L’Alzinar: Les feines al camp del mes de setembre

Després d’un insuportable mes d’agost, amb rècords històrics d’altes temperatures, humitat ambiental i sequedat a la terra, acabem de començar, avui fa quatre dies, el setembre, novè mes de l’any en el calendari gregorià, amb una durada de 30 dies.

El nom li ve d’haver estat el setè mes del primitiu calendari romà.

Ahir dissabte, dia 3, a les 20-08’ hores, entràrem al Quart Creixent.

Dissabte, dia 10, a les 11-58’ començarà la Lluna Plena (ens retornarà el diumenge, dia 9 octubre a les 22-54’ hores), també anomenada pleniluni (fase lunar que té lloc quan el nostre planeta Terra està situat entre el Sol i la Lluna), amb tots els seus beneficiosos efectes, inclosos els nous propòsits, sent el millor moment per a trasplantar, podar, adobar, tallar llenya, cultivar les plantes d’arrel (alls, pastanagues, cebes…)

Està clar que la Lluna gira al voltant de la Terra, provocant una demostrada atracció sobre el nostre Planeta (continents i oceans), així com al mateix temps a la inversa, perquè aquesta no se surti de la seva òrbita.

La lluna plena s’ha relacionat, des de sempre (amb motius o sense), amb la delinqüència (seria molt positiu i més bo de controlar, ja que al quart creixent, quart minvant i lluna nova tindríem tranquil·litat, i els delinqüents, polítics, grans empresaris i banquers, ens deixarien tranquils, cosa que reialment i desgraciadament NO PASSA); la malaltia mental, accidents, suïcidis, taxes de natalitat…, xorradetes que fins ara científicament NO s’han pogut demostrar…

Dites populars.

Al setembre, el qui tingui blat que sembri.

Al setembre, el vi està per vendre.

Al setembre, o se sequen les fonts o s’emporten los ponts.

Bon temps pel setembre, millor pel desembre.

Raves i espinacs, pel setembre sembrats.

Al setembre, carabasses.

Al setembre hi ha llebres per dar i per vendre.

De l’abril al setembre sega l’herba.

Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà.

Des del setembre fins a l’agost, deixa el vi vell i deixa reposar el most.

El mes de setembre, asseca les fonts sempre.

El sol de setembre madura el codonyer.

En setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra.

Febres setembrals, o llargues o mortals.

Figues i raïm per l’agost, i pel setembre, codonys.

Juliol blader, setembre raïmer.

La bona fusta per obrar, el setembre s’ha de tallar.

La garrova de setembre és la més tendra.

La lluna setembral és la més clara de l’any.

Feines als horts: Temps per collir.

El setembre és un mes de transició, on les temperatures ja poden (no vol dir que ho siguin) ser més agradables, i els dies se segueixen escurçant a poc a poc, fins a arribar a l’injust, perniciós i dramàtic canvi d’hora, previst, a pesar de les fantasmades polítiques i dels “entesos” per al diumenge, dia 30 d’octubre.

És bon temps, per collir albergínies, pebres, tomàtigues (de totes les races hagudes i per haver, incloses les tomàtigues d’arbre), alls, cebes, porros, api, pebres de banyeta, blat d´indis, bledes (durant tot l’any), colfloris, carabasses, carabassons, codonys (que ja en queden ben pocs per aquí, fins al mes d’octubre), cogombre, cols, enciams, escarola, espinacs, raves i ravenets, pastanagues, saboroses figues i figues de moro, raïm, magranes, atzeroles, pomes, caquis, gínjols, poncíns (segons el cuiner solleric Toni Pinya, els grans oblidats), dolços melons, síndries, mongetes, fesols pintats, mongetes llargues (fins a finals d’octubre), moniatos (fins a novembre), prunes, pomes, ametlles, nous, castanyes, mores d’abatzer (per menjar o per fer confitura), carxofes, garroves que enguany sembla que van molt cares, el que propicia els seguits intents de robatoris…

Les tomàtigues de ramellet les hem de collir en rams, o al menys de dues en dues, per poder-les penjar millor (fer un enfilall), per guardar en un lloc sec.

Què podem sembrar.

És bon temps per sembrar ametllers, api, colfloris, cols, enciams, escarola, raves i ravenets, espinacs, cogombre, remolatxa vermella, pastanagues, adob verd, julivert, farratges i naps.

Als jardins es temps per a sembrar les espècies bianuals que floreixen a l’hivern i primavera. Els bulbs i tubercles que floreixen a la primavera també ja es poden plantar, segons les temperatures, de vegades, se sol esperar a l’entrada de la tardor, o primavera d’hivern (a partir de dia 23 de setembre, a les 3-04’ hores).

Es poden trasplantar margalideres, caputxines, clavellines, prímules, fonoll…

Pots sembrar, a finals de mes, els pensaments d’hivern, crisantems de tardor, calèndules i pèsols d’olor per donar un toc de color al jardí ara que la majoria de les flors començaran a desaparèixer.

És temps d’enterrar les cebes per collir grells, trasplantar i sembrar margalideres, caputxines, estranys, clavellines i fonoll. I per a tots els afeccionats al bon vi és temps de verema, que enguany, com ja comentarem, s’ha hagut de tornar a avançar per les altes temperatures.

Multiplicació.

Fer esqueixos, per exemple, d’arbres i arbustos, crisantems, penstemon (campanetes), heures, cardenals (geranis comuns o de jardí), etc.

És bona època per dividir mates i obtenir noves plantes. S’han de separar amb un ganivet ben esmolat i desinfectat, deixant grups de fulles i arrels.

Els capficats dels clavells i del medicinal àloe Vera es poden separar de la mare i plantar en la seva nova ubicació.

Teòricament (dic teòricament perquè les meves tornen a estar carregades de flors) la maduixera a l’estiu ja ha acabat de florir i fructificar, i comença a fer estolons, que serveixen per reproduir-se, a més de la sembra de llavors.

Altres tasques.

La tardor és la millor estació de l’any per a plantar i trasplantar les plantes de fulla perenne, tot el que sembrem ara estarà ja ben arrelat i aclimatat a les fortes calors del vinent estiu.

Pots llevar l’anomenada “mala herba” (tots els vegetals són bons i necessaris) dels horts i del jardí (que a més et serveix per a fer el profitós compost, o l’abonament verd) abans que es formin i propaguin les llavors.

Relliga de nou, si és necessari, les tomatigueres i totes les enfiladisses i posa tutors a plantes de creixement alt i joves, ja que s’estan atracant ràfegues de vent i algunes possibles tempestes.

No cremis les fulles ni les branques caigudes, ja que a més està prohibit. Es poden recollir per fer compost.

Desenterra els bulbs i tubercles de les varietats no resistents al fred i guarda’ls en un lloc sec, embolicats de compost, per evitar que s’assequin del tot i protegits de les gelades hivernals.

Consells.

I no podem oblidar, de cap de les maneres, els savis consells dels nostres avantpassats que, generalment en sabien més que noltros, passant-se les seves experiències de generació en generació, fins que arribaren les televisions, els ordinadors i els mòbils:

·Per combatre les formigues dels arbres fruiters, s’ha de posar un pedaç banyat de greix al tronc.

·Per llevar les mosques dels codonyers s’han de posar mosquiteres amb una mescla d’aigua, vinagre i mel o sucre morena.

·Podem observar la llum zodiacal abans de la sortida del Sol.

·El dia 29 de setembre és la festa de l’arcàngel Sant Miquel (el que míticament expulsà a Adán i Eva del Paradís Terrenal) ara també acompanyat dels arcàngels Gabriel i Rafel, data que representa el final dels treballs estiuencs dins el calendari agrícola i ramader tradicional.

Regar.

Assegura’t de regar adequadament i prou, a causa de les altes temperatures, l’horabaixa o el matí ben prest, tot el que acabes de sembrar, ja que encara farà bastant calor durant aquest mes i el vinent d’octubre. Com ets pots imaginar, les plantes i ramells fortament danyats per la sequera requereixen més aigua i més regs.

Podar.

Arbusts i arbres: retalla les branques indesitjables i seques (aquest estiu la plaga de rates han tornat a fer desastres a les branques joves de molts d’arbres), sigui perquè han crescut desmesuradament o per ordenar-les i donar-los formes. No t’oblidis de tallar les flors seques de tots els ramells, inclosa la lavanda, tan bona per les nostres amigues les abelles, així estimularàs que surtin flors noves.

I molta atenció al pugó, mosca blanca, aranya vermella, segueix també amb la vella tradició d’agafar els caragols i llimacs amb trampes de cervesa, si no has posat cendra  per tot el contorn de les noves sembres.

Rotacions.

La rotació de cultius és una de les tècniques bàsiques i imprescindibles de l’agricultura ecològica, que ja practicaven des de fa moltíssims d’anys els nostres padrins, per afavorir la biodiversitat, rompent el clàssic cicle de les plagues i malalties associades només a un conreu, aprofitant millor els recursos de la terra, ja que cada conreu té unes necessitats diferents.

Compost.

El compost amb matèria orgànica és un dels millors adobaments pels nostres arbres i plantes en general, ja que gràcies al seu procés biològic estabilitza els residus orgànics, convertir-los en un magnífic fertilitzant, reactivant camps contaminats i degradats, tornant a activar els seus cicles naturals de nutrients, retornant-hi ràpidament les plantes, insectes i animals, després de creada la coberta vegetal permanent i estable.

Et recordem, de nou, que el compost és molt bo de fer (pots revisar dins la nostra hemeroteca, Alzinars anteriors), i que si ho fas així com toca, et puc assegurar que NO fa gens d’olor, simplement pensa que no hi has d’afegir restes de carn o de peix.

Ho pots fer directament en terra, fent un munt amb totes les restes vegetals i de cuina; amb palets (avui en dia tan de moda); amb una requilla; o amb els clàssics compostadors; entre molts d’altres procediments vàlids.

Segons l’Agència Europea Mediambiental, dins la Unió Europea es produeixen cada any més de dotze milions de tones de compost, a partir de residus municipals, sent els països més productius i avançats Àustria, Bèlgica, Alemanya, Itàlia i els Països Baixos, trobant-nos, per aquestes contrades, encara a anys vista.

Renuncia a la teva necessitat deque la gent t’entengui, i sigues feliç!

Els límits només es troben dins la teva ment!

Gaudeix, que la vida és molt curta i ràpida de passar!