Anna Traveset alerta en un nou llibre sobre la crisi silenciosa dels pol·linitzadors i el seu impacte global
Els pol·linitzadors estan en perill, i amb ells, la biodiversitat i el sistema alimentari que sosté la nostra salut i economia. Aquesta és l’alerta que llança l’ecòloga i investigadora del CSIC Anna Traveset al llibre La crisi dels pol·linitzadors, publicat dins la col·lecció ¿Qué sabemos de? (CSIC-Catarata). L’obra ofereix una mirada rigorosa però accessible sobre l’estat d’aquestes espècies clau per al funcionament dels ecosistemes i per a la producció d’aliments.
Segons la FAO, 71 dels 100 cultius que generen el 90% dels aliments al món depenen dels animals pol·linitzadors, especialment abelles. Però l’impacte d’aquests insectes —i d’altres com papallones, escarabats o fins i tot colibrís i ratpenats— va molt més enllà del rebost: “Són connectors ecològics”, afirma Traveset, ja que les plantes que pol·linitzen donen menjar a moltes altres espècies.
Una contribució vital i, sovint, ignorada
Tot i la seva importància, el paper dels pol·linitzadors sovint és invisible, fins i tot per a part del sector agrícola. La investigadora destaca que moltes explotacions només tenen en compte les espècies domesticades, com les abelles de la mel, però obliden les silvestres, igualment fonamentals. “Una major diversitat de pol·linitzadors no només augmenta la producció, sinó també la qualitat dels fruits”, explica.
L’impacte econòmic també és destacable. Segons Greenpeace, la pol·linització per insectes genera a Espanya uns 2.400 milions d’euros anuals. Productes com la síndria, el cafè, les ametlles o els alvocats depenen en un percentatge altíssim —fins al 100% en alguns casos— de la pol·linització animal.
Més enllà de les abelles
El llibre destaca la sorprenent diversitat de pol·linitzadors. A la península Ibèrica hi ha més de 1.100 espècies d’abelles, la majoria solitàries. També juguen un paper clau les papallones, especialment eficaces en la pol·linització a llargues distàncies, i fins i tot les formigues o alguns rèptils, com els dragons i els gecònids.
Els pol·linitzadors vertebrats, com els colibrís o els ratpenats, mostren adaptacions fascinants, com llengües més llargues que el cos per arribar al nèctar de certes flors. Tot plegat conforma una xarxa complexa i fràgil d’interaccions que manté viu el planeta.
Amenaces globals, solucions locals
Traveset repassa les principals amenaces que pesen sobre els pol·linitzadors: pèrdua i fragmentació d’hàbitats, agricultura intensiva, ús massiu de pesticides, espècies invasores i canvi climàtic. L’efecte combinat d’aquests factors altera els cicles naturals i degrada les condicions de vida d’aquests animals.
També denuncia els riscos del comerç global de pol·linitzadors domesticats, que pot afavorir la propagació de malalties entre les espècies silvestres.
Davant aquest panorama, la investigadora proposa accions de conservació concretes, com fomentar la diversitat vegetal a les explotacions, crear marges florals entre cultius o conservar zones de sòl sense llaurar. “El sector agrícola pot ser part del problema, però també ha de ser part de la solució”, assegura.
Més recerca, més consciència
La manca d’estudis a llarg termini i a gran escala dificulta el seguiment de l’estat dels pol·linitzadors. Per això, Traveset fa una crida a establir sistemes de monitoratge sistemàtic per entendre millor les causes del seu declivi i prendre mesures efectives.
En aquest sentit, destaca iniciatives com la Estrategia Nacional para la Conservación de los Polinizadores, llançada a Espanya el 2020, que inclou accions de conservació, reducció de fitosanitaris, recerca i divulgació.
Amb La crisi dels pol·linitzadors, Traveset vol fer arribar aquest coneixement al gran públic i contribuir a una major consciència col·lectiva sobre un fenomen poc visible però decisiu per al futur del planeta.