La hibridació, clau inesperada per a la supervivència de la baldriga balear
Un estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) aporta una nova mirada sobre la conservació de la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), un ocell marí endèmic de les Illes Balears i catalogat en perill crític d’extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
La recerca revela que la hibridació amb la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan) ha estat decisiva per mantenir la diversitat genètica i afavorir l’adaptació de l’espècie més amenaçada d’Europa.
El treball, liderat des de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (UB-IRBio), té com a primer autor el jove investigador Guillem Izquierdo Arànega. També hi han participat els catedràtics Julio Rozas, Marta Riutort i Jacob González Solís (UB-IRBio), juntament amb Joan Ferrer Obiol (Universitat de Milà) i Cristian Cuevas Caballé (UB), entre d’altres especialistes.
Els resultats apunten que els episodis recurrents d’hibridació durant els cicles glacials del Pleistocè varen generar un flux genètic entre les dues espècies, especialment visible a Menorca, on les baldrigues presenten una proximitat genòmica més gran al llinatge mediterrani que al balear.
Quan la hibridació és un recurs i no un problema
Tradicionalment, la hibridació es veia com un obstacle per a la conservació perquè podia introduir variants no adaptatives. Tanmateix, el nou treball demostra que aquest procés pot actuar com un “rescat genètic” natural, enfortint poblacions petites i reduint els riscos de la consanguinitat.
«Els híbrids poden introduir diversitat genètica i potencial adaptatiu», subratllen Izquierdo Arànega i Ferrer Obiol. Aquest mecanisme, segons els investigadors, ha estat determinant per a la història evolutiva de les baldrigues i pot esdevenir un factor clau per assegurar-ne la continuïtat.
Els científics remarquen que la conservació genètica, per si sola, no serà suficient per evitar l’extinció. La baldriga balear pateix una mortalitat molt elevada a causa de les captures accidentals en arts de pesca com el palangre. «És un problema conegut des de fa dècades i hi ha mesures que poden eliminar completament aquestes captures. El que falta és voluntat política per aplicar-les», assenyala Jacob González Solís, cap del Grup d’Ecologia d’Aus Marines de la UB-IRBio.
Els genomes, una eina decisiva
Aquest avenç ha estat possible gràcies a la seqüenciació del genoma de la baldriga balear, obtingut en el marc de la Iniciativa Catalana pel Projecte del Biogenoma de la Terra (CBP). El projecte, impulsat per la Societat Catalana de Biologia i l’Institut d’Estudis Catalans, té l’objectiu d’aconseguir genomes de referència de les espècies eucariotes presents als territoris de parla catalana.
Segons la catedràtica Marta Riutort, disposar d’aquest genoma ha estat «clau per analitzar la introgressió amb la baldriga mediterrània i fer prediccions poblacionals a escala genòmica».
FOTO: IMEDEA