Les Illes Balears es complementen amb 149 illots habitats per flora o fauna
Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera. Sí, aquestes són les principals illes de l’arxipèlag balear. Però n’hi ha moltes més. Illes, illetes i illots que complementen una geografia capriciosa que s’escapa a la vista de la majoria dels atles editats fins a la data.
Però a partir d’ara l’”Atles de les petites illes i els illots de les Illes Balears” donarà visibilitat a un total de 149 accidents geogràfics que complementen les illes habitades i més conegudes, amb duescondicions inexcusables: han d’estar situades a més de 5 metres de la costa i han d’albergar fauna o vegetació de manera permanent.
La tasca de comptabilitzar i documentar aquestes 149 illes l’han feta més de 50 autors, entre els quals en destaquen Enric Ballesteros, Guillem Xavier Pons i Gabriel Bibiloni, que han estat coordinats per Joan Mayol i han comptat amb la col·laboració del Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears (SITIBSA).
El llibre recull una descripció general del “fet microinsular a l’arxipèlag”, segons indiquen els autors, una descripció particular dels grans conjunts en què s’ha subdividit la conca balear, a més de detalls sobre fets concrets que puguin generar interès històric, natural o cultural referits a aquests illots.
La seva distribució
L’Atles situa 28 illots a l’arxipèlag de Cabrera i el sud de Mallorca; altres 26 al sud i l’oest d’Eivissa, 20 al nord d’Eivissa i 20 a la Tramuntana de Menorca. Per darrere hi trobam els 15 illots de la zona d’Es Freus i Formentera i els 9 que han localitzat al Migjorn de Menorca.
El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Llorenç Mas, i el biòleg Joan Mayol han presentat l’atles avui dematí. «Es tracta d’una obra ambiciosa i editada en format de gran qualitat que compleix amb un dels nostres principals objectius: el de posar a disposició de la ciutadania la millor informació possible sobre el magnífic entorn natural de l’arxipèlag», ha assegurat el conseller.
El servei de Protecció d’Espècies i la iniciativa Petites Illes de la Mediterrània (PIM) han finançat l’edició dels 300 exemplars de la primera edició de l’atles. Precisament el president d’aquesta associació, Mathieu Tevenet, ha intervingut telemàticament a l’acte de presentació de l’atles i ha explicat que serà el primer d’una sèrie de publicacions que pretenen recopilar tota la informació existents dels illots a catorze zones de la conca de la mediterrània occidental, a països com Itàlia, Malta, Tunísia o Marroc.
Els illots són considerats ecosistemes molt especialitzats i laboratoris de biodiversitat, amb una gran influència marina, condicions molt hostils, recursos alimentaris molt precaris, sal i inclemències meteorològiques gairebé extremes.
Estan habitades a vegades per espècies endèmiques com la lletrera de l’illa Margalides, la camomil·la des Vedrà o la rotgeta de Cabrera; i també per invertebrats com caragols o escarabats que han aconseguit adaptar-se a les condicions de vida dures d’aquests petits i aïllats espais. Sumen un total de 780 espècies diferents.
Les aus mereixen una menció a part. El virot petit (Puffinus mauretanicus) i el virot gros (Calonectris diomedea), les nonetes i la gavina roja o el falcó marí (Falco eleonorae) són algunes de les que hi solen niar. També s’han localitzat una vintena de subespècies de sargantanes endèmiques, la majoria d’elles exclusives d’un sol illot o d’un grup reduït d’illots. I fins i tot els fons marins presenten una major concentració de biodiversitat marina, que deixen entendre la gran importància d’aquests espais fins ara molt desconeguts.
#Foravila