El Consell de Mallorca declara la tècnica de la tela de llengües bé d’interès cultural immaterial
El Consell de Mallorca ha iniciat la declaració de la tècnica tradicional de producció de la tela de llengües com a bé d’interès cultural immaterial (BICIM), amb l’objectiu de protegir, preservar i garantir la continuïtat d’un dels patrimonis vius més representatius de l’illa. La decisió s’ha pres aquest dilluns durant la reunió del Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial i haurà de ser ratificada definitivament pel Ple de la institució insular.
La tècnica artesanal de la tela de llengües, coneguda internacionalment com a ikat, consisteix a tenyir els fils abans del teixit per crear els característics dibuixos ondulats i acolorits que han esdevingut un símbol de la identitat mallorquina.
El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha destacat que “aquesta declaració suposa un reconeixement a un dels elements més emblemàtics de la nostra cultura i al treball dels artesans que han sabut mantenir viu aquest ofici durant generacions”. Galmés també ha remarcat que es tracta de la cinquena declaració de BICIM impulsada durant aquesta legislatura.
Per la seva banda, la vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, ha assenyalat que “la tela de llengües no és només un producte artesanal, sinó un símbol compartit per tota la societat mallorquina, present en la vida quotidiana, en la decoració, en la moda i en la nostra cultura visual”. Així mateix, ha subratllat que aquesta declaració permetrà reforçar-ne la transmissió a les futures generacions i protegir-la davant les imitacions industrials.
La presència documentada de la tela de llengües a Mallorca es remunta al segle XVIII. Al llarg del temps, aquest teixit ha estat present tant en l’àmbit domèstic com en la indumentària i en espais representatius. El seu procés d’elaboració és completament artesanal i inclou fases com el tenyit amb reserves, l’ordit i el teixit, que requereixen una gran destresa i coneixements especialitzats transmesos de generació en generació.
Actualment, la producció es manté viva gràcies a tallers familiars com Teixits Vicens, Teixits Riera i Artesania Tèxtil Bujosa, que conserven els processos tradicionals i alhora adapten el producte als usos contemporanis. En els darrers anys, la tela de llengües també ha guanyat projecció en sectors com el disseny i la moda.
Amb aquesta declaració, el Consell de Mallorca reforça les mesures de salvaguarda d’aquest patrimoni, amb accions de promoció, difusió i suport als tallers artesans, així com iniciatives per garantir-ne l’autenticitat i combatre la competència de les imitacions.
En la mateixa sessió, el Consell Assessor també ha declarat les rondalles mallorquines bé d’interès cultural immaterial, en reconeixement del seu valor com a expressió essencial de la tradició oral i del patrimoni cultural de Mallorca.