La UIB estudia les estratègies a seguir per aconseguir que la població recicli més

Un equip d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears ha aportat llum sobre l’eficàcia de diferents mesures per augmentar la participació ciutadana en el reciclatge de residus. L’estudi s’ha fet en col·laboració amb EMAYA, l’empresa municipal encarregada de la gestió dels residus de Palma.

Els resultats principals d’aquest estudi destaquen que, si bé els incentius monetaris poden generar un impacte positiu immediat en el foment del reciclatge, les promeses representen una estratègia de baix cost amb efectes més duradors en el temps. 

La investigació es va dur a terme a Palma, on EMAYA va instal·lar contenidors específics per a la separació de la fracció orgànica dels residus. Aquests contenidors, que requereixen l’ús d’una targeta per accedir-hi, varen permetre fer un seguiment individualitzat i en temps real del comportament pel que fa al reciclatge d’aquells ciutadans que varen accedir a participar a l’estudi.

Incentius monetaris vs. compromís

En el primer experiment, realitzat al llarg de 2019, es varen implementar promeses o compromisos no vinculants: a un grup de llars se’ls convidava a signar un compromís de separar la matèria orgànica, sense penalització en cas d’incompliment. El segon experiment, dut a terme entre finals de 2020 i principis de 2022, va utilitzar incentius monetaris: atorgava participacions en un sorteig a les llars que utilitzaven els contenidors de manera regular.

Els resultats obtinguts varen ser reveladors. En ambdós casos, tant els compromisos no vinculants com els incentius monetaris varen aconseguir augmentar la participació en la separació de la fracció orgànica en comparació amb els grups de control. No obstant això, hi va haver diferències significatives en els efectes a curt i llarg termini.

Els incentius monetaris varen mostrar un impacte positiu més elevat a curt termini, amb un augment d’11 punts percentuals en la participació. L’estudi també documentava l’absència de frau per part dels ciutadans per obtenir els incentius. No obstant això, aquest efecte es va esvair aproximadament 40 setmanes després una vegada finalitzada la intervenció.

D’altra banda, els compromisos no vinculants varen generar un augment de 7 a 8 punts percentuals en la participació; l’efecte va ser lleugerament menor però persistent al llarg del temps. De fet, l’impacte d’aquesta intervenció es va mantenir durant més de quatre anys, sense mostrar signes de disminució.

Els resultats d’aquests estudis contribueixen al debat sobre les polítiques més efectives per promoure el reciclatge i ofereixen una perspectiva valuosa en la lluita contra el canvi climàtic.

Els resultats d’aquests estudis els han recollit en una entrada al blog d’economia Nada es gratis els doctors Eduard Alonso i Pau Balart, membres del grup de recerca en Economia de les Organitzacions; la doctora Lara Ezquerra, del grup de recerca en Ciències de la Decisió de la Universitat de les Illes Balears, i el doctor Iñigo Hernández-Arenaz, del Departament d’Economia de la Universitat Pública de Navarra (UPNA) i de l’Institute for Advanced Research in Business and Economics (INARBE).