Els ports de les Illes Balears analitzen els canvis a fer de cara a la pujada del nivell de la mar pel canvi climàtic

El conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, ha presentat avui a Eivissa els resultats de l’estudi d’adaptació dels ports autonòmics al canvi climàtic necessari per redactar el Pla General de l’ens públic. A la presentació, que ha tingut lloc a la seu del Consell Insular d’Eivissa, han assistit el conseller de Presidència i Gestió Ambiental, Vicente Roig; el director de Transport Marítim i Aeri, Xavier Ramis; i la directora gerent de Ports de les Illes Balears, Cristina Barahona.

L’estudi avalua els factors de risc associats al canvi climàtic a mitjà i llarg termini que podrien afectar els ports de les Illes Balears i proposa mesures generals d’adaptació per evitar-ne els efectes.

El canvi climàtic afecta les costes i els ports per la pujada del nivell de la mar, els possibles canvis en les altures i direccions de l’onatge, així com per les variacions en les marees meteorològiques (provocades per condicions meteorològiques extremes com tempestes o borrasques).

D’aquesta anàlisi es pot concloure que la pujada del nivell de la mar representa el major risc per als ports de les Illes Balears atesa la concatenació dels seus efectes, com la inoperabilitat de molls i pantalans, l’ultrapassament per onatge dels dics portuaris i la generació, en conseqüència, de problemes d’agitació interior. En cas dels ports d’Eivissa, la principal conseqüència d’aquesta pujada seria l’impacte que la mar podria tenir sobre l’estabilitat de les infraestructures portuàries.

Aquesta anàlisi ha estat feta pel Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya BarcelonaTech, un centre de recerca (CER) de reconegut prestigi internacional en l’estructura del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de l’Escola d’Enginyeria Civil de Barcelona. Els autors de l’estudi són Joan Pau Sierra, Xavier Gironella, Agustín Sánchez-Arcilla, Corrado Altomare, Vicenç Gracia, Daniel González-Marco i Arnau Gironella.

Els resultats d’aquesta investigació permetran adaptar el dimensionament i l’enfocament de les propostes d’actuació del pla general que Ports de les Illes Balears està redactant actualment.

El document estableix dos marcs temporals consensuats per la comunitat científica per estudiar el canvi climàtic —l’any 2045 i l’any 2100—, i utilitza dos supòsits basats en diferents escenaris d’emissions de CO2; un de més optimista, en què les emissions es mantenen estables i, per tant, l’increment de la temperatura global i el creixement del nivell de la mar és menor, i un altre, en què les emissions continuen augmentant i els efectes negatius creixen exponencialment.

A partir del grau d’exposició, la perillositat i la vulnerabilitat dels ports analitzats, l’estudi estableix els cinc principals riscs als quals els ports balears s’han d’enfrontar:

— L’operativitat dels molls i pantalans

— L’ultrapassament dels dics portuaris per l’onatge

— L’estabilitat estructural dels dics portuaris

— L’agitació dins de la zona portuària

— L’aterrament o pèrdua de calat dels ports

L’estudi conclou que, tot i que els ports de les Illes Balears, en general, estan preparats per afrontar els efectes del canvi climàtic l’any 2045 en l’escenari més optimista, és important preveure accions d’adaptació per a l’horitzó 2100 en ambdós escenaris per l’augment del nivell de la mar.

Els resultats principals de l’estudi són:

— El major risc per als ports és la pèrdua d’operativitat dels molls a conseqüència de la pujada del nivell de la mar. Cal recordar que en els escenaris utilitzats, les pujades mitjanes previstes són les següents:

• RCP4.5 Escenari optimista el 2045: 18 cm
• RCP4.5 Escenari optimista el 2100: 47 cm
• RCP8.5 Escenari pessimista el 2045: 25 cm
• RCP8.5 Escenari pessimista el 2100: 88 cm

Els ports autonòmics estan, en general, ben preparats per resistir els efectes de la pujada del nivell de la mar en l’horitzó 2045, amb un 91 % dels ports en l’escenari optimista, i un 73 % en l’escenari pessimista entre els nivells de risc baix, molt baix o zero. Aquesta situació es pot complicar força l’any 2100, i arribar a un 52 % dels ports en el màxim risc d’inoperabilitat en l’escenari optimista i fins a un 88 % en l’escenari pessimista. Tot i això, els ports eivissencs no tenen risc d’inoperabilitat de molls i pantalans en l’horitzó 2045 en ambdós escenaris, però sí que en tenen, i molt alt, en la pitjor de les previsions per a l’any 2100.

— L’ultrapassament dels dics portuaris per l’onatge és el segon risc més important per als ports gestionats per Ports IB, ja que els fa vulnerables als temporals i pot derivar en problemes d’agitació interior que afecten les instal·lacions portuàries. Tot i així, l’any 2045, només tres ports podrien estar en una situació de risc alt i un en risc molt alt. En canvi, els ports eivissencs mostren un risc molt baix en tots els escenaris.

— L’agitació consisteix en la variació del nivell de la mar a la làmina d’aigua abrigada i es produeix per la interacció de les ones amb els diferents elements que configuren la geometria del port. El càlcul resulta de vital importància ja que afecta la seguretat en el desenvolupament de les operacions de les embarcacions al port (atracada, estiba i permanència), i determina en gran mesura els nivells operatius d’aquestes. A causa de l’agitació, també es veuen afectades les estructures de defensa exterior, molls, proteccions, amarres, etc. En qualsevol cas, els ports d’Eivissa no mostren un risc d’excés d’agitació en cap escenari futur.

— Quant a l’estabilitat de les infraestructures portuàries, es tracta d’un risc que depèn especialment de l’onatge, així com de l’augment del nivell de la mar, que pot afavorir l’arribada d’ones més altes. El nivell de risc és similar en tots els escenaris i, a curt termini, entre el 76 % i el 82 % dels ports tenen el risc baix, molt baix o nul. En canvi, respecte d’aquest risc, el port de Sant Antoni sí destaca per mostrar un risc molt alt d’inestabilitat en els dos escenaris de l’horitzó més proper, una condició que suposarà mesures d’adaptació progressives com l’augment del pes o la forma dels blocs del dic o la construcció de bermes per tal d’assegurar l’equilibri i la seguretat estructural de la infraestructura. El port de Santa Eulària, en canvi, no mostra risc d’inestabilitat en cap escenari futur.

— Per últim, amb relació a les possibilitats d’aterrament o pèrdua de calat dels ports autonòmics, si bé es tracta d’un problema conegut i recurrent en les infraestructures portuàries balears, en general el risc es mantindrà similar en tots els escenaris futurs i fins i tot podria disminuir, segons les previsions més pessimistes, donat l’augment del nivell de la mar. Aquesta tendència es confirma en ambdós ports eivissencs atès que tant Sant Antoni com Santa Eulària mostren riscs mitjans i baixos en tots els escenaris i moments analitzats.

Tot i que els riscs són reals, ja hi ha mitjans tècnics per dur a terme les mesures d’adaptació necessàries per fer front a aquests problemes.

De fet, en paral·lel amb el desenvolupament d’aquest estudi, Ports de les Illes Balears, juntament amb els científics de la UPC, avança en la definició de les actuacions que, en el context del pla general, donaran resposta a les problemàtiques derivades del canvi climàtic. Tot i que cada port serà analitzat de forma específica d’acord amb les seves peculiaritats i necessitats concretes, i que cada projecte haurà de passar la tramitació mediambiental i administrativa corresponent, el pla general proposa un marc de referència per als pròxims quinze anys, en què es preveuen actuacions com:

— La millora de les condicions d’abric.

— La reorganització de miralls d’aigua ja abrigats.

— L’augment de la cota de coronació de molls i la substitució de pantalans fixos per flotants per evitar la inoperabilitat.

— L’acreixement de dics o la construcció d’elements com botaones, bermes o dics submergits per eludir el sobrepassament i millorar l’estabilitat estructural.

— La modificació de dàrsenes i contradics per millorar les condicions d’agitació interior.

— La construcció d’espigons o rampes d’arena per evitar l’aterrament.

Així, la línia que seguirà el pla és la de plantejar mesures que puguin resoldre les mancances que pugui tenir el sistema portuari balear, així com millorar i optimitzar el funcionament de les instal·lacions portuàries existents sense dur a terme ampliacions ni construir nous ports, ja que, amb la previsió necessària i la planificació de projectes específics, Ports de les Illes Balears podrà garantir l’operativitat de les seves instal·lacions i fer front als efectes del canvi climàtic de forma eficient i sostenible.