Cadmi, mercuri i plom, els metalls que acaben dins el cos de les tortugues marines
La Universitat de les Illes Balears i la Fundació Palma Aquarium han presentat dos estudis publicats recentment en revistes científiques d’alt impacte sobre la presència de contaminants i de biomarcadors d’estrès en exemplars de tortuga babaua arribats al Centre de Recuperació de Fauna Marina
La tortuga babaua (Caretta caretta) és l’espècie de tortuga marina que més sovint queda encallada a les costes de la Mediterrània occidental. A les illes Balears, des de 1993, s’han documentat 1.070 casos d’encallada, i les causes més comunes són la interacció accidental amb les arts de pesca, els traumatismes per col·lisions amb embarcacions, els problemes de flotabilitat i, més recentment, els problemes derivats de quedar embolicades amb les xarxes i d’ingerir plàstic.
Actualment, la tortuga babaua està inclosa en el Catàleg espanyol d’espècies amenaçades, en la categoria de «vulnerable». També és una espècie prioritària de conservació de la Directiva Hàbitats, així com de diferents convenis internacionals de protecció de la biodiversitat, com ara el Conveni de Berna o el Conveni de Barcelona.
La Universitat de les Illes Balears col·labora, des de l’any 2016, amb el Centre de Recuperació de Fauna Marina de la Fundació Palma Aquarium, que s’encarrega de fer el seguiment dels casos d’encallada d’aquesta espècie al litoral balear, per encàrrec del Consorci de la Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB) del Govern de les Illes Balears. L’objectiu d’aquesta col·laboració és contribuir a analitzar la problemàtica i aprofundir en l’estudi de problemes de conservació concrets mitjançant estudis de recerca aplicats a la seva conservació.
Fruit d’aquesta col·laboració, recentment s’han publicat en dues revistes científiques d’alt impacte dos estudis elaborats per investigadors de la Facultat de Ciències de la UIB.
Concretament, el Dr. Antoni Sureda Gomila, la Dra. Silvia Tejada i el Dr. Xavier Capó, del grup de recerca de Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu (NUCOX), del CIBEROBN i el Dr. Guillem Mateu-Vicens, el Dr. Samuel Pinya, la Sra. Maria Febrer Serra i el Sr. Nil Lassnig, del grup de recerca d’Ecologia Interdisciplinària. Tots ells, en col·laboració amb l’equip tècnic del Centre de Recuperació de Fauna Marina de la Fundació Palma Aquarium.
Els estudis s’han presentat les instal·lacions de Palma Aquarium coincidint amb la commemoració del dia internacional de les tortugues marines.
Acumulació de metalls pesants i contaminació
En un dels estudis, publicat a la revista Environmental Science and Pollution Research, els investigadors de la UIB, amb la col·laboració de tècnics del Centre de Recuperació de Fauna Marina de la Fundació Palma Aquarium, han quantificat per primera vegada la presència de metalls pesants en els teixits dels exemplars de tortuga babaua que arriben encallats i morts a les costes de les illes Balears.
Concretament, l’estudi analitza les concentracions de cadmi, mercuri i plom, metalls pesants tòxics relacionats amb diferents activitats antròpiques. Amb el desenvolupament industrial, una gran quantitat de metalls foren i són emprats en la fabricació de diferents tipologies de productes. Alguns d’aquells metalls acaben arribant als ecosistemes marins i s’acumulen en els diferents nivells de la xarxa tròfica. Depenent de la seva concentració, poden ser una amenaça greu per a les espècies marines i causar problemes fisiològics greus.
Fins ara, es desconeixia la dimensió de la problemàtica de l’acumulació de metalls pesants en les tortugues marines a les illes Balears. Els resultats assolits pels investigadors de la UIB mostren que els nivells d’aquests metalls pesants són semblants als que s’han detectat a altres indrets de la Mediterrània i a altres indrets del món (Andalusia, Itàlia, les illes Canàries o Japó), la qual cosa evidencia l’existència d’un problema comú per a l’espècie que habita bona part de les mars i dels oceans d’arreu del món.
Biomarcadors i millora del procés de recuperació
En l’altre estudi, els investigadors de la UIB han avaluat l’evolució fisiològica dels individus que arriben al Centre de Recuperació de Fauna Marina a través de l’ús de biomarcadors d’estrès oxidatiu. Per fer-ho, de cada exemplar estudiat n’analitzaren una petita mostra de sang, que obtingué l’equip veterinari del Centre de Recuperació de Fauna Marina de la Fundació Palma Aquarium a partir del seu seguiment rutinari en diferents moments del període de recuperació de cada individu.
De cada mostra, n’analitzaven els nivells de tota una bateria de biomarcadors relacionats amb el grau d’estrès, així com l’estat d’activació de les cèl·lules immunitàries davant un estímul immunològic. Els resultats de les determinacions mostren que l’activitat dels enzims antioxidants disminuïa a mesura que el procés de recuperació avançava, de la mateixa manera que també disminuïen els marcadors de dany lipídic a les cèl·lules estudiades i al plasma. De manera similar, el grau de preactivació de les cèl·lules immunitàries davant un estímul, així com l’activitat de l’enzim prooxidant mieloperoxidasa, també anaren disminuint amb el procés de recuperació.
A partir d’aquests marcadors, s’ha pogut observar que els elevats nivells d’estrès oxidatiu que presenten les tortugues quan ingressen al Centre de Recuperació de Fauna Marina disminueixen a mesura que avança la recuperació física dels individus, fins a un punt en què se situa en uns valors mínims que ja no canvien. Aquest moment en què els valors d’estrès estan estabilitzats coincideix amb el moment en què, d’acord amb criteris veterinaris, l’animal està completament recuperat i preparat per tornar al seu medi natural.
El treball ha estat publicat a la revista Science of the Total Environment, una de les revistes més ben posicionades en matèria de les ciències ambientals, i hi han participat tant investigadors de la UIB com tècnics del Centre de Recuperació de Fauna Marina de la Fundació Palma Aquarium
Si trobau una tortuga encallada, telefonau a l’112.
La Universitat de les Illes Balears i el Centre de Recuperació de Fauna Marina recorden que, en cas de trobar un exemplar viu de tortuga marina encallat, cal telefonar a l’112 per a què s’activi immediatament l’operatiu de rescat d’aquest individu. En cas que sigui un exemplar mort, cal comunicar-ho igualment, atès que a partir de les restes es pot obtenir molta informació que és d’una importància vital per conèixer i monitoritzar els factors d’amenaça que presenta aquesta espècie amenaçada.