L’Alzinar: Jiaogulan, l’herba xinesa de la immortalitat, i Jean Pain
“La reforestació serà el signe i l’obra de la vertadera civilització”
(Jean Pain)
Sempre he estat un adepte a la lectura de llibres i revistes de caràcter esportiu i, per descomptat, de tot el relacionat amb la Natura, agricultura, pagesia, biodiversitat, compost…, temes amb els quals, a més, sempre he tingut la gran sort de tenir els millors mestres.
El que em va fer començar a canviar les idees preconcebudes, de sempre, l’any 1979, fou la publicació d’un artesanal i superinteressant i atractiu llibre, que encara guardo i consulto, perfectament conservat, amb les fulles ja groguenques “Les methodes Jean Pain ou un autre jardin”, amb un total de 68 planes amb gràfics, esquemes, fotos, consells, encapçalat per un sublim comentari de l’escriptor rus Lev Tolstoi (1828 – 1910), autor, entre d’altres, de la novel·la “Guerra i Pau”, publicada l’any 1869:
“Sempre senzilles són les idees que tenen immenses conseqüències”.
Fa una trentena d’anys vaig comprar un petit, agrest, atrotinat i rocós olivar, de garrovers, ametlers, i algunes oliveres i ullastres, al Port de Sóller, sense aigua, amb la intenció d’anar convertint-lo progressivament amb un espai fèrtil, ecològic, amb saboroses fruites i verdures, amb molta biodiversitat i moltes, moltes flors, per atreure els insectes benèfics i pol·linitzadors, estalviant el màxim d’aigua, ja que no tinc pou, ni fonts, simplement retornant al sol del nostre, teòricament fèrtil i encisador paratge, aquest insubstituïble microbià ambient de la vida, regenerant-lo i convertint-lo en una terra viva i sempre fecunda, ja que desgraciadament les males pràctiques anteriors i adobs químics ho varen acabar de destruir.
Estem en el camí i ja es comencen a veure els resultats.
Herba xinesa de la immortalitat.
Una de les darreres novetats, al nostre olivar, és la sembra, a partir d’una mini branqueta, de Jiaogulan (Gynostemma pentaphyllum), planta aromàtica enfiladora, també coneguda com a “Herba de la Immortalitat” o “Ginseng de 7 fulles” i “Ginseng del Sud”, pels seus beneficis similars, i en moltes coses superiors, a la planta del Ginseng.
El Jiaogulan és una herba originària de Guizhou, una província muntanyosa del sud-oest de la Xina, que creix en estat salvatge a les regions del sud de la Xina, Tailàndia, Japó, Vietnam i Corea.
Per aquells indrets, des de temps immemorials, l’herba xinesa de la immortalitat, d’un gust molt agradable, es fa servir per combatre el colesterol alt, la pressió arterial alta, i per millorar molt sensiblement la funció cardíaca. Igualment per enfortir el sistema immunitari, augmentant, al mateix temps, la resistència a l’estrès ambiental (com un adaptógen), millorant la memòria i prevenint, també, la caiguda del cabell.
Altres usos inclouen el tractament de la manca de gana, tos, bronquitis crònica, mal d’estómac continu (gastritis crònica), dolor i inflor (inflamació), úlceres, restrenyiment, estrès, càlculs biliars, obesitat, càncer, diabetis, dificultat per dormir (insomni), mal d’esquena…
Algunes persones empren el Jiaogulan com a agent antienvelliment, antioxidant i desintoxicant.
El jiaogulan, científicament Gynostemma pentaphylium, és una planta de la família de les cucurbitàcies, emprada en la medicina tradicional i actualment per la fitoteràpia com a antioxidant i adaptógen natural, i per sentir-te bé.
Medicina tradicional
Com a herba per a la longevitat es beu regularment en infusió, com un te d’herba, idoni per combatre l’estrès i problemes del sistema endocrí. Es poden menjar, també directament, sense passar-nos, les seves fulles, collides directament de la planta.
El Jiaogulan té les seves fulles en forma de cor, petites flors grogues i fruits petits i negres. És una planta perenne que pot créixer fins a una alçada de 6 metres en condicions ideals, arribant, algunes vegades als 8 metres.
És molt resistent i creix bé en terres humides, amb ombra parcial i, degudament cuidada actua com a antioxidant natural podent allargar, efectivament, la vida.
El Jiaogulan (que en xinès significa «Orquídia de la vinya enroscada») creix de forma natural en gran part del continent asiàtic, encara que, darrerament, en posar-se tan de moda, es cultiva ja, àmpliament, per a la seva comercialització.
Desgraciadament, manquen moltes ovelles negres i sobren molts de borrecs.
Actitud dels que, sense criteri propi, es deixen emportar per les opinions alienes, motiu pel qual es pot arribar, inclòs, a les neodictatures o a l’esclavisme mental, que desgraciadament de cada dia engrosseix més les masses manipulades.