-ho?

R.- Aquesta és una pregunta molt interessant i, alhora, difícil de respondre. Crec que falta promoció, i no ens podem aturar mai en aquesta tasca. Si miram les dades, fa 10 anys teníem el doble de donants joves (de 18 a 30 anys) que l’any passat. A més, si tenim en compte tota la població que podria donar sang (de 18 a 65 anys), només el 2% és donant. Això vol dir que hi ha un marge de millora enorme. Per això, fem molta feina per arribar a empreses, ajuntaments, mitjans de comunicació i també centres educatius. Un bon exemple és el vostre projecte educatiu, que duu anys creant consciència entre els estudiants. Sabem que alguns alumnes, quan compleixen els 18 anys, tornen per donar sang, i això és un èxit. Som conscients que no tothom podrà ser donant per diferents motius (malalties, viatges recents, aprensió a les agulles…), però totes aquelles persones que puguin haurien de fer aquest esforç. Per això, agraïm moltíssim iniciatives com aquesta entrevista, que ajuden a difondre el missatge i a conscienciar la gent.

P.- Quins són els principals reptes als quals us enfrontau en la vostra tasca diària?

R.- Un dels reptes principals és aconseguir, amb els mitjans limitats que tenim, arribar a l’objectiu diari de 200 donacions efectives. No sempre ho aconseguim. A més, una cosa és que una persona vulgui donar sang, però una altra és que realment pugui fer-ho. Per exemple, si avui algú ve a donar però està refredat, el metge li recomanarà esperar. Si algú s’ha fet un pírcing o una colonoscòpia, haurà d’esperar quatre mesos. Si ha viatjat a determinades zones, també hi ha períodes d’espera. Així que no només necessitam persones disposades a donar, sinó que també hem de gestionar aquests factors per assegurar-nos que sempre hi hagi prou sang disponible per als hospitals.

Quan estam sans, no pensam que qualque dia en podríem necessitar, però quan arriba el moment, donam per fet que hi haurà una bossa disponible”

P.- Si poguéssiu transmetre un missatge clau a la població per fomentar la donació, quin seria?

R.- El nostre missatge clau és aquest: La sang no es pot fabricar. Quan estam sans, no pensam que qualque dia en podríem necessitar, però quan arriba el moment, donam per fet que hi haurà una bossa disponible. Això no és automàtic. Un medicament com el paracetamol es pot fabricar i comprar a la farmàcia, però la sang només la podem obtenir gràcies a donants altruistes. Sense aquesta primera passa d’una persona generosa, no hi haurà sang disponible per als pacients que la necessiten.

Record una història que em va explicar una donant de Sant Joan. Va ser quan la seva padrina va ser operada. Mentre esperava, veia com entraven bosses i bosses de sang i, en demanar si eren per a diferents operacions, una infermera li va dir: “No, són totes per a la teva padrina”. En aquell moment, va ser realment conscient del que significa la donació de sang i va decidir que ella mateixa es convertiria en donant.

A vegades, si no tenim un cas proper, no som conscients de la seva importància. Per això, accions com aquesta entrevista i els projectes educatius als centres són fonamentals per sensibilitzar la població. Gràcies per ajudar-nos a fer arribar aquest missatge!