El cranc aranya, una nova i greu amenaça per a les praderies de posidònia
Un equip de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) ha documentat per primera vegada el consum directe de Posidonia oceanica per part del cranc aranya (Percnon gibbesi), una espècie invasora que s’ha expandit ràpidament pel Mediterrani des de la seva arribada l’any 1999. L’estudi, recentment publicat, apunta que aquest comportament podria suposar una nova i greu amenaça per a la conservació de les praderies de posidònia, un ecosistema marí clau per a la biodiversitat i la lluita contra el canvi climàtic.
El cranc aranya és un herbívor tropical que habita principalment en aigües poc profundes i fons rocosos, zones on sovint també es desenvolupen praderies de posidònia. Fins ara, no s’havia constatat que aquest crustaci s’alimentàs directament d’aquesta fanerògama marina endèmica del Mediterrani.
Per estudiar-ne la interacció, l’equip científic va mantenir exemplars de Percnon gibbesi en aquaris sota condicions controlades, on se’ls oferiren diferents teixits de posidònia —fulles, fruits, rizomes i brots complets— per identificar les seves preferències alimentàries. Els resultats varen revelar que el cranc aranya mostra una preferència clara pels rizomes i els fruits, dues parts fonamentals per a la supervivència i reproducció de la planta.
«El consum de rizomes afecta directament la capacitat de la posidònia per regenerar-se i mantenir-se fixada al substrat marí», explica Daniel Bohorquez Puentes, estudiant de màster i primer autor de l’estudi. «Tot i que l’activitat d’aquests crancs sembla concentrar-se en zones costaneres concretes, la seva presència creixent a tot el Mediterrani podria amplificar-ne l’impacte ecològic.»
En perill
La posidònia és considerada un hàbitat en perill per la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura). Les seves praderies tenen un paper essencial en la salut dels ecosistemes marins: ofereixen refugi i aliment a moltes espècies, contribueixen a l’estabilitat del litoral i tenen una gran capacitat de captura de carboni. La pressió acumulada per factors com l’escalfament global, la contaminació o l’ancoratge d’embarcacions ja en dificulten la conservació, i ara s’hi afegeix aquest nou element de risc.
La investigadora Andrea Antón, coautora de l’estudi, insisteix en la necessitat de reforçar la investigació i el seguiment d’espècies invasores com el cranc aranya: «Només coneixent millor el seu impacte podrem plantejar estratègies de gestió efectives per minimitzar els danys sobre un dels ecosistemes més valuosos i fràgils del Mediterrani.»
L’equip científic ha fet una crida a les autoritats ambientals perquè considerin aquest nou risc en els plans de conservació i fomentin mesures per reduir la presència i impacte del cranc aranya en les àrees de posidònia.