Ara llegint
Govern Balear i Generalitat Valenciana s’uneixen per a la conservació de la biodiversitat marina

Govern Balear i Generalitat Valenciana s’uneixen per a la conservació de la biodiversitat marina

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, Mireia Mollà, han anunciat avui dematí, en el marc de la Cimera Ecomediterrània, un projecte singular conjunt per a la conservació de la biodiversitat marina de la Mediterrània, en el marc del Conveni de Barcelona i la figura de les Zones Especialment Protegides d’Importància per a la Mar Mediterrània (ZEPIM).

L’objectiu és situar el medi marí, a partir de l’economia blava, en el marc central de la conservació i la recuperació i diversificació econòmica. Els governs balear i valencià han treballat ja de manera conjunta en la recuperació de les tortugues marines i són els únics governs que han impulsat normativa per protegir la posidònia. En aquest context, doncs, es posarà en marxa el projecte singular.

A més, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana presentaran un projecte de recuperació de fauna marina perquè es financiï a través dels fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. La finalitat és intensificar la coordinació i col·laboració no només per al rescat i seguiment d’espècies, especialment les tortugues marines i els cetacis, sinó per a la investigació i recerca.

Les actuacions plantejades per portar endavant el projecte aniran enfocades, principalment, a les tasques vinculades a les xarxes d’avaraments, les captures accidentals i el rescat d’espècies marines.

Mir ha qualificat aquest acord com «una molt bona notícia per a la biodiversitat marina de la Mediterrània». «L’emergència climàtica ens ha deixat el gran repte de gestionar noves situacions. L’experiència conjunta que hem assolit durant aquest temps es tradueix ara en una col·laboració dotada amb recursos econòmics i tècnics per fer front als nous reptes».

Mollà ha recalcat que des de 2010 la Conselleria, en col·laboració amb l’Oceanogràfic de València, han recuperat 587 tortugues marines, i també dona suport al govern balear tant en la recuperació d’exemplars com en la cria dels nius depositats a les platges. Per a la consellera de Transició Ecològica és necessari avançar en nous projectes comuns i obrir l’espectre a la protecció d’altres espècies com els cetacis, que també estan veient-se amenaçats pel canvi climàtic i la contaminació i que tenen un dels seus principals corredors en el canal que separa les illes de la costa valenciana.

«Per les similituds del medi físic, així com per la proximitat geogràfica, poden obrir moltes possibilitats addicionals de col·laboració entre els dos governs pel que fa a conservació dels ecosistemes i les espècies», ha dit Mireia Mollà.

Les actuacions que es preveuen seran de coordinació i seguiment, d’anàlisi de l’impacte de les diferents pressions antròpiques sobre la fauna marina, dotació de materials i instal·lacions per a l’acollida, recuperació i seguiment dels exemplars i la investigació i recerca. En aquest punt, és important destacar la presa de dades biològiques dels individus per tal d’ampliar els coneixements científico-tècnics per ampliar el coneixement i avançar en la gestió de la seva preservació.

En la reunió que han mantingut aquest dimarts, el conseller balear i la consellera valenciana també han acordat reclamar a l’Estat que les hectàrees marines entrin a formar part dels criteris de repartiment dels fons europeus pel que respecta a la conservació de la biodiversitat.

«No tenir en compte aquest criteri a l’hora de repartir els fons és no tenir en compte la singularitat d’un territori com les Illes Balears», ha subratllat Mir. «Aquesta Conselleria ha demostrat que és capaç d’impulsar i executar normatives pioneres com el Decret posidònia, però per protegir la biodiversitat marina en un context de canvi global, necessitam un finançament just». El conseller ha recriminat a l’Estat que «aplica criteris molt diferents a l’hora de tenir cura del medi marí: gestiona Costes però no pensa en la protecció global de la posidònia o la neteja del litoral».

El conseller i la consellera insten a l’Estat a invertir més fons europeus en matèria de residus per impulsar l’economia circular. Cal recordar que Balears ja va aconseguir que es tengués en compte el pes del turisme en el repartiment dels fons, però tant Mir com Mollà han coincidit en la necessitat de comptar amb més fons per poder anar cap a un model d’economia circular, on es faci un salt qualitatiu i la sostenibilitat passi a ser el pilar del model econòmic.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt