El Govern Balear demana a Lisboa més fons per protegir les àrees marines i la reducció dels sorolls

El conseller de Medi Ambient i Territori del Govern Balear, Miquel Mir, ha defensat a la II Conferència de l’ONU dels Oceans que s’està celebrant a Lisboa, el paper que poden tenir les administracions locals i regionals en la millora de la governança global de les Àrees Marines Protegides (MPA, per les sigles en anglès).

Mir ha explicat als assistents a un acte organitzat per l’organització MedPAN les fites assolides pel Govern de les Illes Balears els darrers set anys en matèria conservacionista en l’àmbit de la biodiversitat marina, posant com a exemple el Decret de conservació de la posidònia que inclou, entre altres mesures, la creació del Fons Posidònia “que té un caràcter dirigit exclusivament a actuacions que millorin l’estat de les praderes o que generin una major sensibilització entre la societat” i que es nodreix de les aportacions que hi facin les administracions públiques, però també està obert al sector privat.

Mir ha subratllat el “caràcter finalista” d’aquest fons i ha defensat que la creació d’aquest tipus de figures poden suposar una passa de gegant per garantir la governança dels oceans. “És habitual escoltar, en aquest tipus de cimeres, declaracions i compromisos grandiloqüents per part dels Estats, però a l’hora de la veritat són les administracions locals i regionals les que poden aportar un fet diferencial perquè són les que coneixen millor el territori i les seves necessitats”, ha assegurat el conseller.

En aquest sentit, Mir ha explicat que, aquesta mateixa setmana, el Govern ha aprovat un projecte de Llei de reforma de la Llei de Conservació dels Espais Naturals (LECO) que preveu la creació d’una nova figura finalista, el Fons de patrimoni natural de les Illes Balears, que obre una nova finestra d’oportunitat per a garantir pressupost per a projectes de conservació de la biodiversitat.

Mir ha fet una crida, també, a la creació de sinergies entre administracions locals i regionals de diferents països i ha posat l’exemple, en aquest sentit, de la Xarxa Mediterrània per a la Posidònia, “una iniciativa que neix el novembre de 2019 com un espai de trobada entre diversos governs, entre els quals el de les Illes Balears, i que després de la primera trobada presencial, celebrada el setembre de 2021 a Formentera, pot suposar la primera pedra d’una política europea de conservació de la biodiversitat”. “De baix cap a dalt”, ha subratllat Mir encoratjant també les organitzacions conservacionistes presents a l’esdeveniment a “no arronsar-se davant el repte immens de l’emergència climàtica”. “Qualsevol iniciativa, per petita que sigui, pot esdevenir global si som capaços de promoure les sinergies adequades entre els diferents actors implicats en la conservació”, ha sentenciat.

Màxim a 13 nusos

Miquel Mir també ha defensat a la Conferència de l’ONU dels Oceans que la velocitat màxima per navegar pel Corredor de Cetacis de la Mediterràna sigui de 13 nusos, almanco en els mesos de màxima probabilitat d’interacció amb rorquals. En tot cas, ha assegurat, “en cap cas s’haurien de sobrepassar els 19 nusos al llarg de l’any per evitar no només les col·lisions sino les molèsties per renous i reduir les emissions i la contaminació”.

Mir ha participat en un acte, organitzat per l’organització Ocean Care, amb la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, Mireia Mollà, i la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà. El conseller ha posat en valor la feina conjunta realitzada pels tres territoris en benefici de la protecció de la mediterrània i ha recordat que l’assistència a aquesta trobada internacional era un dels compromisos adquirits a la I Cimera Mediterrània pel Medi Ambient i el Clima, celebrada el mes de març, a Barcelona.

Mir ha reclamat, “una vegada més, que l’Estat s’impliqui més en la protecció de la mediterrània, atenent les peticions dels governs dels tres territoris, que compten amb el suport de nombroses associacions ecologistes”. En aquest sentit, ha reivindicat el paper que va jugar el Govern de les Illes Balears en la declaració, per part del Govern espanyol, del Corredor de cetacis de la Mediterrània, una zona marina de 46.386 km² d’alt valor ambiental situada entre les Illes Balears i la Península com a Àrea Marina Protegida (AMP). El desembre del 2019, el Conveni de Barcelona va reconèixer la importància ambiental d’aquesta AMP en declarar-la Zona Especialment Protegida d’Importància per a la Mediterrània (ZEPIM).

Mir ha recordat, a més, que el Consell de Govern va aprovar, a principis d’any, instar al Govern de l’Estat a promoure a nivell internacional una proposta per declarar les aigües de l’entorn de les Illes Balears com a Zona Marina Especialment Sensible (ZMES), una figura existent a altres indrets del planeta que contempla mesures per evitar, disminuir i controlar la contaminació marina produïda pels vaixells.

L’acord del Consell de Govern, impulsat per les conselleries de Medi Ambient i Territori i d’Hisenda i Relacions Exteriors, insta a l’executiu estatal a estudiar i elevar una proposta en aquest sentit a l’Organització Marítima Internacional (OMI), organisme especialitzat de les Nacions Unides. “No hem d’oblidar que la mar Mediterrània representa una de les rutes marítimes més transitades del món, i és la porta d’entrada entre Europa i Àsia a través del Canal de Suez”, ha recordat Mir. “Conseqüentment, les aigües que envolten l’arxipèlag balear es troben en un node molt important de transport marítim internacional que pot tenir impactes desfavorables per al medi marí i costaner i la salut humana, fent-se preceptiu avançar en la definició, localització, prevenció, reducció i control dels efectes negatius de la navegació marítima internacional. I un dels seus efectes negatius és el renou que afecta negativament els ecosistemes marins”, ha afegit.

Finalment, els tres consellers han recordat que han presentat al·legacions a la proposta de designació d’una Zona Marina Especialment Sensible (ZMES) al Nord-Oest de la Mediterrània per a la protecció de cetacis, promoguda pels governs d’Espanya, Mònaco, França i Itàlia. “Reclamem que es tengui en compte la tasca conservacionista que hem impulsat amb el suport de diverses entitats ecologistes”, ha assenyalat Mir qui ha citat la moratòria per prospeccions submarines, impulsada per l’Aliança Mar Blava, el decret de prohibició de fondeig sobre posidònia i les mesures contra la contaminació acústica presents als plans de gestió Xarxa Natura 2000.