Sor Catalina Thomàs, la santa valldemossina temptada pel dimoni

“Sor Tomasseta, on sou? Ja vos podeu amagar, perquè el dimoni vos cerca, dins un pou vos vol tirar. Que en viva la Beata, que en viva Catalina! Que en viva sor Tomassa que és santa mallorquina! Que en viva, que en viva!”.

Aquesta cançó, que forma part del corpus de cultura popular mallorquina, evoca la por ancestral al mal en majúscules. Fins i tot una dona santa, l’única de Mallorca, s’ha d’amagar quan les temptacions del dimoni s’aproximen, perquè el mal pot ser més fort que el bé.

Però Santa Catalina Thomàs, la santa valldemossina, va ser realment una dona de fe que va deixar una petjada tan forta en la societat del segle XVI que encara avui és recordada i venerada a molts municipis de Mallorca, sobretot a Valldemossa, on aquest dijous, 28 de juliol, es celebrarà solemnement la seva festa. A les portes d’aquesta fita és necessari recordar la seva figura i alguns detalls de la seva biografia, desconeguda per a molts.

Catalina Thomàs Gallard (Valldemossa 1531 – Palma 5 d’abril de 1574) va aconseguir ser religiosa canonessa de Sant Agustí i una mística, molt comparada a la figura de Santa Teresa de Jesús. Va ser beatificada a Roma l’any 1792 i proclamada santa l’any 1930. Durant gairebé un segle va ser l’única santa mallorquina, fins que l’any 2015 se li va sumar Miquel Josep Serra Ferrer, més conegut com Juníper Serra.

Però, qui era en realitat Catalina Thomàs?

Va ser la sisena dels set fills de Jaume Tomàs Creus i de Marquesina Gallard, un matrimoni molt humil de Valldemossa, dedicat a la pagesia. Va néixer en una casa del carrer de la Rectoria, que des de l’any 1793 és un oratori obert al públic. Als 3 anys d’edat va perdre son pare i al voltant dels 7 sa mare, i va ser criada per la seva padrina. Però als 10 va ser acollida per uns oncles, que eren els senyors de la finca de Son Gallard, a mig camí entre Valldemossa i Deià, i tenien una situació econòmica prou bona.

Les llegendes i els miracles

Tota la seva vida està rodejada de llegendes que, sense cap dubte, contribuïren a bastir la seva imatge de santedat i de dona tocada per la mà de Déu. Per exemple, s’ha escrit que quan era acabada de néixer no mamava del pit de sa mare el divendres, o que les primeres paraules que va pronunciar en aprendre a parlar varen ser “Ave Maria”, o que es va curar un braç dislocat gràcies a una visita a la catedral.

També diuen d’ella que mai no es va vestir com la resta de nines del seu poble, sinó que preferia el color negre, i que també cercava sempre la solitud per poder resar amb tranquil·litat.

Els vuit anys que va passar a casa dels oncles a Son Gallard varen ser de consolidació de la seva espiritualitat. La seva família no entenia aquesta dèria de Catalina Thomàs per resar contínuament el rosari, d’aixecar altars en qualsevol lloc d’aquells immensos olivars de la Serra de Tramuntana o de realitzar favors i donatius a la gent més pobra. Tampoc no entenien que aquella nina manifestàs una vocació religiosa tan clara i es volgués convertir en religiosa, quan el que volien ells era mà d’obra per a la finca i no volien, de cap de les maneres, que abandonàs l’explotació agrícola per ingressar en un convent.

La seva joventut està plegada d’aparicions divines, segons expliquen les seves hagiografies. Detallen aquests textos que un àngel la va reconfortar just després de la mort de son pare i que gràcies a la seva oració va aconseguir que la seva ànima pogués ascendir fins al cel. O que Sant Antoni l’acompanyà fins a ca seva una nit que s’havia acubat quan havia acudit a la font a cercar aigua. O que Sant Tomàs va arreglar un càntir de coure que se li havia espatllat. O que Sant Bru i Santa Catalina d’Alexandria la van reconfortar assegurant-li que aconseguiria ser esposa de Crist.

La figura del dimoni

També relaten nombroses aparicions del dimoni, a qui sempre va fer front i va aconseguir vèncer, i fins i tot s’explica que Jesús se li va aparèixer després d’una d’aquestes trobades amb el dimoni, la va agafar de la mà i la va acompanyar a ca la seva padrina.

Les trobades amb Jesús varen ser freqüents al llarg de la seva vida. En diverses aparicions li va demanar obediència i fidelitat. I la va guiar en el seu camí de santedat.

Malgrat dedicar tant de temps a l’oració, Catalina Thomàs mai no descuidava la seva feina agrícola. Tot i estar concentrada o extasiada, fins i tot levitant, mai les ovelles no trepitjaven el terreny que tenien vedat i sempre la feina encarregada estava més que acomplerta quan arribava l’horabaixa.

La vida de la santa valldemossina dona un tomb quan crida a la seva porta un ermità amb fama de sant: fra Antonio Castañeda. Es tractava d’un capità de l’exèrcit de Carles V, acollit a Mallorca després del naufragi de la seva nau, que formava part de l’expedició que liderava l’emperador contra la pirateria turca que en aquella època assotava la costa de l’arxipèlag.

En veure’s en perill de morir a causa de l’enfonsament de la seva nau, va prometre que si es salvava canviaria la seva vida militar per una altra de penitent, i així va ser com es va convertir en ermità, en un ermità molt ben valorat pels mallorquins, on es va guanyar una important fama de bona persona.

Ell va ser qui va intercedir davant diversos convents de monges de Palma, davant la negativa de la seva família de fer-ho, perquè pogués ingressar com a novícia. Després de diversos fracassos, finalment el 13 de novembre de 1552 la jove Catalina Thomàs va entrar al Monestir de Santa Magdalena, com a canonessa regular lateranenca de Sant Agustí.

En el convent

Com a novícia li va costar adaptar-se a les maneres de les monges de Palma, ja que ella provenia d’un món extremadament rural i no estava acostumada a la vida ciutadana. Tot i això, com que Catalina Thomàs ja anava precedida de la seva fama de jove extraordinàriament devota i la seva presència havia aixecat molta expectació, fou acollida amb satisfacció per la resta de monges.

Allà va fer més oració i penitència que mai, fins al punt d’emmalaltir. Gairebé no menjava, es mortificava i era constantment temptada pel dimoni. Donava el seu menjar a les seves companyes, dormia en terra i passava la seva flassada a alguna altra monja perquè no patís fred. I, després d’un llarg procés, va professar com a monja el mes d’agost de 1555.

Els fets extraordinaris i les gràcies sobrenaturals que l’havien rodejat durant la seva infantesa s’incrementaren encara més amb el seu nou estat com a religiosa, i malgrat la seva condició de monja de clausura es va convertir en una consellera de personatges molt importants de la societat mallorquina del segle XVI. El propi bisbe de la diòcesi, Diego de Arnedo, acudia a ella a demanar-li consell quan tenia un tema d’importància sobre la taula que no era capaç de dilucidar. Asseguren que ho va fer des d’un dia que, quan Catalina Thomàs estava en èxtasi, la va visitar i li va demanar que descrivís els seus secrets més profunds: la jove monja ho va fer amb tot luxe de detalls i sense deixar-se’n cap i, des d’aleshores, el bisbe es va convèncer plenament de l’origen diví d’aquella dona valldemossina.

Fama arreu de Mallorca

Hi va haver un moment que la seva fama era coneguda en tota Mallorca i que era moltíssima la gent que acudia a ella. El virei de València, Guillem de Rocafull, era un d’ells. Nobles, preveres, dames, gent pecadora, persones de fe… acudien a ella a la recerca de bons consells i va aconseguir que molts d’ells prenguessin el camí de la virtut i del servei a Déu.

La seva vida està plegada d’històries divines. Com quan el dimoni la va llançar a la fossa sèptica durant una nit i quan les altres monges la sentiren i anaren a auxiliar-la el dimoni apagava les candeles per dificultar el seu rescat. Tan sols un ciri que havia estat beneït el dia de la Candelària va resistir la bufada del maligne, i la pogueren rescatar. També quan el dimoni li va clavar una tatxa al coll, i com més estiraven amb més força se li clavava, fins que les oracions de la priora varen provocar que la tatxa, tota sola, sortís de la pell de la monja. O també quan la monja que havia de cantar la Sibil·la el dia de Matines es va trobar afònica i va menjar un pa de sucre que Catalina Thomàs tenia a la mà després d’un moment d’èxtasi.

Cada any, quan s’aproximava la festivitat de Santa Catalina d’Alexandria, tenia un èxtasi que arribava a durar alguns dies. L’any 1571 aquest èxtasi va durar 21 dies, i en aquest temps tan sols admetia d’Eucaristia. Va ser en aquest moment quan va augurar la seva mort. Li quedaven tres anys de vida. A partir d’aquesta data un ocell exòtic l’acompanyava en el moment de la seva oració.

I, efectivament, tres anys després va morir. Va ser dia 5 d’abril de 1574, la festivitat de Sant Vicenç Ferrer, als 43 anys d’edat.

Mort amb senzillesa

La notícia de la seva mort es va estendre ràpidament per tota Mallorca. La comunitat de religioses va procurar realitzar unes exèquies amb la major senzillesa possible, que era com ella ho hauria volgut. Emperò l’església aviat es va veure desbordada de persones que es volien acomiadar d’ella. El seu cos va estar tres dies exposat dins l’església i va ser vetllat per centenars de persones. Després va ser enterrada sota l’altar major.

Tres anys després es va construir un sepulcre d’estil genovès de marbre, pagat per Joana de Pax, i en obrir la caixa es va descobrir que el seu cos estava intacte. Més endavant es realitzaren altres inspeccions i avui el seu cos incorrupte està exposat en el convent de Palma on va residir.

Catalina Thomàs és santa des de l’any 1930 i se la representa amb un pa de sucre en una mà i un ocell en l’altra. El cardenal Antoni Despuig va ser el gran promotor de la seva beatificació i tot el poble mallorquí va manifestar una gran alegria quan va ser elevada als altars.

Recorden les cròniques de l’època que feia 300 anys que el papa Gregori XV havia canonitzat la sàvia escriptora Santa Teresa de Jesús i que des d’aleshores cap dona espanyola no havia estat elevada als altars. I, en qualsevol cas, destacaven la humilitat de la “simpàtica beateta” de Valldemossa, que feia segles que despertava fervor religiós després de la seva vida exemplar, brillant i santificada.