Govern Balear i Generalitat Valenciana reclamen a Madrid més polítiques de protecció ambiental
El conseller de Medi Ambient i Territori del Govern Balear, Miquel Mir, i la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, Isaura Navarro, s’han reunit, aquest dimecres, per traçar línies d’actuació conjuntes per impulsar la protecció de la biodiversitat marina i incidir en la cogovernança per fer efectives aquestes polítiques.
Mir i Navarro han emplaçat a l’Estat a tenir en compte les al·legacions presentades conjuntament al pla de gestió de la Zona d’Especial Protecció d’Importància per a la Mediterrània (ZEPIM) que es van presentar de manera conjunta amb Catalunya. «No pot ser que l’Estat no compleixi amb les seves responsabilitats i acabi recaient la pressió de la protecció únicament en les comunitats autònomes», ha assegurat Mir.
Per la seva banda, Navarro, ha explicat que «els territoris que compartim espais marins, com són el País Valencià i les Illes Balears, fem força col·lectiva perquè se’ns escolti en la cura i conservació de la biodiversitat marina».
El conseller i la consellera s’han congratulat que l’Estat estigui tramitant el Decret de fanerògames marines, una passa que consideren important i que esperen que estigui a l’alçada de les normatives de les Illes Balears i el País Valencià, pioneres a la Mediterrània.
Navarro ha recordat que «nosaltres hem fet els deures i estem posant tots els recursos disponibles en protegir el bosc aquàtic de la Mediterrània, no només amb els decrets sinó també amb el servei d’informació i vigilància».
Per aquesta raó, totes dues conselleries treballaran conjuntament perquè el decret estatal inclogui recursos per seguir desplegant la vigilància marina.
Mir ha recordat que «ha estat gràcies a la pressió de les Illes Balears en diferents Conferències Sectorials que l’Estat ha començat a tenir en la mateixa consideració la biodiversitat marina i a dedicar-hi els recursos disponibles. Fins el moment, la terrestre era la predominant». «Ara ens cal la implicació en aigües exteriors, no podem protegir la Mediterrània sense actuacions transversals», ha apuntat el conseller.
Per últim, els dos equips s’han compromès a estudiar la viabilitat de monitoritzar els corredors biològics a través de la compartició de la cartografia de la posidònia d’ambdós territoris.