Investigadors de la UIB participen en l’informe de la Comissió Europea sobre educació ambiental

La doctora Olaya Álvarez-García i el doctor Jaume Sureda Negre, membres del grup de recerca Educació i Ciutadania de l’Institut d’Investigació i Innovació Educativa (IRIE) de la Universitat de les Illes Balears, han realitzat l’informe sobre educació ambiental a Espanya que ha servit per a comparar els diversos models desenvolupats als estats membres de la Unió Europea recollits a l’informe final de la Comissió EuropeaEducation for environmental sustainability: policies and approaches in European Union Member States.

En el context dels esforços de la UE per a promoure una Europa sostenible i verd, l’objectiu d’aquest estudi és traçar un mapa de les pràctiques, els processos, les eines i les estratègies de l’educació ambiental per a la sostenibilitat ambiental (EES en les seves sigles en angles) dels Estats membres de la UE a diversos nivells i en diferents formes d’educació. Es tracta de la primera anàlisi comparativa sobre aquesta educació a l’àmbit europeu i l’estudi contribuirà a informar les accions de la Comissió Europea en aquesta matèria.

L’informe reflecteix que a tots els països de la UE s’ha pres consciència del paper de les institucions educatives en la promoció d’un futur més  sostenible. No obstant això, l’EES encara no és una característica sistèmica de política educativa i només uns pocs països fan un seguiment amb plans d’acció clars.

L’educació ambiental per a la sostenibilitat a Espanya

Segons l’informe, el documents estratègics sobre l’EES a Espanya són els mateixos per a l’educació preescolar i primària/secundària i només ofereixen recomanacions universals.

L’estudi recull també que els professors espanyols de totes les etapes ha d’adquirir competències relacionades amb la sostenibilitat ambiental. No obstant això, la formació permanent dels professors en matèria d’EES  tendeix a diferir quant a l’enfocament, grup objectiu, durada i intensitat i, d’altra banda, la transferència d’aquestes competències en les titulacions individuals d’educació i la seva eficàcia depèn en gran mesura de cada universitat i altres institucions d’ensenyament.

També és freqüent que, encara que existeixin directrius sobre el desenvolupament de l’EES i l’avaluació, no són vinculants. Per exemple, a Espanya, el Llibre Blanc de l’educació ambiental es va introduir en 1999, però no és vinculat ni ha estat revisat des d’aleshores. L’informe, com els de Bulgària, Dinamarca, França, Alemanya, Hongria i Itàlia, assenyala un denominador comú de per què els mecanismes d’avaluació i de seguiment de l’estratègia d’educació ambiental no estan prou desenvolupats: perquè no està vinculada a cap resultat de l’aprenentatge.

Implicacions polítiques

L’informe inclou una sèrie de propostes en tots els nivells de l’educació per a integrar eficaçment l’EES. En concret, proposa fonamentar l’acció dels estats membres en les accions següents: situar la sostenibilitat ambiental com a objectiu central de l’educació, fer partícips diversos agents de tots els grups d’edat, sectors i formes d’educació; proporcionar vincles tangibles i una definició de les competències de sostenibilitat que donin lloc a una mentalitat de sostenibilitat amb un impacte transformador; proporcionar més oportunitats de formació, i millorar les existents, amb tot el personal educatiu, entre d’altres.

Valoració de l’equip participant

L’aportació que s’ha fet des d’Espanya ha resultat fonamental per realitzar una radiografia actual d’aquesta educació al nostre país. Es constata que es dissenyen i desenvolupen diverses iniciatives d’EES interessants i transformadores en l’àmbit territorial, però la falta d’un marc comú que les regularitzi dificulta la sistematizació d’aquesta educació a Espanya i, per tant, impedeix establir més vincles amb la resta d’Estats membre europeus. Tot i que als darrers anys hi ha hagut intents per promoure aquesta educació, amb, per exemple, el Pla d’Acció d’Educació Ambiental per a la Sostenibilitat (PAEAS), impulsat pel Ministeri de Transició Ecològica, Espanya encara té molta feina per fer en comparació amb alguns estats d’aquest estudi.