L’àguila peixatera, l’au rapinyaire amb pitjors resultats reproductius

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, ha fet avui balanç dels resultats del seguiment de la nidificació dels grans rapinyaires de les Illes Balears durant l’any 2023. En general, l’estat actual de conservació d’aquestes aus és favorable, segons han explicat, si bé preocupa l’evolució de l’àguila peixatera a Mallorca

El Servei d’Agents de Medi Ambient, juntament amb el Servei de Protecció d’Espècies, han fet el seguiment d’aquestes espècies protegides mitjançant visites d’observació als territoris i als nius. A l’illa de Menorca també s’ha comptat amb la participació del Consell Insular. L’objectiu ha estat comprovar el desenvolupament de la reproducció, determinar l’ocupació de territoris i de nius, la posta, l’eclosió, l’èxit reproductor i la productivitat. Les visites s’han duit a terme des de terra i des de la mar, amb l’ajuda d’embarcacions i utilitzant mitjans òptics.

Les dades obtingudes revelen que, en general, l’estat actual de conservació d’aquestes aus és favorable, si bé preocupa l’evolució de l’àguila peixatera a Mallorca, sobretot al sector de la serra de Tramuntana i, en especial, a la zona de Ponent. Cal recordar que les aus rapinyaires, pel fet de situar-se a la part alta de la cadena tròfica i ser poc abundants, lligat al fet de viure a un arxipèlag allunyat del continent, són considerades molt fràgils i han d’estar sota vigilància i amb aplicació de mesures de conservació que assegurin la seva viabilitat. Per poder arribar als objectius que marquen els plans de recuperació i conservació, s’han d’aconseguir dades de camp de la seva demografia i distribució anuals, i així poder estudiar la seva tendència.

Les espècies de rapinyaires a les quals se’n fa un seguiment anual són les incloses en els catàlegs estatal i autonòmic d’espècies amenaçades: la milana i l’àguila coabarrada, que es troben en perill d’extinció, i l’àguila peixatera, el voltor negre i la miloca, incloses en la categoria de vulnerable. A més, també es fa el seguiment anual del voltor lleonat, una espècie no amenaçada, però que es troba en règim de protecció especial.

Àguila peixatera (Pandion haliaaetus)

A Mallorca s’han revisat 35 nius i s’han detectat vuit parelles territorials, de les quals set han realitzat posta i cinc s’han reproduït amb èxit, donant lloc al naixement de 10 polls. Aquestes xifres són baixes i es detecta la disminució d’una parella respecte al 2022 i tres menys que el 2021. Això denota que els exemplars reproductors de Mallorca reben algun tipus d’interferència en l’època reproductora que s’ha de detectar i corregir.

Al Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera s’han detectat sis parelles territorials, després de revisar set nius coneguts. D’aquestes, cinc parelles s’han reproduït amb èxit, donant una producció de cinc cries. En aquest espai protegit ha minvat el nombre de parelles territorials i es manté el nombre de polls volats respecte a l’any anterior.

Enguany a Eivissa no hi ha hagut un bon èxit reproductor. En els tres territoris coneguts i inspeccionats, dues parelles iniciaren la reproducció. Només una d’elles va realitzar posta i finalment no va néixer cap poll.

A Menorca la reproducció ha estat més exitosa. Cinc parelles de les sis conegudes feren posta i quatre s’han reproduït amb èxit, amb un total de vuit cries. Ha estat un bon any per aquesta espècie a l’illa.

Milana (Milvus milvus)

A Mallorca s’han visitat 174 nius, dels quals se n’han detectat 47 d’ocupats. S’ha donat posta a 42 d’aquests nius i s’han trobat un mínim de 71 polls. L’any passat es revisaren 142 nius ocupats, amb un nombre mínim de cries de 97. A l’illa de Mallorca es fa una estima de parelles reproductores cada quatre anys.

A Menorca s’han detectat 62 parelles, set menys que l’any anterior, amb una producció d’uns 90 polls.

Voltor negre (Aegypius monachus), voltor lleonat (Gyps fulvus) i àguila coabarrada (Hieraaetus fasciatus)

La reproducció de voltor negre i de voltor lleonat es dona només a Mallorca. Quant a les dades de voltor negre, de 44 nius ocupats, hi ha hagut posta a 42, i finalment han volat 34 polls. Pel que fa al voltor lleonat, enguany s’han detectat a Mallorca 25 parelles, amb una producció total de 15 cries.

Respecte a l’àguila coabarrada, la seva reproducció també només s’observa a l’illa de Mallorca. Enguany hi ha hagut 10 parelles, de les quals se n’han reproduït sis i s’ha comptabilitzat un mínim de vuit polls, fet que indica certa estabilitat de l’espècie.

Miloca (Neophron percnopterus)

L’espècie compta amb un total de 62 parelles a Menorca. Ha sofert una pujada respecte a les 50 parelles que s’han mantingut en els darrers vint anys. A Mallorca s’ha vist una parella que es reprodueix a la costa de la zona nord de la serra de Tramuntana.

Reunió per avaluar els resultats

Totes aquestes espècies estan incloses dins el Pla de conservació i recuperació dels rapinyaires diürns de les Illes Balears (Pla Terrasse). Aquest mes de novembre ha tengut lloc a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural la reunió anual per compartir tots aquests resultats, en el marc del contracte d’Actuacions de Recuperació d’Espècies Silvestres que executa SEO/BirdLife. Entre altres temes, es va analitzar la situació de l’estat de les aus rapinyaires catalogades de les Illes Balears i es va exposar el treball que fan les empreses elèctriques (Redeia i e-distribución) amb la correcció d’esteses elèctriques per tal d’evitar col·lisions i electrocucions. També es van estudiar les causes d’entrada de rapinyaires ferits al centre del Consorci per la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) i s’explicà la problemàtica associada a la seguretat aèria per part d’Aena.

En aquesta trobada hi varen assistir tant representants de l’Administració com d’entitats i sectors professionals implicats en la conservació dels rapinyaires (tècnics de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, tècnics del Consell de Menorca, agents de caça del Consell de Mallorca, Agents de Medi Ambient i representants d’empreses elèctriques, d’Aena, del COFIB, de l’associació de guies de muntanya i d’entitats de conservació).