La reserva marina de l’Illa del Toro: el quàdruple de biomassa en setze anys

La conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, amb el director general de Pesca i Medi Marí, Joan Mercant, ha participat de la comissió de seguiment de les reserves marines d’interès pesquer de l’Illa del Toro i de les Illes Malgrats (creades l’any 2004). Durant la reunió celebrada ahir es varen exposar, per part de l’àrea de recursos marins, els resultats de la campanya de seguiment dels peixos d’hàbitats rocosos litorals d’aquestes reserves del 2018 (anteriorment s’havien realitzat campanyes el 2005, 2007, 2009 i 2016). Els resultats obtinguts el 2018 confirmen la tendència observada en anys anteriors i la resposta dels diferents indicadors en ambdues reserves és, de forma general, positiva, sobretot a la reserva de l’Illa del Toro. Les campanyes de seguiment es fan mitjançant censos visuals, sobre transsectes de 50×5 metres, sobre un grup tancat d’espècies, entre 0 i 15 metres de profunditat. Es realitzen censos a tres llocs de cada reserva i a dues zones localitzades fora de les reserves i sense cap protecció especial.

En particular, la biomassa total del conjunt d’espècies vulnerables a la pesca ha augmentat de manera continuada a la reserva de l’Illa del Toro. El valor mitjà assolit el 2018 quadruplica el de 2005 amb 16,2 kg/250 m2. Així i tot, un dels tres punts de mostreig d’aquesta reserva, l’Illa del Toro, presenta el valor de biomassa més alt (24,8 kg/250m2) obtingut a qualsevol dels altres llocs mostrejats a les àrees marines protegides (AMPs) de les Illes Balears. A la reserva de les Illes Malgrats, l’evolució dels indicadors no oferí un escenari tan positiu. La biomassa total va presentar alternança d’increments i descensos, i tot i que va augmentar als tres llocs de mostreig entre 2005 i 2018, va ser el 2016 quan va presentar els seus valors màxims.

Un altre indicador de l’efecte reserva és la distribució de la biomassa entre espècies, i ha mostrat una evolució molt clara a la del Toro. S’ha passat d’una comunitat dominada sobretot per sards i variades, a una on les espècies longeves i d’elevat nivell tròfic, com els escorballs i anfossos, suposen la major part de la biomassa. En canvi, aquesta situació no es produeix a les Illes Malgrats, on el sard i la variada, són, de llarg, les espècies que més contribueixen a la biomassa del conjunt (representen el 80% el 2018).

Aquestes diferències entre reserves poden ser resultats de predació, més importants a la del Toro on hi són abundants grans predadors com l’anfós o el déntol, i on cal afegir-hi la qualitat de l’hàbitat que n’afavoreix la seva abundància. A la vegada, s’ha de tenir també en compte l’efecte no quantificat de la pesca recreativa, permesa amb més ormeig i durant més mesos a la reserva de les Illes Malgrats, i les observacions de furtivisme per pesca submarina.

En concret, la biomassa d’anfós a la reserva marina de l’illa del Toro continua mostrant signes de recuperació amb un augment de la biomassa de x34 envers el 2005 i de x1,6 respecte el 2016. En canvi, a les Malgrats, l’anfós no mostra recuperació, amb valors de biomassa discrets (0,25 kg/250 m2), i fins i tot nominalment inferiors als de 2005. El mateix cas passa amb l’escorball. A la del Toro mostra una recuperació ininterrompuda al llarg de tota la sèrie, amb factors d’increment interanuals de la biomassa molt elevats. És especialment elevat l’augment entre 2016 i 2018. A les Malgrats, en canvi, la biomassa d’escorball va assolir el seu màxim el 2016, i el 2018 es van obtenir els valors més baixos de tota la sèrie. Els resultats suggereixen, per tant, que la reserva marina de les Illes Malgrats podria estar arribant a la seva capacitat de càrrega, mentre que la reserva de l’Illa del Toro no mostra símptomes d’aquest tipus.

Pel que fa al seguiment i a les observacions dels guardes de les reserves marines, en relació a la pesca recreativa, la professional o el busseig, a la Reserva de l’illa del Toro es va interposar una denúncia el 2018, i tres el 2019. A la de les illes Malgrats, cap.

Aquesta comissió fou creada l’any 2004 i la darrera vegada que es va reunir va ser el 2017. El president d’aquesta comissió és Benjamí Reviriego i està formada per diversos membres de la direcció general de Pesca, un representant de la conselleria de Medi Ambient, un de l’ajuntament de Calvià, un de la confraria de pescadors d’Andratx, un de la federació balear de confraries de pescadors, un de la confraria balear de pesca, un de la d’activitats subaquàtiques, un dels centres de busseig de Mallorca, un de les associacions de pescadors d’esplai de la zona, un dels clubs nàutics de la zona, un de la Universitat de les Illes Balears (UIB), un de la Societat d’Història Natural de les Balears i un representant dels hotelers del municipi de Calvià.

Canvis en la normativa de busseig i ampliació de les reserves marines

Durant la comissió, la direcció general de Pesca va explicar alguns canvis sobre busseig recreatiu a les Illes Balears que es faran al nou decret de busseig professional. A la vegada, el director general de Pesca i Medi Marí, Joan Mercant, també va manifestar que estudiarà la proposta feta per part de l’ajuntament de Calvià sobre una possible ampliació de les reserves marines de l’Illa del Toro i les Illes Malgrats.