Grups ecologistes i entitats d’agricultura ecològica demanen una moratòria de parcs fotovoltaics en rústica

Els grups Terraferida, Associació de Productors d’Agricultura Ecològica de Mallorca (APAEMA), Amics de la Terra Mallorca, la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE) i el Grup d’Ornitologia Balear (GOB) han demanat avui conjuntament una moratòria en la creació de nous parcs fotovoltaics en sòl rústic i la planificació urgent territorial i energètica de les instal·lacions renovables a Mallorca.

En roda de premsa han esmentat que “ens trobem davant una allau de projectes de parcs fotovoltaics a Mallorca a sòl rústic” i expliquen que s’estan projectant parcs per valor de prop de 300MW en aquests darrers mesos. “No podem continuar assistint a l’ocupació indiscriminada de sòls agrícoles amb grans parcs fotovoltaics per part de grans grups inversors que únicament persegueixen un interès financer”, al·leguen.

Aquests grups ecologistes i entitats relacionats amb l’agricultura ecològica han presentat una sèrie de mesures a implementar “per tal de garantir una transició energètica no pivotada en l’especulació energètica del sòl rústic, adaptada al territori, democràtica i justa”, segons expliquen.

Per als denunciants “no podem continuar assistint a l’ocupació indiscriminada de sòls agrícoles amb grans parcs fotovoltaics per part de grans grups inversors que únicament persegueixen un interès financer”. Aquestes instal·lacions suposen, a més d’una ocupació significativa de sol rústic, segons destaquen, la instal·lació de quilòmetres de noves línies elèctriques, l’ obertura d’alguns accessos a les parcel·les i la instal·lació de subestacions transformadores d’energia.

Al·leguen absència de planificació energètica i territorial, però també que a Mallorca el sòl fèrtil és un recurs escàs que “hem de preservar i posar en valor per prioritzar-ne l’ús agrari i ramader”. Comenten que l’activitat agrària i ramadera és bàsica per diversificar l’economia illenca i que el sòl rústic té un valor incalculable a nivell ecològic.

La ubicació dels parcs fotovoltaics asseguren que provocarà una transformació del paisatge d’algunes zones d’alt valor ambiental i paisatgístic.

Per altra banda destaquen qu3e el sòl té una funció incontestable en l’absorció i segrest de diòxid de carboni CO2 de l’atmosfera per part dels embornals biològics i també que els parcs que estan proliferant ara mateix no són una activitat complementària a l’activitat agrària, sinó una substitució en tota regla en grans extensions de terreny. 

“La proliferació de parcs fotovoltaics en sòl rústic és una demostració més que l’activitat agrària no és rendible”, afegeixen. La gran majoria de promotors dels parcs fotovoltaics ho fan a parcel·les llogades als seus propietaris a preus molt baixos (una mitjana d’uns 200 euros mensuals a 30 anys, segons expliquen, i asseguren que això “suposa hipotecar aquests terrenys per ús agrari a un ús industrial a baix cost durant 30 anys”.

Aquestes entitats demanen la declaració d’una moratòria en la tramitació dels projectes de parcs fotovoltaics a sòl rústic, excepte els projectes d’autoconsum fins que s’aprovi el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic, i el Plans Territorial Insulars que ha de definir les zones de desenvolupament prioritari per a la implementació de les energies renovables .

Amb tot, creuen que el que seria vertaderament necessari és una suspensió dels projectes actualment en tramitació fins a tenir una planificació efectiva de cap on volem transitar energètica i territorialment.

També demanen que s’habiliti un tràmit d’urgència per a la planificació territorial de les zones de desenvolupament prioritari on cada illa assumeixi la seva pròpia quota de renovables.

Demanen també eliminar de la llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, les implantacions d’energies renovables i que s’estableixi “una priorització efectiva per les centrals de producció que prevegin la seva ubicació sobre cobertes o espais degradats, instant també en aquest sentit a fer un inventari de les superfícies susceptibles de ser cobertes per plaques fotovoltaiques i engegar mecanisme que facilitin la inversió sobre aquest tipus de cobertes, abans d’abordar el sòl rústic per facilitat, tal i com fan avui els grans inversors oportunistes”.

Així mateix també creuen que “cal prioritzar inversions i possibilitats de finançament que garanteixin la socialització de la producció d’energia per garantir que avançam cap a una transició socialment justa amb un control social i democratització de les fonts de producció energètica”.

Les entitats han treballat un document de propostes per garantir una transició energètica real, justa i democràtica amb vuit propostes per activar altres mesures i actuacions en diversos àmbits, molts d’ells inclosos a la Llei de canvi Climàtic i Transició Energètica, així com vuit propostes relatives als usos del territori i a la implantació territorial de les energies renovables, i concretament de les instal·lacions i panells fotovoltaics.