Pare Josep Amengual: “Santa Catalina Tomàs és un model de saviesa i de dona consellera que val la pena tenir present”

Ens trobam amb el pare Josep Amengual i Batle (Missioners dels Sagrats Cors) al Monestir de la Real, on resideix. Fa pocs dies que ha fet 86 anys i està immers en l’estudi del procés de canonització de Santa Catalina Tomàs per conèixer, a través dels testimonis que recull, com va ser la vida de la santa mallorquina i que hi ha de veritat i de llegenda a les biografies publicades. Per damunt dels fets extraordinaris, el pare Amengual destaca la intel·ligència de Catalina Tomàs, l’espiritualitat i la importància que va tenir a la seva època com a consellera. La seva ponència titulada “La figura de Caterina Tomàs: una nova visió” va obrir les Jornades «Santa Catalina Tomàs, sor Tomasseta. Història, devoció, tradició”, organitzades per l’Institut d’Estudis Hispànics en la Modernitat, amb la col·laboració del Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Valldemossa. Celebrades aquest desembre, formen part dels actes organitzats en commemoració del 450è aniversari de la mort de Catalina Tomàs i Gallard

Pregunta.- Va obrir les jornades dedicades a sor Tomaseta amb una ponència titulada “La figura de Caterina Tomàs: una nova visió “. Què hi va plantejar? 

Resposta.-  Ara, en el segle XXI, ens feim diverses preguntes sobre què vol dir el que ens conten les biografies de Santa Catalina, com per exemple, que ja de petitona pregava, miracles, visions, aparicions, dimonis, etc. Vaig fer una introducció dient que hem d’aclarir tota aquesta sèrie de coses. A veure que en queda de tot això i com se’ns ha transmès. La nova visió serà una visió que no serà tan espectacular com les llegendes. Per tant, me vaig proposar fer un treball que de veritat vagi un poc a les arrels. I ja que és una santa moderna, que ha passat per uns processos d’investigació, m’he proposat anar als processos, que són formals. La primera feina va ser cercar-los, per bona sort n’he pogut davallar dos que estan penjats a internet. Amb aquests processos ja tenc uns materials segurs que són del segle XVII, de l’any 1625 al 1627, 52 anys després de la seva mort. Aquests procés es va fer a Mallorca i llavors a Roma el varen revisar i varen comprovar peça per peça. Son més de 4 mil fulls escrits a ma que recullen declaracions d’unes 40 persones, de les que n’hi ha 7 ó 8 que varen conèixer a sor Tomasseta, per tant, són testimonis de primera ma. Una de les qüestions que m’he proposat és veure qui és que ens ha fet aquesta fotografia.

“Fins ara, els testimonis que he vist sempre parlen d’ella amb gran admiració de quan era nina, sense llegendes, perquè a les biografies hi ha llegendes.”

P.- Quines persones participen a aquest procés de canonització de Catalina Tomàs?

R.-Hi ha persones molt variades, bastantes eren monges de Santa Magdalena, allà on va viure sor Catalina, i alguna la va conèixer. Hi ha un parell de capellans, un parell de laics i laiques, i molt important, hi ha el que la va acompanyar per entrar a Santa Magdalena, que era un ermità, fra Castanyeda. Hi ha mossèn Joan Salvador Abrines, qui va ser el seu confessor, que va escriure 5 quaderns que no els hem vist però que estan esmentats al procés, aquest era molt amic dels cartoixos de Valldemossa. El pare Mas, que va ser cartoixà, el pare Pere Calders, primer franciscà doctor en teologia, i finalment, el cinquè d’aquests principals, Bartomeu Valperga, no declara, però es l’autor de la primera biografia, que va sortir impresa l’any 1617, nou anys abans de començar els processos, per tant l’aprofitaren. 

Vaig analitzar les dades sobre les biografies d’aquestes persones i me vaig fer una pregunta: sor Tomaseta és de la Cartoixa o és de Santa Magdalena? perquè tots el que informen son gent de la Cartoixa, tret de n’Abrines, que era més amic, i de Castanyeda. Per tant, aquestes expressions de pregària, de cercar la solitud… venen dels testimonis o d’ella? Estic cercant, crec que venen d’ella en gran part, però ens hem de fer la pregunta i encara no la  puc respondre del tot perquè estic començant. Fins ara, els testimonis que he vist, siguin de ca seva, o aquests altres, o laics, sempre parlen d’ella amb gran admiració de quan era nina, sense llegendes, perquè a les biografies hi ha llegendes. Aquí tenim fets històrics.

P.- Hi ha diferències entre les biografies de Catalina Tomàs?

R.- Si, n’hi ha que se fien de coses que no són als processos i són inventades, perquè volien presentar una santa molt santa, molt santa, que havia de fer coses rares. Durant segles per fer-la més admirable varen afegir, però no vull dir ni si ni no, sinó que m’ho ha de dir la documentació. 

“Hi va haver una difusió de la fama de santedat de Santa Catalina Tomàs insòlita en tota Mallorca.”

P.- Totes les festes i tradicions de santa catalina son posteriors a la seva mort?

R.- Si, però pràcticament ja quasi en vida, i sobretot a la mort, va ser un esclat de festa i d’admiració. Es va escriure la biografia i es va escampar, i els que ho escampaven antigament eren els predicadors perquè la gent anava massivament a l’església. Hi va haver una difusió de la fama de santedat de Santa Catalina Tomàs insòlita en tota Mallorca, i això va fer que s’haguessin de fer els processos, perquè amb les noves lleis varen dir, no basta que la gent l’admiri, sinó que ho hem de comprovar, i aquí va començar.

P.- Ens arriba més la part més espectacular, però és important conèixer la persona i saber què va ser el que la va fer especial.

R.- El que ja començ a veure de quan era joveneta, i d’això en parlen les biografies, és que era una al·lota molt intel·ligent. Era una al·lota ben intel·ligent, ben espavilada, molt enginyosa. I després sabem que va ser consellera del bisbe, que el bisbe anava a Santa Magdalena a parlar amb ella, i també altre gent. Té dues cartes, se n’han perdudes moltes, a un cartoixà, el pare Vicens Mas, i aquestes cartes demostren que era una dona que tenia una gran visió de la realitat, de l’espiritualitat, i no anava per coses espectaculars, i sinó per orientar i ajudar a la vida de cada dia. 

Per tant santa Catalina Tomàs és un model de saviesa i de dona consellera que val la pena tenir present. Jo no dic això per feminisme, ho dic com a historiador. Amb això s’assembla molt, i fins i tot amb coses de la infància, a un altra mallorquina, filla de pollencins nascuda a Palma, que era Elisabet Cifre, que va fundar la Criança, un dels primers centres de formació de la dona a Espanya, i va dictar una biografia seva, la primera autobiografia en català. Les dues coincideixen en que eren grans conselleres, eren dones clarividents, intel·ligents. Aquest aspecte, en una època en que això no es tenia present, és ben present tant en Catalina Tomàs com en Elisabeth Cifre.