Les varietats locals de tomàtiga, un important recurs genètic
La tomàtiga (Solanum lycopersicum L.) és el cultiu hortícola més consumit i el que té més impacte econòmic a tot el món. En les etapes de domesticació i en els processos de selecció i millora de la tomàtiga, hi ha hagut una forta selecció dels gens que afavoreixen la producció de la planta i el pes del fruit, en comptes de la qualitat, sempre en condicions no limitadores d’aigua.
No obstant això, els pròxims anys, els genotips més productius poden experimentar un fort descens del rendiment agronòmic per mor dels efectes del canvi climàtic, que inclouen canvis en les temperatures i els règims de precipitacions.
Així, és necessari preparar el cultiu de la tomàtiga per augmentar-ne la resiliència de la producció i qualitat en esdeveniments climàtics extrems, com és la sequera.
En aquest sentit, alguns genotips de tomatiguera de la Mediterrània tradicionalment han estat cultivats en condicions de manca d’aigua i seleccionats segons la seva eficiència en l’ús de l’aigua, però en general han estat omesos dels programes de millora de la tomàtiga. De manera similar, l’exploració d’altres tècniques alternatives a la millora per creuaments sexuals per incrementar la resiliència a la sequera, com pot ser l’empelt, no han estat àmpliament investigades i es desconeix el paper que poden tenir aquests genotips adaptats a la sequera.
La tesi doctoral
Així, la tesi doctoral de Mateu Fullana Pericàs, defensada a la Universitat de les Illes Balears, està constituïda per cinc articles científics que ja ha publicat a revistes científiques i un que té pendent de ser publicat. La tesi es divideix en dues part. En la primera, estudia la variabilitat fisiològica i agronòmica entre varietats locals de tomàtiga de la Mediterrània i la seva resposta al dèficit hídric. La segona se centra a analitzar la resposta de varietats locals de tomàtiga a l’empelt amb relació als trets fisiològics i agronòmics.
Els resultats obtinguts mostren que, a la conca Mediterrània, els criteris de selecció local de la tomàtiga han estat molt heterogenis, la qual cosa ha propiciat una variabilitat elevada en la morfologia de la fruita i la seva qualitat. En condicions de no estrès, diverses varietats locals de la Mediterrània han presentat clares diferències respecte de cultius moderns, sobretot en aquells paràmetres relacionats amb la morfologia foliar i les característiques fotosintètiques, mentre que no s’han trobat diferències relacionades amb la producció i la qualitat del fruit. Els resultats també destaquen que una millor conductància del CO2 pot ser un factor important a l’hora de determinar la millora de l’assimilació de CO2 i l’eficiència en l’ús de l’aigua.
La importància del fruit i de l’empelt
La resposta de les varietats locals de la Mediterrània al dèficit hídric ha estat variable i hi ha diferències depenent del tipus de fruita. Curiosament, algunes de les varietats locals han tingut un rendiment agronòmic similar al d’altres genotips moderns altament productius en condicions de no estrès, i han tingut menys reducció de la producció en condicions de dèficit hídric. S’ha observat que la composició isotòpica de carboni de la fulla (d13C), usada de manera general com a indicador de l’eficiència en l’ús de l’aigua, ha determinat el límit de la producció tant en condicions de no estrès com de dèficit hídric.
S’han examinat indicadors d’alt rendiment per poder fenotipar de manera senzilla grans col·leccions de tomàtiga i identificar aquelles que responen més bé al dèficit hídric. Els resultats mostren que les diferències observades en els paràmetres fisiològics de la fulla entre genotips de tomàtiga adaptats a la sequera i genotips no adaptats es traslladaren a mesures de teledetecció aèria, la qual cosa ha donat peu a diferents models de regressió depenent del genotip observat. A més, aquesta tesi mostra el primer intent per relacionar la qualitat del fruit de la tomàtiga amb diferents mesures de fenotipat a nivell de fulla i de planta a una col·lecció gran i variable de tomàtiga.
Pel que fa a l’ús de l’empelt per millorar la resposta dels cultius a l’estrès hídric, s’ha trobat que pot ser una tècnica útil per reduir l’impacte dels estressos abiòtics sobre el rendiment fotosintètic, i que l’elecció del peu és determinant per a les variacions en la fotosíntesi. Els resultats d’aquesta tesi destaquen el potencial de l’empelt per alterar diversos paràmetres fisiològics de les varietats locals i la seva compatibilitat amb la gran majoria de peus comercials per millorar-ne el rendiment agronòmic. Finalment, s’ha descrit el potencial de les varietats locals de tomàtiga adaptades a la sequera per ser usades com a peu per incrementar el creixement i la producció de fruita, tant en condicions òptimes de reg com de dèficit hídric.
En conjunt, la tesi de Mateu Fullana Pericàs permet posar en valor el gran recurs genètic que suposen les varietats locals de tomàtiga per fer front a la sequera i als efectes del canvi climàtic. La pèrdua d’aquest material, en greu perill d’erosió genètica per mor de la seva falta d’ús en camps comercials, pot suposar una pèrdua de gens i de trets bàsics per millorar el cultiu de la tomàtiga. Els resultats obtinguts suposen una primera passa per conèixer l’àmplia variabilitat de trets disponibles en les varietats locals, sent directament exportables a milloradors de cultius, ja sigui a través d’hibridacions o amb l’ús de la tècnica de l’empelt.
La recerca de la tesi doctoral de Mateu Fullana ha estat finançada per una beca FPI-CAIB atorgada pel Govern de les Illes Balears, i s’ha fet en el marc del projecte de recerca TOMRES, finançat per la Unió Europea mitjançant el programa Horizon 2020.
@Foravila_IB
#Foravila