Els ornitòlegs aconsegueixen documentar la presència de 72 espècies a les zones humides balears
El cens d’aus aquàtiques i límícoles elaborat el passat mes de gener, amb la participació del GOB, ha donat un resultat de 23.913 aus de 72 espècies diferents que estan passant l’hivern a les zones humides de les Illes Balears. Aquest nombre romp una tendència positiva que se venia donant els darrers anys, si bé el total és similar, baixant a Mallorca, però augmentant a la resta d’illes.
Les localitats amb baixades més grans han estat les zones del nord de Mallorca, com s’Albufera, s’Albufereta i Maristany, així com s’Albufera d’Es Grau a Menorca, aquesta darrera amb disminucions del 80% en només quatre anys.
El cens se fa sobre anàtides, agrons i limícoles, així com altres espècies que viuen a les zones humides, com soterins, alguns rapinyaires i algunes espècies de gavines, segons han informat des del GOB.
Per illes, a Mallorca s’han visitat 36 zones, 15 a Menorca i 16 a les Pitiüses.
La zona amb major nombre d’exemplars ha estat el Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, amb 8.868 exemplars i 57 espècies, que representen quasi el 80% de les espècies vistes a tot el conjunt de les Balears.
A Mallorca destaquen també el Parc Natural de Es Trenc-Salobrar de Campos, amb 2.145 exemplars, i la Reserva Natural de s’Albufereta, a Pollença, amb 1.722.
A Menorca han estat especialment importants les zones de Lluriac i Es Prat, amb 686, i el Parc Natural de s’Albufera d’es Grau, amb 465 aus censades; i a Pitiüses les Salines d’es Codolar d’Eivissa, amb 1.019 exemplars i l’Estany Pudent de Formentera amb 228.
Les espècies amb major nombre d’exemplars censats han estat els esplugabous (Bubulcus ibis), els cullerots (Spatula clypeata), els coll verd (Anas platyrhynchos) i les cel·les roses (Anas crecca).
És interessant que segueixen augmentant els exemplars de ibis negre (Plegadis falcinellus) dels quals se n’han comptabilitzat 66 en el recompte d’enguany.
Són importants igualment els 39 exemplars de de Rosseta (Marmaronetta angustrirostris) presents a Mallorca, una espècie amenaçada globalment i que se va recuperant a Balears, i les 12 pardes (Aythya nyroca), una ànnera també en perill.
Caiguda de la fotja
En la part negativa s’ha de destacar la caiguda constant de fotges (Fulica atra), que han reduït el seu nombre a menys de la meitat des de 2020, una espècie que és una gran bioindicadora de la qualitat de l’aigua dolça.
Els recomptes s’han pogut realitzar gràcies a la partició de 160 voluntaris, amb la coordinació del GOB a Mallorca, SOM a Menorca, GEN-GOB a Pitiüses i la Conselleria de Medi Ambient i ha comptat amb la col·laboració de l’Agència de Reserva de Biosfera a Menorca.
Aquest cens se ve realitzant a molts països del mon des de fa cinquanta anys. Aquestes series llargues de temps ens permeten saber quina és l’evolució de la fauna a les zones humides i per tant en quin estat es troben aquestes zones a les Illes Balears.