Les algues tropicals conquereixen la Mediterrània a un ritme sense precedents

Segons un estudi liderat per l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC-UIB), les algues d’origen tropical s’han estès amb més velocitat que els d’origen temperat durant els dos darrers segles.

Aquest estudi internacional del centre mixt del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha demostrat que els macròfits marins al·lòctons (macroalgues i plantes marines no natives) d’origen tropical s’estenen a la mar Mediterrània a una velocitat molt més gran que els macròfits marins d’origen temperat durant les darreres dècades. Els resultats del treball, que es publica a la revista Global Change Biology, suggereixen que el futur escalfament del Mediterrani podria continuar afavorint l’expansió d’aquestes espècies.

Segons han indicat avui des de la UIB, durant els darrers dos segles, s’ha registrat un increment en la temperatura de la mar degut al canvi climàtic. No obstant això, persisteix la incertesa sobre si aquest augment de temperatura realment afavoreix l’expansió i l’impacte d’espècies invasores a la mar Mediterrània.

Un punt crític

El Mediterrani s’ha convertit en un punt crític per a l’arribada d’espècies al·lòctones, aquelles que han estat traslladades més enllà del seu rang de distribució natiu a causa d’activitats humanes, a causa de les extenses rutes marítimes que connecten l’Atlàntic amb els oceans Índic i Pacífic, així com l’obertura del canal de Suez.

Aquests dos factors han propiciat que els macròfits marins, que engloben tant macroalgues com fanerògames marines, es converteixin en un dels grups taxonòmics més abundants d’espècies al·lòctones en la mar Mediterrània. La seva adaptabilitat a les condicions canviants i la capacitat per colonitzar nous hàbitats han contribuït de manera significativa a l’expansió en aquesta regió.

Dos segles d’observacions

En l’estudi, l’equip investigador va recopilar observacions de la presència de macròfits marins al·lòctons a la mar Mediterrània dels darrers dos segles. Varen calcular les taxes d’expansió (àrea envaïda per cada espècie per any) al llarg del temps i la relació entre aquestes taxes d’expansió i les condicions tèrmiques de les espècies en el rang de distribució.

«Els resultats indiquen que les velocitats d’invasió han augmentat al llarg del temps, i que des de la dècada de 1990 especialment s’han accelerat les de les espècies tropicals i subtropicals, que superen les dels macròfits temperats i cosmopolites», comenta Marlene Wesselmann, investigadora de l’IMEDEA i primera autora del treball. «En particular, les velocitats d’expansió més altes s’han observat en macròfits al·lòctons que es troben exposats a temperatures mínimes de 2 a 3 graus centígrads més altes en el seu rang natiu que en la mar Mediterrània», afegeix Wesselmann.

«Comparam la temperatura de l’aigua a la qual aquestes espècies es troben exposades en el seu rang natiu amb la temperatura a la qual es troben exposades a la mar Mediterrània, i observam que la majoria d’aquestes espècies experimenten temperatures mínimes considerablement més baixes al Mediterrani que en el seu rang natiu», explica Núria Marbà, també científica de l’IMEDEA. «Això ens indica que la majoria d’aquestes espècies tropicals i subtropicals no estan limitades per les temperatures hivernals més fredes de la mar Mediterrània, probablement a causa de la plasticitat de la seva tolerància tèrmica mínima. I, juntament amb l’augment de la temperatura de la mar Mediterrània durant les darreres dècades, especialment a l’estiu, pot haver millorat les condicions tèrmiques per al seu creixement i expansió», afegeix la investigadora.

Marbà assenyala que «per contra, l’assentament i l’expansió dels macròfits d’origen temperat podrien veure’s limitats a l’estiu o durant esdeveniments d’onades de calor, ja que les condicions tèrmiques poden excedir els seus límits de tolerància tèrmica superior, els quals no mostren gaire plasticitat».

«Aquests resultats suggereixen que l’escalfament futur augmentarà l’hàbitat tèrmic disponible per a les espècies termòfiles al·lòctones a la mar Mediterrània i continuarà afavorint-ne l’expansió», conclou Iris Hendriks, investigadora de l’IMEDEA.

El treball s’ha realitzat en col·laboració amb el Centre Oceanogràfic de les Balears (IEO-CSIC) i la Universitat de Galway (Irlanda).

Foto: Carlos Alejandro Morell