GOB i Associació de Defensa dels Paisatges d’Estellencs denuncien davant la UNESCO la degradació de la Tramuntana
El GOB Mallorca i l’Associació de Defensa dels Paisatges d’Estellencs han presentat sengles denúncies davant ICOMOS Espanya, organisme assessor de la UNESCO, per advertir que la Serra de Tramuntana es troba en una situació “crítica de degradació” com a conseqüència de les polítiques desreguladores del Govern de les Illes Balears. Les entitats alerten que la pèrdua accelerada de valors culturals, socials i ambientals posa en risc la continuïtat de la Serra com a paisatge viu i amenaça la seva condició de Patrimoni Mundial, reconeguda el 2011.
Segons les organitzacions ecologistes, el Govern Prohens ha obert la porta a l’especulació en sòl protegit i ha desmantellat el sistema de protecció territorial que havia garantit la preservació del paisatge cultural. Denuncien que el conjunt de lleis aprovades en els darrers mesos —entre elles la Llei 7/2024 de “simplificació administrativa” i la Llei 4/2025 de “projectes residencials estratègics”— ha suposat el major retrocés en protecció ambiental dels darrers trenta anys. Aquestes normes, afirmen, permeten l’amnistia de milers de construccions il·legals en sòl rústic, incloent grans mansions edificades sense criteris paisatgístics, i anul·len la imprescriptibilitat de les infraccions urbanístiques vigent des de 1990.
Un altre punt de conflicte és el Decret-llei 4/2025, que ha aixecat la moratòria de noves places turístiques i ha creat noves borses amb 1.500 places més a Mallorca, 500 de les quals en edificis patrimonials. El GOB considera que aquesta mesura fomenta la conversió del patrimoni històric en allotjaments de luxe i accelera la gentrificació dels nuclis tradicionals de la Serra. La mateixa norma modifica també la Norma 19 del Pla Territorial de Mallorca, permetent edificar en zones agrícoles o d’alt risc ambiental que fins ara estaven protegides.
Menys recursos
Les entitats denuncien igualment la reducció dels recursos tècnics i de la capacitat de control de les institucions ambientals i patrimonials, i adverteixen que la futura Llei de la Serra de Tramuntana podria consolidar aquest model sota el pretext de la “simplificació”.
Entre els impactes més greus, la denúncia destaca la turistificació i l’expulsió del veïnat per l’expansió del lloguer vacacional i la conversió massiva d’habitatges en segones residències. Els preus s’han disparat i la població local, especialment la jove, es veu obligada a abandonar els pobles. Alhora, l’augment de piscines i habitatges de luxe agreuja l’escassetat d’aigua en municipis com Estellencs, Deià o Banyalbufar, mentre la sobreexplotació posa en perill els sistemes hidràulics tradicionals, element clau de la declaració de la UNESCO.
Massificació i col·lapse
La massificació turística i el col·lapse de la mobilitat són altres factors que, segons el GOB, contribueixen a la degradació del paisatge i al malestar social. Els punts més visitats, com Valldemossa, Deià o Sa Calobra, pateixen embussos constants i manca d’un pla de mobilitat sostenible.
La denúncia també apunta a la manca de governança i coordinació institucional: el Paratge Natural i la declaració com a Patrimoni Mundial no estan articulats ni gestionats de manera coherent, i el Pla de Gestió aprovat el 2010 continua sense actualitzar-se quinze anys després.
El portaveu de l’Associació de Defensa dels Paisatges d’Estellencs, Carlos Capellà, ha advertit que el creixement urbanístic previst al municipi és “injustificat” i respon a interessos especulatius, mentre que la portaveu del GOB, Margalida Ramis, ha anunciat que demanaran una reunió amb representants d’ICOMOS a Madrid per exposar el cas.
Les entitats reclamen una avaluació independent del grau de compliment dels compromisos adquirits amb la UNESCO i que s’insti el Govern i el Consell de Mallorca a revertir la desregulació i restablir un marc de protecció ferm i coherent per a la Serra de Tramuntana.