La UIB identifica els dos principals insectes vectors que transmeten la Xylella les Illes Balears

Un equip multidisciplinari d’investigadors del grup de recerca en Zoologia Aplicada i de la Conservació (ZAP), el Laboratori de Microbiologia i el Servei d’Informació Geogràfica de la Universitat de les Illes Balears han identificat dues espècies d’insectes, Philaenus spumarius i Neophilaenus campestris, com els vectors principals a les Illes Balears del bacteri Xylella fastidiosa, un patogen que ha causat una gran mortandat d’oliveres, ametllers i vinyes, a més d’altres cultius, durant els darrers anys.

Són els resultats obtinguts en el marc del primer estudi que s’ha fet en l’àmbit europeu a gran escala per identificar els insectes vectors de Xyella fastidiosa i aprofundir en la seva bioecologia en una zona afectada. L’estudi s’emmarca en el projecte «Collection of data and information in Balearic Islands on biology of vectors and potential vectors of Xylella fastidiosa (GP/EFSA/ALPHA/017/01)», que obtingué finançament de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) l’any 2017.

La presència de Xylella fastidiosa es detectà per primera vegada a les Illes Balears l’any 2016. Aquest fitopatogen bloqueja els conductes xilemàtics de les plantes i en desseca les fulles, i, en casos severs, provoca fins i tot la mort de la planta. S’ha reportat que afecta més de 600 espècies vegetals, tant ornamentals, cultivables com silvestres. El bacteri es transmet entre les plantes mitjançant insectes hemípters (escumadors) que s’alimenten xuclant-ne el xilema.

Philaenus spumarius i Neophilaenus campestris

Durant tres anys i mig, els investigadors de la UIB han investigat el cicle biològic i la prevalença d’aquest bacteri en els vectors en cultius d’importància del sector primari a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, com són l’olivera, la vinya i l’ametller.

Gràcies a l’estudi dels investigadors de la UIB, s’han detectat dues espècies de vectors del bacteri a les quatre illes de Balears: el Philaenus spumarius i el Neophilaenus campestris.

S’ha observat que les nimfes (no infectives) d’aquests insectes es troben a la coberta vegetal a principi de març, on formen una característica escuma de protecció a les herbes. Passen per cinc estadis nimfals, fins que a final d’abril es comencen a observar els primers adults. Quan es desseca la coberta vegetal, els adults migren cap als arbres, que és quan es comença el procés d’infecció, ja que s’alimenten d’arbres infectats pel bacteri. Una vegada que han adquirit el bacteri, són infectius durant tota la seva vida adulta. A final de setembre, els insectes tornen a la coberta vegetal per pondre-hi els ous i acabar el cicle vital.

Des de 2017, s’ha vist que el 23% dels vectors capturats a les Illes Balears estaven infectats de Xylella fastidiosa i que el Philaenus spumarius és el que presenta una taxa d’infecció més elevada, amb un 23,8%, mentre que la del Neophilaenus campestris és del 21,3%.

A Mallorca, s’ha observat una prevalença de vectors infectats d’un 24%; a Menorca, ha estat d’un 21,5%, i, a Eivissa, d’un 21%. A Formentera, no s’ha trobat vectors infectats amb Xylella fastidiosa.

Pel que fa als resultats per cultiu, els insectes capturats en cultius d’ametller han presentat la prevalença més elevada, amb un 25,7%, seguit d’un 22,8%t, als d’olivera i d’un 21% a les vinyes.

Una patologia sense tractament

Els investigadors de la UIB recorden que encara ara no hi ha tractament ni cura per a les plantes infectades, i que, per tant, conèixer el paper que té cada espècie de vector és fonamental per entendre l’epidemiologia de la malaltia a les illes Balears i establir-ne el risc de transmissió a cada illa i a cada cultiu. Per exemple, segons l’estudi, el paper del Philaenus spumarius en la transmissió del bacteri seria més rellevant en tots els cultius, si el comparam amb el del Neophilaenus campestris.

Han duit a terme el projecte el doctor Miguel Ángel Miranda (investigador principal), Júlia López, Sofia Delgado, doctora Claudia Paredes i Pau Mercadal, del grup de recerca en Zoologia Aplicada i de la Conservació de la UIB; la doctora Margalida Gomila, el doctor Jordi Lalucat, el doctor Antoni Busquets i Guillem Seguí, del Laboratori de Microbiologia de la UIB; la doctora Katherine Lester i el doctor David Kenyon, del Science and Advice for Scottish Agriculture Department; i el doctor Maurici Ruiz, del Servei d’Informació Geogràfica de la UIB.

Foto: Júlia López.