APAEMA documenta la pèrdua de 20.000 caps de ramaderia ovina en vint anys i les greus conseqüències associades

La pèrdua de ramaderia extensiva a Mallorca és preocupant, segons conclou l’Associació Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA). I és que des de principis de segle XXI fins ara, segons documenten, s’han perdut més de 20.000 caps de ramaderia ovina a les Illes Balears, i les xifres no paren de caure. La ramaderia extensiva, sobretot l’ovina, ha quedat reduïda a una activitat agrària residual, dins les finques, a causa d’uns preus molt poc competitius dels mens.

La preocupació d’APAEMA va més enllà de la pèrdua de la postal d’ametllers florits amb ovelles pasturant. La ramaderia extensiva, associada a les races autòctones, és multifuncional, segons destaquen. Fa un control de les plantes adventícies, voreres i biomassa forestal; prevenint així el risc d’incendi. Però el més rellevant és el seu paper fonamental en retorn de nutrients al sòl, ja que és fins a deu vegades més ràpid en comparació a altres mètodes de fertilització com l’ús d’adobs verds o el guaret.

En un context futur d’escassetat d’energia i fertilitzants nitrogenats de síntesi, per a que l’agricultura ecològica i sobretot l’agroecologia alimenti el món és necessari que hi hagi guardes suficients de remugants en el territori. De fet, l’agricultura eco de Mallorca ja està patint aquesta manca de fems des de fa anys i molts pagesos opten per importar fertilitzants orgànics de fora per abonar els seus cultius, amb el que això suposa.

Concretament, segons la Diagnosi del sector agrari ecològic de les Illes Balears (publicat per la Conselleria d’Agricultura), només un 44% de les finques ecològiques tenen algun tipus de ramaderia. Això, condueix, com s’ha constatat, a una manca de disponibilitat d’aquest insum posant en risc la fertilitat de la terra.

En contraposició trobam la ramaderia intensiva, associada a races seleccionades per millorar els rendiments i a l’ús d’imputs externs (pinsos venguts de l’altra banda del món, medicaments, etc.). Tot, per augmentar al màxim la producció, deixant de banda la qualitat del producte i la seva sostenibilitat social i ambiental. En aquest cas els animals estan estabulats amb densitats molt elevades i no pasturen, sinó que se’ls aporta menjar a voler. Aquesta alimentació a més, es basa en farratges de pitjor qualitat i en l’abús de pinsos en quantitats.

Tot i això, sí que cal diferenciar entre la producció extensiva convencional i l’ecològica, adverteixen des d’APAEMA. En el primer cas continua utilitzant productes químics de síntesi tant en el tractament dels cultius dels quals s’alimentaran els animals (herbicides, adobs, fitosanitaris), com en el tractament dels animals. Respecte al tractament d’animals, una diferència notable i preocupant és el mal ús dels antibiòtics, generant greus problemes de resistències, que ja estan repercutint en la salut humana. A més, pel que fa a l’alimentació, es continua en molts casos engreixant els animals amb pinsos, perjudicant el seu sistema digestiu i incrementant els costos de producció, disminuint la sostenibilitat de l’explotació. En canvi, quan parlam de ramaderia ecològica, parlam d’animals que pasturen farratges o pastures naturals no tractades amb fertilitzants químics i rebent només els tractaments veterinaris imprescindibles i amb finalitat terapèutica.

Quin és el repte del sector ecològic?

Doncs que només un 10% dels mens criats com a ecològic acaben venent-se com a tal. La resta, un 9 de cada 10 mèns, s’han de comercialitzar sense el segell ecològic i, per tant, els ramaders reben un preu per davall del cost de producció. Això està provocant el retrocés del ramat oví a les finques.

Per tal de revertir aquesta situació, l’any 2015, APAEMA impulsà el projecte de promoció “Me ecològic de Mallorca”. La clau de canvi es va propiciar fent un marcatge amb tinta alimentària de les canals, per així, poder dur el producte identificat com ecològic a qualsevol punt de venda autoritzat. Aquesta campanya ha aconseguit multiplicar per 5 les vendes de carn de me ecològic.

Aquest impuls inicial del projecte propicià el naixement de la Cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca, que des de llavors és l’encarregada de comercialitzar aquesta carn. L’evolució de les vendes ha fluctuat en aquests anys. Durant el confinament, gràcies a un esforç logístic sense precedents es van poder servir més de 800 mens a domicili. Ara, però, la situació és complicada i l’interès ha minvat. Així i tot, la campanya de Pasqua està en marxa amb l’objectiu que la carn dels seus mens arribin d’hora al màxim de cases possibles per fer les tradicionals panades.

Comprant carn de me ecològic estàs donant suport a la petita pagesia ecològica de Mallorca, la qual, a banda de produir aliments localment, està mantenint una xarxa agroecosistèmica que conforma el paisatge de Mallorca. No hi ha ramaderia més sostenible i imprescindible que la del me criat en llibertat. La gestió de les pastures naturals és el nostre gran repte, ja que són el segon major capturador i embornal de carboni que hi ha a la terra.

Quatre dades

A Mallorca actualment, segons les estadístiques publicades pel CBPAE (Consell regulador de l’agricultura ecològica de Balears) hi ha 19.717 caps de ramat oví inscrits en agricultura ecològica.

Només un 44% de les finques ecològiques tenen algun tipus de ramaderia. Això,
condueix, com s’ha constatat, a una manca de disponibilitat de fems i compost que posa en dubte la fertilització orgànica de les explotacions, la qual s’intenta sostenir cada vegada més a través de la importació d’adobs comercials. En un moment en què la producció ecològica està en un procés de bot d’escala, aquesta problemàtica s’hauria d’abordar de manera estratègica.

L’alimentació de la ramaderia a les finques ecològiques és predominantment pròpia, de la mateixa explotació (84%). Les pastures i el gra són la font d’aliment que sostenen principalment la ramaderia dins finques ecològiques

El mercat de la carn ecològica és minoritari des del moment en què genera el 2,9% del valor econòmic del conjunt del sector ramader balear. La majoria d’animals criats en finques ecològiques es comercialitzen com a convencionals, amb la qual cosa perden un important valor acumulat i segurament es venen a preus per sota dels costos de producció.

Un 10% de la ramaderia ovina de balears està inscrita en ecològic, un 11% dels porcs i un 7,5% dels vacums. El nombre d’animals no inscrits en eco, però que estan dins d’una explotació ecològica, dobla les xifres anteriors.