Les Illes Balears signen a Glasgow un Pacte Euromediterrani per mitigar els efectes del canvi climàtic

Amb la signatura del Pacte Euromediterrani per a la Mitigació i l’Adaptació al Canvi Climàtic, els territoris que formen part de l’EPM, entre els que s’hi troben les Illes Balears, adquireixen el compromís, en el marc de les seves competències, de promoure les actuacions proposades per tal d’augmentar la seva resiliència i fer front a l’emergència climàtica global.

L’acord, signat avui a Glasgow, en el marc de la Cimera del Clima que es celebra aquests dies en aquella ciutat, formalitza el compromís del Govern de les Illes Balears en promoure les actuacions proposades per tal d’augmentar la resiliència i fer front a l’emergència climàtica global de l’Euroregió mitjançant onze compromisos.

El Vicepresident del Govern i Conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, juntament amb Agnès Langevine, Vicepresidenta de la Regió d’Occitània, responsable del Clima, del Pacte verd i de l’Habitatge sostenible; Teresa Jordà, Consellera d’Acció climàtica, Alimentació i Agenda rural del Govern de la Generalitat de Catalunya i Mireia Boya Busquet, Responsable de projectes de Medi ambient, Clima i Energia de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània han presentat i signat avui el Pacte euromediterrani de Mitigació i Adaptació al Canvi Climàtic de l’Euroregió.

Yllanes, ha destacat que “els arxipèlags com les Balears som un territori especialment vulnerable a les conseqüències que ja estem començant a notar. La nostra geografia, expressada a través de la insularitat, ens exposa a més i majors efectes que altres zones no els afecta”. A més, ha explicat que “científics i experts ens han alertat durant dècades de l’acceleració del canvi climàtic i, més recentment, de la possibilitat d’arribar a un punt de no retorn i és per això que la preocupació pel canvi climàtic i ambiental i els riscos implicats és especialment evident a la Mediterrània”.  “La necessitat que les regions actuin de forma conjunta per al repte de la lluita contra el canvi climàtic és vital ja que aquestes regions comparteixen una ubicació especialment vulnerable com és la mediterrània occidental. Les accions conjuntes com les que presentam avui asseguren que es puguin complir amb els compromisos europeus i mundials de reducció d’emissions”.

El Vicepresident ha transmès que des del Govern de les Illes Balears s’està fent un esforç necessari per tal d’adaptar-se al canvi climàtic, i ha recordat que s’han anat prenent mesures com l’aprovació de la Llei de Transició Energètica i Canvi Climàtic, pionera en tot l’Estat, la declaració d’emergència climàtica a les Illes Balears per part de les institucions, la posada en marxa per primera vegada d’una línea d’ajudes per a entitats locals destinades exculsivament a fer front als efectes del canvi climàtic i la creació d’un pla Pilot a una de les zones costaneres de l’illa de Mallorca com és Cala Millor.

En aquest sentit, el Pacte Euromediterrani per a la Mitigació i l’Adaptació al Canvi Climàtic ha acordat:

1. Desenvolupar nous models de gestió que atenuïn l’impacte humà, redueixin l’exposició al canvi climàtic i millorin la sostenibilitat del litoral de l’EPM. Cal promoure nous models de desenvolupament econòmic, més centrats en les persones i en la qualitat dels serveis, i que defugin la massificació turística i recuperin espais degradats.

2. Planificar urgentment mesures d’adaptació als efectes del canvi climàtic en les zones costaneres, prioritzar actuacions per tal de fer-les més resilients als impactes (especialment, la pujada del nivell del mar, la intensificació en la freqüència i magnitud dels temporals que provoca un major impacte d’aquests en els sistemes naturals i les infraestructures de les zones costaneres, les sequeres recurrents i extremes i l’escassetat d’aigua) i desenvolupar polítiques sectorials, especialment del sector turístic, les infraestructures i l’agricultura, en relació amb l’adaptació al canvi climàtic.

3. Intensificar la preservació i la restauració dels ecosistemes, protegint les espècies i zones amenaçades i recuperant les dinàmiques naturals. Les solucions basades en la natura esdevenen una oportunitat per millorar les zones costaneres i es prioritzaran a aquelles de caràcter artificial per tal de revertir l’antropització del litoral, especialment en les zones més exposades als riscos climàtics o més properes a espais naturals, amb l’objectiu de recuperar la dinàmica dels ecosistemes litorals.

4. Apostar per una gestió ecosistèmica i adaptativa dels espais litorals i marins, augmentant la superfície de les reserves marines, regulant les activitats de lleure, fent més sostenibles la pesca i l’aqüicultura i vetllant per la bona integració dels parcs eòlics marins. Els espais deltaics i d’aiguamolls són especialment sensibles al canvi climàtic i cal assegurar-ne la seva protecció i conservació.

5. Actuar sobre la gestió dels recursos hídrics, centrant els esforços en l’estalvi d’aigua, la seva gestió sostenible, així com la millora de la seva qualitat.

6. Acompanyar, tècnicament i pressupostàriament, a les produccions agrícoles, halièutiques, aqüícoles i forestals locals en la seva adaptació necessària al canvi climàtic. Cal donar suport als agricultors, ramaders, pescadors, silvicultors i al conjunt de la cadena de producció alimentària i de la silvicultura en la transformació de les seves pràctiques per orientar-se envers pràctiques sostenibles, justes, solidàries i respectuoses amb el medi ambient.

7. Aprovar plans d’acció específics i vinculants de reducció de les emissions. L’objectiu de reducció del 55% de les emissions d’aquí 2030 aprovat per l’UE s’ha de concretar amb accions específiques, pressupostades i calendaritzades per als diferents sectors econòmics. Les lleis climàtiques aprovades en cada territori s’han de desenvolupar reglamentàriament i implementar urgentment.

8. Apostar per la producció distribuïda d’energies renovables i donar suport a les accions ciutadanes de producció i consum d’energies renovables locals. Cal afavorir normativament i pressupostàriament una transició justa per als ciutadans, disminuint també el consum energètic, principalment dels edificis , gràcies a la digitalització i la innovació.

9. Transformar la governança incorporant al conjunt de la societat i amb el millor coneixement científic disponible. La recerca i la divulgació del coneixement són pilars bàsics d’una societat informada, participativa i amb capacitat de decisió. Cal impulsar la creació d’Assemblees Ciutadanes pel Clima com una eina complementària a la presa de decisions institucional.

10. Reforçar la producció de coneixements, les xarxes euroregionals de recerca i la sensibilització del públic envers la biodiversitat i l’adaptació al canvi climàtic dels espais  litorals i marins de l’EPM. L’educació ambiental és una prioritat per un canvi de model enl’actual context d’emergència climàtica.

11. Fer una crida a les institucions públiques i a les empreses privades perquè cada un, des de la seva competència i en el seu àmbit d’actuació, treballin conjuntament per afrontar els efectes del canvi climàtic a les zones costaneres de l’EPM. Els acords voluntaris de reducció d’emissions han de deixar pas als compromisos obligatoris.