Xisco Martorell: “L’aigua que arriba de les xarxes municipals compleix amb els criteris sanitaris i de qualitat controlada per les autoritats sanitàries”.

Xisco Martorell Mas (Palma 1970) és enginyer tècnic industrial i tota la seva vida professional ha rodat entorn de l’aigua. Primer comença treballant a l’empresa Aigües de Barcelona, posteriorment Calvià 2000 i a Aqualia, empresa de la qual fou el responsable de la modernització de la xarxa de Sóller i ara és el delegat de FACSA a les Illes Balears.

Esportista i amant de la bicicleta, és una de les persones que coneix bé tot el que fa referència a l’aigua, en tots els àmbits; aigües brutes, aigües netes i la seva gestió per fer-la arribar a les nostres llars i fer-la sortir cap a les depuradores pel seu tractament.

Pregunta.-  Diuen que dels plaers de la vida, l’aigua és el millor. Vostè ho creu?

R.- Sens dubte és uns dels grans plaers de la vida i segur que molts dels millors moments de la nostra existència han tingut l’aigua ben present. Però també és un element essencial per la vida a la nostra estimada terra i el seu ús responsable en tot el seu cicle, una responsabilitat per tots noltros i especialment pels professionals que ens hi dedicam.

P.- Anem per parts. Com es troben els sistemes de recollida  d’aigua a les nostres illes i posterior posada en circulació i consum  segons el seu criteri?

R.- La manca d’aigua i la mala qualitat per sobreexplotació dels aqüífers es va començar a revertir a partir de l’any 1995, primer amb la famosa “Operación Barco” més efectista que efectiva, però que va suposar un punt d’inflexió per resoldre la problemàtica de la qualitat de l’aigua que se subministra a les llars. Vingueren després les dessaladores, les xarxes que interconnecten els aqüífers i les fonts, com la de Sa Costera. Aquestes infraestructures a cada una de les illes han permès que el dia d’avui estigui garantida la qualitat i la quantitat d’aigua en la majoria de municipis. Tot i això, no podem oblidar que vivim en unes illes on l’aigua escasseja i l’aprofitament del recurs ha de ser una prioritat. Per tant, hem de seguir fent-hi feina i no podem abaixar la guàrdia.

P.- És veritat que la distribució d’aigua en general és tan deficient que es perd més quantitat per les canonades que la que s’aprofita? Si és així, solucionar aquesta situació és molt difícil i costós veritat?

R.- En el conjunt de les Illes es perd un 25% de l’aigua. El nou Pla Hidrològic estableix un objectiu del 17% de pèrdues per l’any 2027. Pensem que aquestes pèrdues no són només fuites d’aigua a les canonades, també hi ha errors en la mesura dels comptadors, consums que no es registren, fraus…, des de fa uns anys s’està invertint molt en gestió i renovació de les xarxes per tal d’anar reduint aquestes pèrdues, fins al punt que hi ha instal·lacions amb rendiments superiors al 85%. La tecnologia ens està ajudant molt en aquest sentit. A FACSA l’ús de la intel·ligència artificial ens permet reduir les pèrdues d’aigua, minimitzar el ris de desproveïment en cas d’avaries a les canonades i evitant problemes de qualitat de l’aigua.  Evidentment, un rendiment proper al 100% el dia d’avui suposaria unes inversions que no es podrien assumir amb les tarifes vigents, però sí que s’està en el camí de la millora continuada.

P.- L’aigua que bevem a les nostres illes creu vostè que és de bona qualitat?

R.- L’aigua que arriba a casa des de la xarxa municipal compleix amb els criteris sanitaris de qualitat de l’aigua de consum humà i està contínuament controlada tant pel gestor del servei com per les Autoritats Sanitàries. Tot i això, hi ha alguns municipis que el dia d’avui encara no poden complir amb aquestes exigències, normalment per excés de nitrats o clorurs,  i en aquest cas tenen l’obligació d’informar-ne a la població i de fer les inversions necessàries per aconseguir que sigui apte pel consum humà.

Una altra consideració seria si el gust és millor o pitjor, i sobre gustos colors. Però no es pot confondre salut amb preferències personals. A casa bevem aigua de la vila.

P.- Per la seva professió i experiència creu vostè que l’aigua és cara de quan la paga el consumidor?

R.- El preu de l’aigua que arriba a casa està normalment relacionat amb el cost de producció i distribució d’aquesta, per tant, no pagarà el mateix un client que li arriba l’aigua de pou que un client que l’aigua li arriba d’una dessaladora. De fet, a les nostres illes hi ha grans diferències en el rebut de l’aigua segons el municipi, ja que el servei d’aigua i clavegueram són responsabilitat municipal.

Dit això si comparem el cost del rebut de l’aigua, fent un ús responsable, amb el rebut d’altres serveis crec que el cost és raonable. Pensem a més que el rebut no només inclou l’aigua, també hi ha el clavegueram i la depuració. Estem disposats a pagar molt més per plataformes televisives del que ens costa el rebut de l’aigua.

P.- El tractament de l’aigua és car?

R.- Això depèn de l’origen. Si partim d’una aigua de bona qualitat el tractament és molt econòmic, ja que només s’ha de clorar i això és relativament senzill. A partir d’aquí si l’aigua necessita un tractament més sofisticat, com ara la dessalinització d’aigua de mar, el cost sí que es dispara fins al voltant d’un euro cada mil litres.

Per tant, si ho miram només des del punt de vista de la butxaca, és bàsic preservar la bona qualitat de les nostres fonts naturals de proveïment i fer un ús molt responsable de l’aigua per tal de reduir la necessitat d’alternatives més cares. Amb més motiu si ho miram des del punt de vista mediambiental.

P.- Creu vostè que a més de les pèrdues d’aigua i hi ha un abús per part del consumidor? Considera que la societat està conscienciada amb l’ús  responsable de l’aigua? ¿Quin  paper podeu jugar per millorar la consciència ciutadana?

R.- Jo tenc la sensació que la ciutadania en general és molt responsable i conscient que se n’ha de fer un bon ús de l’aigua. El missatge que es fa arribar a la ciutadania és que l’aigua a les Balears és un recurs escàs i no el podem tudar i crec que aquest missatge està ben assumit. Pels que no ho tenen clar el rebut de l’aigua pot tenir un efecte dissuasiu mitjançant tarifes progressives, i si això no funciona es pot fer servir l’ordenança municipal per evitar els abusos.

Per la nostra part també es fa feina en diferents línies per tal d’ajudar a millorar la consciència de la ciutadania i donar a conèixer el valor de la feina que hi ha darrere aquest servei públic. Una de les activitats més interessants i gratificants és el “curs de l’aigua” adreçat als nins i nines del primer cicle de primària, on s’aconsegueix que coneguin millor com funciona el cicle integral de l’aigua i reflexionin sobre l’ús d’aquest recurs en unes illes que n’estan ben mancades.

P.- A les illes, en condicions normals de pluges, hi ha manca d’aigua o no? Les dessaladores poden ser un bon recurs per obtenir aigua per el consum humà?

R.- Les dessaladores a les nostres illes han estat i són una eina essencial per garantir la qualitat i la quantitat d’aigua a la població. El cas extrem és el de Formentera on pràcticament la totalitat de l’aigua prové de la dessaladora. A la resta de les illes permet en major o menor mesura no només garantir el subministrament sinó que també permeten fer una millor gestió dels recursos naturals evitant-ne així la sobreexplotació. Però com deia abans la producció d’aigua dessalada és cara i, per tant, no s’ha de deixar de banda la gestió de la demanda amb la finalitat d’optimitzar els recursos disponibles.

P.- Ara ens toca pegar a les aigües que en diuen brutes que sempre són polèmiques. En general, com valora tècnicament vostè els tractament final de l’aigua a les nostres illes?

R.- Balears va ser pionera en depuració d’aigües a Espanya. A Palma des de l’any 1971 i a la resta de l’illa a partir de finals dels 80 amb la creació de l’IBASAN es va aconseguir la depuració de la totalitat de les aigües residuals de les nostres illes. Des del meu punt de vista, aquell impuls inicial no ha tengut continuïtat al llarg dels anys, tot i que l’aigua depurada a les Balears compleixen amb criteris de qualitat que estableix la llei,… amb alguna excepció.

P.- Les aigües brutes, una vegada tractades, poden tenir alguna utilitat?

R.- Precisament quan comentava la falta de continuïtat en el nostre impuls inicial em referia a aquesta qüestió. Amb els coneixements i la tecnologia actual podem aprofitar les aigües residuals per a qualsevol ús, però hem d’invertir i actualitzar les nostres instal·lacions per tal que l’esforç fet en depurar l’aigua no acabi al mar a través d’un emissari. Hem d’aconseguir no tirar ni una gota al mar, donant-li una altra vida, un cop i un altre. Reduir, Reutilitzar, Reciclar i Recuperar és l’esforç que hem de fer per protegir el nostre entorn.

P.- Ningú vol tenir una depuradora d’aigües propera a casa seva. Perquè fan olor les depuradores quan en fan, clar?

R.- Les depuradores urbanes estan pensades per tractar aigua residual urbana. En condicions de bon funcionament l’olor de la depuradora és semblant a la d’una bugaderia o simplement no en fa. Si a la depuradora hi arriba un altre tipus d’aigua o abocament es pot provocar un mal funcionament del procés i la generació d’olors. Per exemple en el cas de Sóller és significatiu l’olor que fa la depuradora durant el funcionament de les tafones per la molinada que hi arriba. Per altra banda. En el procés de degradació biològica de l’aigua residual es pot generar sulfur d’hidrogen, que put com els ous podrits. Aquesta olor s’elimina amb sistemes de desodoritzassin en els punts de la instal·lació que ho requereixen. Sense aquesta desodoritzessin el problema no seria només d’olors sinó també de seguretat pels treballadors i de vida útil dels equips. Evidentment, cada cosa al seu lloc i per això s’ha de planificar territorialment on instal·lar-les per tal de causar les mínimes molèsties.

P.- Creu vostè que les illes estan dotades de les depuradores necessàries per tractar, sobretot,  la gran quantitat d’aigua que es tracta durant l’època estiuenca?

R.-  A Balears tenim 143 depuradores, la gran majoria d’elles prou dimensionades per fer front als volums de temporada alta, de fet moltes d’elles tenen un disseny modular que les permet operar de manera que s’adaptin als volums que arriben en cada moment de l’any. Però alguna excepció tenim com la depuradora d’Eivissa que ja fa temps que no funciona correctament i no se sap ben bé quan es posarà en servei la nova. Són exemples que en una comunitat com la nostra no ens hauríem de permetre.

P.- Pot ser en un futur es puguin substituir les depuradores tal i com les coneixem per sistemes millors, més còmodes i que permetin una millor convivència amb la gent?

R.- S’ha de canviar la percepció de les depuradores. Han de deixar de ser una instal·lació que ningú vol al seu municipi, per passar a ser una font d’oportunitats. Una depuradora moderna és capaç de convertir l’aigua residual en tota una sèrie de productes d’alt valor. Per una banda, ens pot donar aigua de diferents qualitats per altres usos: reg de zones urbanes, neteja viària, contra incendis, reg agrícola, recàrrega d’aqüífers…, per una altra banda, l’aprofitament del gas que es genera en el digestor de fangs es pot aprofitar com a biogàs injectat a la xarxa de gas, alimentant motors de combustió per generar electricitat i calor…, Els fangs de depuradora es poden utilitzar com a fertilitzant agrícola, per fer compost i fins i tot com a combustible. Es poden produir plàstics biodegradables i recuperar i reutilitzar el fòsfor en forma d’“estruvita”. No hauríem de veure a la depuradora com un problema sinó com una oportunitat 

P.- La depuració d’aigües, és cara?

R.- El car és no depurar. No depurar l’aigua té un preu que ens acabarà passant factura més d’hora que tard. Necessitam aprofitar els recursos i cuidar del nostre entorn. Ja estam veient el preu de no fer-ho. El cost de la depuració d’aigües residuals urbanes no és excessiu si el comparam amb els beneficis que ens dona i les conseqüències negatives de no fer-ho. El cost del tractament varia molt entre una depuradora petita i una de gran, però el cost estaria al voltant de 0,40€/m3. Un motiu més per aprofitar-la i no tirar-la a la mar.

P.- I ja per acabar; alguna recomanació per estalviar aigua i baixar la factura del cost del consum i la depuració?

R.- Lo primer tenir clar el VALOR de l’aigua i no només des del punt de vista econòmic. Des del moment que donam VALOR a l’aigua la resta ve tot sol: millor una dutxa que un bany, tancar l’aixeta si no aprofitam l’aigua, no fer servir l’escusat com una paperera, controlar les fuites, electrodomèstics i sanitaris de baix consum, jardins amb plantes adaptades a la nostra climatologia, cuidar el bon estat de l’aigua de la piscina per no haver-la de tira i, tapar-la quan no es faci servir ajuda a estalviar aigua, aprofitar els aljubs i l’aigua de pluja…, I no oblidem fer també un bon ús de la xarxa de clavegueram evitant tirar tot allò que afecti el seu normal funcionament de i a la correcta depuració de les aigües.