El temps ha estat negatiu per al cereal, però positiu per a la vinya i els fruiters

La direcció general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, de la conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, ha avaluat avui la situació de sequera de les Balears amb el sector primari com són les organitzacions professionals agràries, Cooperatives Agroalimentàries i consells insulars.

«La nostra preocupació són els farratges i els cereals, per la dependència de l’alimentació del bestiar que tenim d’aquests cultius a les Balears», ha explicat el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández. «La situació de les Balears ha estat atípica i anòmala, amb molta variabilitat, no és com la situació de la península, en zones com Aragó o Andalusia que fa més de sis mesos que tenen una sequera acusada, sinó que teníem una situació bastant erràtica i havíem de menester totes les dades», ha destacat Fernández.

Els cereals i els farratges són els cultius més afectats actualment per la manca de pluges i l’augment de les temperatures des de mitjans de març i el mes d’abril. «Han accelerat l’evaporació de l’aigua i han assecat aquests cultius i, en conseqüència, s’ha produït una collita precipitada que propiciarà una davallada de la producció», ha destacat Fernández.

Les darreres pluges arriben tard per aquests cultius, excepte els tardans, però, en canvi, han estat beneficioses pels considerats ‘cultius llenyosos’, com són la vinya o els fruiters, i també per les pastures permanents.

En aquest sentit, també s’ha informat la mesa de la sequera, que la conselleria negocia amb el ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació per tal que les ajudes estatals per fer front a la sequera s’adaptin el màxim possible a les especificitats de l’agricultura i la ramaderia de les Balears. El ministeri, a més, ha flexibilitzat la PAC i, entre altres, ha ampliat el termini de presentació de les sol·licituds fins al 30 de juny.

Fernández també ha fet una crida a la responsabilitat en l’ús de l’aigua per al reg agrícola en vista l’estiu. «Tenim masses d’aigua en situació de prealerta que poden passar a situació crítica, en funció de l’ús que se’n faci a l’estiu». En aquest sentit, no ha descartat restriccions de l’ús de les masses d’aigua el mes d’agost.

La conselleria té entre els seus objectius la creació del pla de la sequera per reforçar l’adaptació dels diferents cultius al canvi climàtic i afrontar, així, la situació des d’un punt de vista d’adaptació estratègica i no puntual.

Les dades climàtiques del 2023

El mes de gener va ser un mes normal quant a les precipitacions, tot i que va ser càlid a Menorca i Formentera, i normal a Mallorca i Eivissa. El mes de febrer va ser un mes fred i molt humit, que fou extremadament humit a Mallorca degut a la tempesta Juliette. Les precipitacions foren, de mitjana, un 268% més de l’habitual, i en algunes estacions va ploure 4 o 5 vegades més del normal. En canvi, el mes de març va ser molt càlid a les Balears i, en general, molt sec, ja que va ploure, de mitjana, un 79% menys del normal. L’abril ha continuat amb la mateixa dinàmica, ha estat un mes molt càlid i sec, ja que ha plogut un 60% menys de l’habitual. La primavera, de moment, s’ha caracteritzat per poques pluges.

Aquestes dades, juntament amb el sistema de teledecció (un projecte de la conselleria i la UIB), que recull dades cada 16 dies per satèl·lit permeten elaborar els índexs de vegetació (NDVI). Segons les dades recollides aquest trimestre, que es comparen amb les imatges del satèl·lit del període 2000-2018, deixen algunes conclusions com: fins al 16 de gener, els valors NDVI han estat superiors a la mitjana registrada, per mor de les precipitacions de la tardor i l’inici de l’hivern sec i càlid; en general, de mitjan gener a març, la situació continua igual, a excepció de la zona de la Marina de Llucmajor i posteriorment Campos, que mostren un dèficit en els valors NDVI; i finalment, les pluges registrades fins al principi de març no fan millorar la situació de la zona de Llucmajor i Campos, i paradoxalment, en el cas de la Serra de Tramuntana on va ploure tant, es desenvolupa una vegetació inferior a la normal, probablement pels efectes adversos que va produir la nevada.

El darrer mapa de síntesi de principis de maig assenyala com la sequera és notòria a la major part de Mallorca, a excepció de l’extrem oest de la Serra de Tramuntana, les muntanyes d’Artà, la marina de Santanyí o la part meridional de la serra de Llevant. En el cas de Menorca, el dèficit de desenvolupament de la vegetació és clar en el Migjorn de l’illa; en el cas d’Eivissa, la manca de verdor és evident al pla de Sant Antoni i a l’àrea natural de Ses Salines; i el cas de Formentera, no presenta valors de dèficit notori.