La UIB invertirà 18’7 milions per transformar el campus en un espai energèticament autosuficient

La Universitat de les Illes Balears ha aconseguit una ajuda econòmica que apuja a 18,7 milions d’euros en una convocatòria competitiva de fons europeus convocada pel Govern de les Illes Balears que permetrà avançar cap a la transformació del campus universitari de Palma en un entorn energèticament eficient i autosuficient, i amb una petjada de carboni zero.

Les actuacions previstes en el projecte s’iniciaran al llarg del darrer trimestre de 2023 i està previst que finalitzin l’estiu de 2025, segons han informat avui des de la UIB.

Les mesures que s’inclouen en el Projecte d’escenaris de generació fotovoltaica al campus de la UIB, integrat en l’Estratègia de Sostenibilitat de la UIB, faran possible que la Universitat generi més del 100 per cent de l’energia que consumeix anualment i deixi d’emetre, també anualment, més de 2.868,51 tones de CO2. Així doncs, la iniciativa permetrà que la UIB avanci en el compromís d’assolir la neutralitat en la petjada de carboni abans de l’any 2030.

El projecte ha estat elaborat per la UIB mitjançant recursos propis, singularment el Departament d’Enginyeria Industrial i Construcció i el Servei Tècnic i d’Infraestructures, la qual cosa ha permès un estalvi de recursos considerable i poder adaptar el projecte a les particularitats de l’entorn del campus.

Model d’eficiència

El projecte de transformació energètica del campus proposa un canvi tecnològic de primer ordre. Contribuirà a la reconversió tecnològica del campus de la UIB en un model capdavanter a escala mundial pel que fa a la integració de les tecnologies de gestió a les infraestructures energètiques i ambientals. El model de gestió que es preveu implantar a la UIB serà replicable i escalable, tot amb la voluntat de proposar un model que pugui servir com a banc de proves. D’aquesta manera, el model serà referent per a l’aplicació a altres institucions, entitats locals, polígons industrials, etc.

En total, s’instal·laran infraestructures de generació fotovoltaica amb una potència de 6,56 MWp que aniran acompanyades de la instal·lació de sistemes d’acumulació d’energia integrats per 5 MWh mitjançant bateries de tipus LiFePO4 i més de 100 kWh a partir de bateries de segona vida de vehicles elèctrics que es distribuiran en diferents edificis i zones del campus.

Aquest conjunt d’instal·lacions es controlarà mitjançant una xarxa intel·ligent que farà possible el control i la gestió eficient dels recursos energètics descentralitzats que integren el projecte. El projecte de transformació energètica del campus, a més, s’integrarà en el sistema de captació de dades relacionades amb el consum d’electricitat i d’aigua, de mesura de l’ocupació d’espais docents i de mesura de dades ambientals de què ja disposa la Universitat. Tot plegat permetrà que la UIB disposi d’una eina tecnològica innovadora dedicada a optimitzar al màxim la generació i el consum d’energia al campus.

Un model d’integració de l’autoconsum

La integració del projecte en l’entorn natural del campus ha guiat l’estratègia rectora del projecte, segons han explicatg avui. Així, el disseny que es planteja defuig el model d’una gran planta generadora i, en canvi, opta per un reaprofitament de l’entorn urbà ja construït, de manera que es potencia l’aprofitament de les cobertes d’edificis, espais d’aparcament i zones afectades per infraestructures de transport. S’han descartat, per tant, propostes que suposaven un impacte més gran quant a l’ocupació de l’espai natural del campus.

Així doncs, el 54 per cent de la superfície que ocupa el projecte se situa en cobertes, aparcaments i àrees antropitzades, i suposa aproximadament el 50 per cent de la generació i de la reducció de tones de CO2 per any.

Seguint aquesta estratègia, es preveu que les cobertes dels edificis del campus es cobriran amb instal·lacions de captació solar, integrades al sistema de gestió global. El projecte per al qual ara s’ha obtingut finançament permetrà utilitzar les cobertes dels edificis Gaspar M. de Jovellanos, Anselm Turmeda, Interdepartamental, Antoni Maria Alcover i Sureda i Arxiduc Lluís Salvador. La resta d’edificis del campus, o bé ja disposen de finançament per executar instal·lacions de captació solar a mitjançant altres projectes, o bé s’ha previst que aquestes instal·lacions es facin en un temps pròxim a través de projectes que opten a altres convocatòries de finançament.

Pèrgoles

També s’ubicaran instal·lacions fotovoltaiques damunt cobertes de marquesines dels aparcaments annexos a l’edifici Anselm Turmeda, el caminal de Formentera, Cas Jai, l’edifici Arxiduc Lluís Salvador i Ca ses Llucies. Aquestes pèrgoles fotovoltaiques permetran fer complir l’obligació legal de cobrir amb plaques solars els espais destinats a aparcaments de titularitat pública que ocupin una àrea total superior als 1.000 metres quadrats, d’acord amb la Llei 10/2019 de canvi climàtic i transició energètica. A la vegada, es podrà preservar la coberta vegetal de l’aparcament proper a l’edifici dels Serveis Cientificotècnics i dels instituts universitaris de recerca, on s’ubiquen diversos arbres d’espècies d’especial interès.

Com es conclou a l’estudi d’escenaris de generació fotovoltaica del campus de la UIB, per tal d’arribar a fer un autoconsum complet al campus, es fa necessari plantejar escenaris d’instal·lacions de generació fotovoltaica sobre el terreny en diferents indrets del campus, la gran majoria dels quals ja es troben afectats per altres infraestructures. És el cas dels terrenys del metro i l’ampliació fins al Parc Bit, els terrenys de l’aljub general ubicat darrere l’edifici Arxiduc Lluís Salvador i els voltants, i una àrea propera a Cas Jai. L’actuació sobre aquestes àrees permetrà cobrir prop del 50 per cent de la demanda de consum elèctric, i a la vegada reduir 1.462,83 tones anuals de CO2.

Renaturalització del campus

Els canvis previstos en el projecte de transició energètica es duran a terme en paral·lel a les mesures de renaturalització del campus de la UIB, que han de permetre recuperar i valorar diferents espais naturals del campus.

Els arbres afectats per la instal·lació de les infraestructures de captació solar es replantaran al campus. Un dels espais on es reubicaran és el camí de vianants que transita des de l’edifici Beatriu de Pinós fins a l’edifici Mateu Orfila i Rotger, amb l’objectiu d’incrementar la densitat de la cobertura vegetal d’aquest entorn. A més, amb la intenció d’integrar les noves infraestructures, es preveu l’enjardinament de l’entorn de les pèrgoles que s’instal·lin al campus; l’estratègia es fonamenta en la reducció de l’impacte de la instal·lació.

També es proposa que el campus incorpori un nou espai per als vianants en el tram del caminal d’Eivissa ubicat entre l’edifici Anselm Turmeda i el nou edifici Interdepartamental. Aquest nou espai també es reforestarà, de manera que s’incrementarà la coberta vegetal del campus.

La biodiversitat del campus s’enriquirà amb un arborètum, un espai paisatgístic on es plantaran espècies d’arbres de diversos ecosistemes amb la intenció que esdevingui un museu d’arbres amb vocació pedagògica. Aquest nou espai s’ubicarà als terrenys situats darrere la sala d’actes de l’edifici Son Lledó.

A la vegada, els horts urbans canviaran d’ubicació i se situaran a l’espai proper a l’Arqueòdrom, a tocar de l’edifici Son Lledó.

L’objectiu és unir els diferents espais naturals i formar un corredor verd que travessarà el campus de nord a sud i que ha de contribuir a la descarbonització fixant part del CO2 de l’atmosfera. Alhora, aquest pulmó verd dibuixarà un paisatge agradable, apte per fomentar la pràctica d’activitats esportives i el contacte amb la natura, no només per als membres de la comunitat universitària, sinó també per a la ciutadania en general.

Estratègia de sostenibilitat

El conjunt d’actuacions s’inscriu en l’Estratègia de sostenibilitat de la Universitat de les Illes Balears, una iniciativa que té com a objectiu general transformar la Universitat en un model de sostenibilitat i de compromís amb la preservació del medi ambient. L’estratègia de sostenibilitat respon a una visió de la Universitat que, com a agent de transformació social, promogui el progrés basat en el coneixement científic i la innovació, sostenible socialment, ambientalment i econòmicament.

L’estratègia de sostenibilitat, a la vegada, s’inscriu en el Pla estratègic universitari 2023-2027, un document que recull 45 objectius prioritaris que han de guiar l’activitat de la Universitat d’aquí a final de l’any 2027. Un d’aquests objectius és, precisament, incorporar el valor de la sostenibilitat a la gestió mitjançant l‘Estratègia de Sostenibilitat de la UIB.