Tomeu Deyá: “Els que ens hem criat i seguim apostant per mantenir la Serra de Tramuntana, sabem de què parlem”

Tomeu Deyá Canals  és de sobra conegut a la Vall de Sóller per haver estat sempre vinculat a la seva activitat familiar de Can Det amb la tafona antiga, els olivars mil·lenaris i els horts de tarongers a Biniaraix. Després d’anys fora de l’illa per completar els seus estudis, va ser gerent del Foment del Turisme de Mallorca, i director del Consorci Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial fins a l’any 2015. Ara és el vicepresident del Comitè de Turisme Cultural d’ICOMOS. Tota una autoritat per parlar de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial en el desè aniversari del seu nomenament.

Pregunta.- Que és i què representa el ICOMOS?

Resposta.- ICOMOS és l’organisme assignat per la UNESCO per l’avaluació, control i assessorament del patrimoni mundial. Està format per experts en diferents àmbits relacionats amb la gestió del patrimoni,  i la seva tasca es distribueix en els anomenats comitès científics. En el meu cas, jo estic a dos comitès: el de paisatges culturals i el de turisme cultural. En el primer cas, la meva experiència com a gestor de la declaració de la Serra de Tramuntana  com a Patrimoni Mundial,  en la categoria de paisatge cultural, em va capficar dins aquest món i si hi afegim els coneixements de la nostra activitat familiar a la Serra, em va donar una visió teòrica i pràctica molt enriquidora.  De fet, l’activitat i les tradicions que mantenim a Can Det,  són un exemple dels valors de la declaració de la Serra (evidentment com de moltes altes famílies).

P.- Aquest any es celebra el desè aniversari de la declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial. Creu que es coneix aquesta  declaració de manera adient?

R.- En el meu cas, veient les coses en perspectiva i amb la capacitat de comparació que tenc ara, he de reconèixer que el més important és que la gent tengui el coneixement adequat de què significa ser patrimoni mundial. A més, en el cas de la Serra, és molt important explicar la categoria de paisatge cultural. El Valor Universal Excepcional,  juntament amb l’Autenticitat i la Integritat,  són les  paraules clau per aconseguir entrar a la llista de llocs declarats i en el cas de la Serra, el “bessó” suposa la transformació del paisatge per poder-hi viure o sobreviure, amb la construcció dels marges, la recerca de fonts i les seves conduccions, l’arquitectura de muntanya, les edificacions de culte i moltíssims elements tangibles i intangibles. Per tant, els espais naturals són el conjunt  necessari, però no són l’element principal. Malauradament, després de deu anys encara hi ha gent que identifica la serra (i la declaració) només amb els valors naturals, la flora, la fauna… i inclús per a alguns sembla que l’home és un element distorsionador o un mal menor. Aquest estereotip és el que hem de superar, tot deixant clar el màxim respecte i aposta per la conservació de la natura. Una cosa no va contra l’altra.

P.- Què comporta un paisatge cultural?

R.- En el cas de la Serra, ser paisatge cultural suposa un concepte dinàmic. No és un jaciment arqueològic o un edifici històric estàtic, sinó  un paisatge humà i la seva protecció ha d’assegurar el manteniment de l’activitat humana i els modes de vida valorats per la UNESCO.  L’activitat agrària i forestal és clau per assolir els objectius.

P.- Què podem fer per conservar-ho com cal?

R.- El mèrit està a definir el què hem de conservar i el que podem innovar o actualitzar per fer aquesta vida mínimament rendible o al nivell del segle en què estem. Aquí hi ha molta doctrina de la UNESCO i basta dir que preservar no sempre implica no poder-se adaptar.

P.- Vostè ha visitat molts de països en els darrers anys per complir la seva tasca. Com es valora arrel del món tenir llocs de patrimoni mundial?

R.- Bé, com es pot imaginar, des de fa un any les visites o reunions han hagut de ser per videoconferència. He de reconèixer que en temes de gestió de patrimoni, tot i les diferències culturals, arribes a la conclusió que en el món és molt més el que es té en comú que no pas les diferencies. A més de tot, el  boom tecnològic fa que tothom estigui  al dia en molt poc temps. No podem oblidar que la UNESCO es va crear després de la Segona Guerra Mundial per facilitar la cooperació entre països mitjançant la cultura i  evitar conflictes o guerres i va ser a partir de 1972 quan es va instaurar la llista de patrimoni mundial per a assegurar la protecció de béns declarats. A més de tot, això suposa que el sentit de possessió o pertinença  arriba a tota la humanitat. Tot valorant el que suposa tenir béns declarats per a qualsevol ciutat, regió o país, cal mencionar que ja hi ha corrents critiques davant la poca efectivitat que ha assolit la UNESCO, tant per evitar conflictes bèl·lics com per la falta de rigor i sobretot de control de gestió en les declaracions de patrimoni mundial.

P.- No tot són flors i violes…

R.-  No. La principal crítica fa referència al fet que es permet a molts de llocs una excessiva “mercantilització” de la declaració com una pura eina  de màrqueting per millorar la imatge del lloc i per fer promoció turística. En el nostre cas,  a ICOMOS podem emetre informes, però encara que respectats, no sempre són vinculants. Sovint sembla que la declaració és la meta i de fet és el punt de partida.

P.- Ja que ha parlat de turisme, quina és la seva missió com a Vicepresident del Comitè de Turisme cultural del ICOMOS?

R.- El turisme posa de manifest un dilema molt comú. Per una banda els béns declarats en certa manera pertanyen  a tota la humanitat i la manera de gaudir-ne seria visitant-los. Al mateix temps, per damunt d’aquest suposat dret, hi ha la protecció dels béns. Fins a l’arribada de la pandèmia de la  covid-19, tots ja parlàvem de l’amenaça de certs llocs per un volum excessiu de visitants que tanmateix minvaven el suposat plaer del mateix visitant. Nosaltres treballem amb el nostre manual de gestió turística de llocs patrimoni mundial precisament ara fèiem una actualització post covid-19. Per no allargar-me, basta dir que la clau de l’èxit és causada per la consideració del turisme com un eix transversal en la gestió que requereix màxima coordinació dels estaments públics i la màxima participació de la resta d’implicats. És  aquí  on tothom hi ha de participar: sectors econòmics (no només turístic), població local, entitats culturals i també el mateix visitant o turista.

P.- La pandèmia de la covid-19 ha descobert una escletxa del que hauria d’esser la conservació i gaudir del Patrimoni Mundial?

R.- Està clar que amb la pandèmia hem passat d’una estratègia de contenció a un altre de recuperació  perquè aquest darrer any han passat coses que ningú podia esperar i per sortir-ne i aprendre la lliçó, fa falta el màxim talent i renovació de moltes estructures de l’administració i del sector privat. El turisme, ben gestionat, és la garantia de conservació del patrimoni. Per tant, no es tracta d’anar contra el turisme. Tot lo contrari. Precisament ara nosaltres fèiem un assessorament a l’Associació Mundial de Ciutats Patrimoni Mundial (300 ciutats) per ajudar-los en l’estratègia turística. Precisament es titula: “Aplicació de les 4 Rs per l’era post pandèmia”: Resposta, Recuperació, Renovació i Resiliència. L’agenda suposa tenir clar que turisme sostenible no és una etiqueta o un atribut que molts anomenen per quedar bé sense saber de què parlen. El turisme ja no es pot concebre si no és sostenible, a allò que se li pot afegir responsable o inclús regeneratiu. Un altre aspecte que també està a totes les agendes  són els objectius de Desenvolupament Sostenible ODS o Agenda 2030 i les consideracions de canvi climàtic.   

P.-  En aquest desè aniversari de la declaració de Patrimoni Mundial, creu vostè que hi ha molt que celebrar?

R.- Sempre he reconegut el mèrit i la feina feta per les autoritats i per l’equip de treball  que va aconseguir la inscripció el 2011. Justificar els valors d’un paisatge cultural i a més tan extens i complexa com és la Serra, va ser molt laboriós i calia molta creativitat. Per als que sempre havíem hagut d’aguantar  alguns menyspreus de gent que no coneixia Mallorca  per la suposada mala imatge pels excessos turístics o urbanístics, la declaració va demostrar el que sovint contestàvem als crítics: “Mallorca no és així. Té una màgia i un encant que fins que no ho trepitges no ho notes”. De cop i volta, la declaració de la Serra ens obrí els ulls i ens demostrà que malgrat importants errors en el desenvolupament de la nostra illa,  sempre ens queda la Serra i a més reconeguda per la UNESCO. No cal dir el valor que això suposa en termes d’imatge i posicionament turístic.

P.- Qui ha estat bàsic en aquesta declaració?

R.- Qui més hi ha aportat mantenint els valors de la declaració és paradoxalment  qui menys recompensa ha obtingut del suposat progrés de Mallorca. Per tant, això ens duu al que he dit  abans:  la declaració és un punt de partida i no d’arribada i els milers de cuidadors del paisatge de la Serra es mereixen, no tan sols un reconeixement, sinó també una certa garantia de subsistència. Els que ens hi hem criat i seguim apostant per mantenir el que ens han deixat els nostres pares, sabem del que parlem. Cal un esforç ferm públic i privat per assegurar el manteniment d’aquest paisatge cultural perquè d’altra manera no es compliria el compromís amb la UNESCO. La clau està en assolir una major eficiència, agilitat i coordinació dels estaments públics (de bon segur que tenen talent de sobres per fer-ho) perquè el món evoluciona molt de pressa i també cal materialitzar de forma clara i efectiva la necessària participació ciutadana en la presa de decisions. Tot i això s’han assolit importants avanços en la recuperació del paisatge amb una línia d’ajudes que poso com a exemple a molts de llocs a més de temes educatius, la creació de la marca Serra de Tramuntana, els indicadors, etc. Ara es tracta d’avançar i superar tots els entrebancs que he anomenat  perquè la Serra no pot esperar.