Les xarxes socials, claus en el descobriment de dues noves espècies de vespes exòtiques a les Balears
Un estudi liderat per Joan Díaz-Calafat, membre col·laborador científic del MUCBO (Museu Balear de Ciències Naturals i Jardí Botànic de Sóller), ha confirmat l’expansió de dues espècies de vespes exòtiques a les Illes Balears. Es tracta de l’Sceliphron caementarium, originària d’Amèrica del Nord, i l’Sceliphron curvatum, procedent del sud d’Àsia.
La recerca, publicada recentment al Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, ha comptat també amb la col·laboració d’Òscar Garcia Febrero i Martí Pons Gomila.
Aquestes vespes, conegudes com a terrissaires, es caracteritzen per construir nius de fang i pel seu aspecte característic: cos de color negre i groc, amb una cintura molt prima i allargada que uneix el tòrax amb l’abdomen. Segons detallen en l’estudi, es tracta d’espècies solitàries i no agressives que cacen aranyes per a alimentar les seves cries.
A les Illes Balears hi són presents dues espècies autòctones del mateix gènere: Sceliphron spirifex i Sceliphron destillatorium.
Segons la investigació, les dues espècies exòtiques investigades s’han adaptat amb gran eficàcia a entorns urbans i periurbans, aprofitant estructures artificials per a construir-hi els seus nius característics. Les observacions recollides no són casos aïllats: la presència de nius actius en diferents localitats i durant diversos anys indica que aquestes poblacions no només estan establertes, sinó també en expansió.
Fins fa poc, la distribució de S. caementarium es limitava a Mallorca, però aquest treball en confirma per primera vegada la presència a Eivissa. En el cas de S. curvatum, ja coneguda a Mallorca i Eivissa, s’ha detectat per primera vegada a Menorca, fet que completa la seva presència a les tres illes principals de l’arxipèlag.
Avaluar l’impacte
Tot i que actualment cap d’aquestes dues espècies no figura en el catàleg oficial d’espècies exòtiques invasores, els autors alerten de la necessitat d’estudiar-ne l’impacte potencial sobre la fauna autòctona, especialment sobre altres vespes i aranyes. “Encara no podem parlar de conseqüències greus, però és fonamental mantenir un seguiment ecològic continuat”, afirma Díaz-Calafat.
Una de les contribucions més rellevants de l’estudi és el paper clau que ha tengut la ciutadania en la detecció d’aquestes espècies. Gràcies a l’anàlisi de fotografies i observacions publicades en plataformes de ciència ciutadana i en grups de Facebook com “Animalons de Menorca” o “Artròpodes i altres bitxets de les Pitiüses”, els investigadors han pogut localitzar noves poblacions d’aquestes vespes.
Aquest enfocament posa de manifest el valor científic de les xarxes socials i de les plataformes obertes, segons destaquen des del MUCBO, especialment en contextos insulars on els recursos de monitoratge són limitats. Per aquest motiu, els autors animen la població a continuar compartint observacions d’insectes i altres animals, i demanen especialment fotografies clares de nius o exemplars d’aquestes vespes per a facilitar-ne la identificació i el seguiment.