Rosa Planas: “Han faltat estudis més en profunditat de les místiques mallorquines”

Les restes de Sor Anna Maria del Santíssim Sagrament (Valldemossa 1649-Palma 1700) seran traslladades dia 17 de juny a l’església de Santa Caterina de Sena de Palma. Torna així al lloc on va viure i va morir, i d’on sortí als anys 60 quan es va esbucar l’antic convent per construir Los Geranios. L’estudi d’aquesta dona mística, recordada com la primera escriptora mallorquina, ha estat l’origen de “Místiques mallorquines” de Rosa Planas (Palma 1957), escriptora i doctora en Filologia i Filosofia per la UIB. Al llibre recull de les biografies d’aquestes dones singulars, i fa una aproximació a la història de la mística femenina i els principals centres de la religiositat femenina a Mallorca. Un món, explica, que ens mostra una part de la nostra història i la nostra cultura. 

Pregunta.- Com sorgeix la idea de fer aquest llibre?

R.- Jo havia estudiat a la gran mística mallorquina, Margalida Mas Pujol, Sor Aina Maria del Santíssim Sagrament, que va escriure el comentari al “Llibre d’amic e amat” de Ramon Llull. I a partir d’aquí em vaig interessar per totes les mallorquines que poguessin haver tengut una experiència mística i  vaig començar a investigar. El llibre és de caire didàctic i divulgatiu, que és la línia de la col·lecció TornaVeu de l’editorial Lleonard Muntaner. Un format petit, entenedor i amb un llenguatge molt clar.

P.- Per què penses que és important parlar de mística al món actual?  

P.- Primer perquè forma part de la nostra història, i després perquè és una herència espiritual i intel·lectual que mereix, no només ser respectada i dignificada, sinó també estudiada. A més, parlar de mística a Mallorca, a una terra on sempre ens han dit que som fenicis, i que som tan materialistes en tots els sentits, era una manera d’explorar l’altra cara de la nostra identitat. 

“Parlar de mística a Mallorca, a una terra on sempre ens han dit que som fenicis, i que som tan materialistes en tots els sentits, era una manera d’explorar l’altra cara de la nostra identitat.”

P.- Què és el misticisme?

R.- És una pregunta impossible de respondre exactament perquè el misticisme és un fenomen històric antiquíssim, que parteix de la mateixa humanitat. Podríem dir que l’home quan aixeca el cap i deixa només de preocupar-se per menjar, té una experiència religiosa. Aquesta experiència el duu a connectar-se amb una transcendència, i a partir d’aquí podem parlar de fenòmens místics. 

Mística és una paraula que s’utilitza a partir del segle XVIII, és relativament moderna, per reunir amb una definició artificial tota aquesta sèrie d’experiències espirituals, transcendents, i que hem anomenat místiques. Jo parl més aviat d’experiències místiques que de mística. 

P.- Que tenen en comú aquestes dones que reculls al llibre?

R.- Tenen en comú unes experiències religioses que les connecten amb aquesta realitat transcendent, i que elles en donen testimoni. Algunes ho fan escrivint i contant aquestes experiències, i d’altres, hi ha una comunitat que ho veu i ho comunica. Per exemple, Sor Francinaina Cirer no va escriure però hi ha testimonis que la veien en èxtasi. Santa Catalina Tomàs també es una religiosa de la que no s’han conservat els escrits, però que els testimonis diuen que podia estar tres dies en èxtasi. 

P.- Totes eren monges?

R.- No necessàriament. Per exemple, Margalida Amengual Campaner de Costitx no era monja, era una brodadora que feia bosses de plata i era una persona profundament religiosa que va morir molt jove, però que va tenir una sèrie d’experiències místiques. També hi ha sor Coloma Fiol, que tot i que li deim sor Coloma, no era cap monja, era una terciària franciscana que vivia a ca seva segons la regla de les beguines i de les terciàries. Estava a l’església de Sant Francesc de Palma i va dur una vida dedicada a cuidar l’església. 

“Els místics només pel fet de ser místics ja son sospitosos, siguin homes o dones, i si era dona, encara era més sospitosa de patir enganys del diable.”

P.- Com va influir el fet que fossin dones?

R.- El primer que dic al llibre és que experimentar fenòmens místics no és una qüestió de sexe, no és pertinent fer una distinció entre mística masculina i femenina. Però aquestes dones si que tingueren problemes, però no per místiques, sinó per dones. Les dones tradicionalment no han estat considerades persones amb tots els drets fins fa dos dies i, si ara les desvinculam de que hagin estat místiques, demostren dues coses, que són intel·ligents i també que són capaces d’experimentar el mateix que experimenta un home. En aquest sentit són renovadores, innovadores, avantguardistes… Tot i això, els místics només pel fet de ser místics ja son sospitosos, siguin homes o dones, i si era dona, encara era més sospitosa de patir enganys del diable.

“A algunes d’aquestes monges i dones mallorquines els hi varen fer la vida impossible.”

P.- Quina era la seva relació amb l’església oficial? 

R.- Quan elles viuen aquestes experiències, les analitzaven amb lupa, les marcaven d’aprop, i a algunes les castigaven. Ara be, una vegada mortes, les glorifiquen. A algunes d’aquestes monges i dones mallorquines els hi varen fer la vida impossible, això no vol dir que no els consultessin. Per exemple, a Clara Andreu és el bisbe que li demana una opinió de l’Estat de l’església mallorquina. Ella fa l’informe, diu el que havia de dir, i a partir d’aquí tot el clero se li tira al damunt, de tal manera que la tanquen, li prohibeixen la comunió, comunicar-se amb l’exterior i destrueixen els seus escrits. Un any després d’aquesta condemna ella mor al convent de Sant Bartomeu d’Inca, però mor amb valor de santedat, enmig de la popularitat més grossa, i continua creixent la seva memòria una vegada morta. És aquesta paradoxa. 

P.- Són figures molt populars als seus pobles? 

R.- Si, per exemple, Sor Francinaina a Sencelles, i Catalina Tomàs que és un fenomen illenc, és la santa per antonomàsia. Hi ha la devoció popular, que sempre és una devoció folklòrica, que està molt bé, però el que ha faltat són estudis més en profunditat d’aquestes personalitats. Estudiar-les, no des del punt de vista folklòric, ni tradicional, ni devocional, sinó un estudi més científic, de caire històric teològic, perquè no son simples beates de poble, sinó que hi ha molt més al darrera. Algunes, com sor Aina Maria, estava ignorada per complet quan és una escriptora que escriu al segle XVII i ho fa en català, quan totes les monges escrivien en castellà. Només filològicament és una mina. 

P.- Quin diries que és el llegat d’aquestes dones a la nostra societat?

R.- Hi ha dos tipus de mística, la mística contemplativa, que no surt del convent, i la constructora.  Per exemple, Madre Alberta és una dona fundadora, Leonor Ortiz Girart va fundar el primer convent carmelita del món, carmelita reformat descalces, les Tereses de Palma, a la Rambla. Son dones actives, fan coses importants per la ciutat i la societat, i això s’ha de saber. N’Elisabet Cifre va funcar La Criança, el primer col·legi femení d’Europa. 

“Una mística no serà una influencer, no sortirà a les xarxes socials ni a la televisió, però que no les vegem no vol dir que no existeixin.”

P.- En quin moment podem dir que ja no hi ha més místiques?

R.- Que no sapiguem que hi són, no vol dir que no hi siguin. Evidentment una mística no serà una influencer, no sortirà a les xarxes socials ni a la televisió, però que no les vegem no vol dir que no existeixin. 

P.- Quines fonts has consultat?

R.- Hi ha moltíssim material que no surt a la bibliografia, però vull destacar algunes biografies de les dones que varen esser fetes al seu dia per capellans o membres del clero que tenien una relació amb elles. A part de documentació d’arxius conventuals. 

P.- Encara hi ha molta documentació  a estudiar sobre aquestes dones?

R.-Si, però avui en dia hi ha molta dificultats, per desgràcia, els monestirs femenins, els que no estan tancats com Sant Jeroni, no se si tenen en compte el patrimoni amb la seriositat que haurien de tenir. I a mi me preocupa molt perquè crec que dins dels arxius dels convents hi ha d’haver encara molt per explorar, i s’hauria de facilitar l’accés als investigadors.