La llampuga hi guanya amb el canvi climàtic i la sardina hi perd
La distribució i l’abundància de les principals espècies comercials de peix als mars europeus canviarà de manera dràstica al llarg de les pròximes dècades a causa del canvi climàtic. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi publicat a la revista Global Change Biology i liderat pel Laboratori Marí de Plymouth (Regne Unit), amb participació de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), amb seu a Esporles.
L’equip investigador ha analitzat l’impacte del canvi climàtic sobre 18 espècies de gran valor comercial —com el bacallà, la sardina o la llampuga— a set regions marines d’Europa, des del Mediterrani fins a l’Àrtic. En un escenari d’emissions altes, es preveu una reducció mitjana superior al 40 % en la biomassa d’aquestes espècies abans del 2100.
Segons destaca la investigadora principal, Sévrine F. Sailley (PML), “hi haurà espècies i regions que en sortiran beneficiades, i d’altres que patiran greus conseqüències”. Les espècies adaptades a aigües fredes, com l’areng o l’eglefí, podrien desaparèixer gairebé completament del mar del Nord, amb caigudes de fins al 80 % en escenaris de fort escalfament. En canvi, espècies típiques d’aigües càlides, com la llampuga al Mediterrani, podrien prosperar si la seva explotació es gestiona correctament.
Un mapa en moviment
Un dels fenòmens més destacats és el desplaçament geogràfic de moltes espècies cap a zones amb temperatures més favorables. L’areng, per exemple, podria desplaçar-se 400 km cap al nord a l’Atlàntic nord-oriental, mentre que al Mediterrani els moviments podrien ser d’est a oest, en funció de les condicions ambientals i la biologia de cada espècie.
Aquestes migracions impliquen nous reptes per als pescadors. Segons Sailley, “els desplaçaments poden ser més problemàtics que la davallada de les poblacions, ja que obliguen les flotes a recórrer més distància, amb més despeses i adaptació a noves espècies”.
Adaptació i gestió: un futur incert però no inevitable
L’estudi adverteix que, si no s’adapta la gestió pesquera, les conseqüències poden ser molt negatives per a les comunitats costaneres i les seves economies. Actualment, els marcs de gestió pesquera estan basats en dades històriques i límits estàtics, però ja no són útils en un context tan dinàmic com el que imposa el canvi climàtic.
Entre les recomanacions, els autors proposen adoptar polítiques de gestió flexibles, una millor cooperació entre països per controlar les poblacions que travessen fronteres marines i una formació adaptada als canvis per part del sector. També alerten de la necessitat d’integrar la dimensió social: entendre com reaccionaran les comunitats pesqueres davant els canvis per tal de garantir-ne la continuïtat.
La doctora Katell Hamon, experta en economia pesquera de la Universitat de Wageningen i coautora de l’article, afirma que “preveure on es trobaran els peixos comercials és essencial per anticipar conflictes i garantir una gestió justa i sostenible”.
El paper del Mediterrani i l’IMEDEA
Entre les espècies analitzades amb presència al Mediterrani, la llampuga (Coryphaena hippurus) destaca com a possible espècie beneficiada per l’escalfament. Si es gestiona adequadament, podria guanyar pes en les captures, mentre que altres espècies tradicionals, com la sardina o l’anxova, podrien veure reduïdes les seves poblacions.
El científic de l’IMEDEA Ignacio Catalán, coautor de l’estudi, remarca la importància de millorar els models de predicció a partir de dades científiques: “Aquestes eines són fonamentals per dissenyar polítiques pesqueres adaptades al canvi climàtic i per assolir objectius globals com els de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides”.
L’estudi ha comptat amb la col·laboració de 12 centres de recerca europeus i internacionals i suposa un avenç en la comprensió dels impactes regionals del canvi climàtic sobre la pesca, una activitat que continua sent vital per a milers de comunitats a tota Europa.