Montuïri, entorn natural i rural

Història. Montuïri és un dels municipis més atractius de Mallorca que ja es troba documentat en el “Llibre del Repartiment de Mallorca” el 1232. El seu significat ha estat discutit però la més consensuada és que deriva de la paraula mossàrab “montorium” que significa “elevació del terreny”.

Però no només a la vila com veurem a continuació es troba el patrimoni més conegut de Montuïri. Si seguim la carretera de Manacor en direcció cap a Vilafranca, ens queda a l’esquerra el puig de sant Miquel, el més important del terme.

Ermita. Al cim s’hi aixeca el santuari de la Mare de Déu de la Bona Pau. Està documentada cap al 1395, l’existència d’una ermita situada en el puig de’n Romanyà servida per un ermità de nom Bartomeu Aguilar. A mitjan del segle XVII canvià de titular: sant Miquel per la Mare de Déu de la Bona Pau.

La talla de la Mare de Déu fou adquirida i col·locada a l’església del Puig l’any 1647 pels consellers i jurats de la vila.

Son Fornés. Sigui com sigui la fundació de la vila, avui fruit de segles i segles, és terra de molins, vinculat històricament a la producció cerealística i farinera, lligam del qual és testimoni el jaciment arqueològic de Son Fornés, un jaciment de titularitat pública de més de 3 hectàrees d’extensió, excavat prop d’un 15% del total. Aquest jaciment, enclau cultural i turístic de gran rellevància de Mallorca, està situat a la carretera Ma-3200, que condueix a Pina, a 2.5 kilòmetres del nucli urbà.

Excavacions. Des de l’any 1975, s’hi han dut a terme nombroses campanyes d’excavació sota la direcció de la  Universitat Autònoma de Barcelona, que han deixat al descobert un traçat d’arquitectura monumental de més de 1.500 metres quadrats, totalment restaurat i visitable.

Podem observar-hi les transformacions urbanístiques d’un poblat des del seu nucli talaiòtic -amb el talaiot més gran de Mallorca, de 17 metres de diàmetre i més de 4 metres d’alçada conservada-, fins a l’àrea central, on alhora hi trobem dos santuaris “bessons” d’època romana. Aquests edificis articulen un entramat de carrers que condueixen a un sistema d’evacuació d’aigües, únic en el registre arqueològic illenc.

Molí des Fraret.  El molí des Fraret, un molí fariner del segle XVIII, alberga el museu arqueològic de Son Fornés (2001). Es tracta d’un museu monogràfic centrat en el jaciment de Son Fornés on podem veure, al llarg d’un recorregut per tres sales expositives, una bona mostra del material original recuperat en les excavacions fetes al jaciment (vaixella ceràmica, estris d’os, eines de pedra i objectes de bronze i ferro).

Els Cossiers de Montuïri. Estiu rere estiu, durant les festes de la celebració del patró de la vila, les festes de Sant Bartomeu, els cossiers de Montuïri ballen en tres úniques ocasions l’any. Aquesta dansa documentada des del 1821, encara que es té la convicció que és molt més antiga, constitueix un símbol d’identitat local, i és l’única agrupació de l’illa que s’ha mantingut sense interrupcions al llarg de la història. 

Premis i guardons. El cossiers de Montuïri van ser reconeguts l’any 2012 amb el premi Ramon Llull per part de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, per mantenir-se fidels a l’esperit de la festa. Es tracta d’una dansa col·lectiva, rítmica i entusiasta, plena de color i sensualitat, amb la qual els cossiers omplen els carrers de la vila. 

Homes i dimonis. Els homes, representats pels cossiers, reten homenatge a una dona, és a dir, a la feminitat que simbolitza la fertilitat, la mare terra. La incorporació del Dimoni és posterior i ja té connotacions cristianes. Tots els balls finalitzen amb el Dimoni a terra i amb la Dama que li passa per sobre, amb la victòria del bé sobre el mal. 

Patró del poble. El dia 24 d’agost, dia de la festivitat de Sant Bartomeu, la jornada comença a les nou del matí amb l’albada al so de les xeremies damunt el campanar de l’església. A les deu, surten els cossiers i el Dimoni de la Casa de la Vila, ballen sobre el cadafal i sense més preàmbuls tornen a iniciar un recorregut per tot el poble. Desprès acompanyen les autoritats a l’ofici i ballen lOferta a dins l’església i Es Mercansó dins l’Ajuntament. 

La Fira de sa Perdiu. La fira de Montuïri, que se celebra cada primer diumenge de desembre, es recuperà a principis dels anys vuitanta del segle XX i té des dels seus orígens un aspecte diferenciador de la resta de fires de l’illa: el concurs de perdius de reclam. 

Aquest dia, la plaça Major i els carrers adjacents de Montuïri s’omplen amb tota casta de parades amb aliments tradicionals, productes artesans, ecològics i solidaris. També s’hi celebren un grapat d’activitats com ara exhibicions d’animals autòctons (cans, ovelles, etc.) o mostres de productes agropecuaris i industrials, entre d’altres. 

Però el plat fort de la Fira és el tradicional concurs de perdius, un esdeveniment que desperta gran expectació entre els habitants de Montuïri i atreu a nombrosa gent d’altres localitats que són afeccionats a la cria d’aquest animal o a la caça en general. 

El programa de la Fira comença dies abans amb diverses activitats culturals, cíviques i esportives. En la vigília de la Fira, té lloc una gran torrada popular amb actuacions musicals. 

La parròquia. La plaça Major era la seu de l’antiga Universitat local. Actualment hi trobem l’Ajuntament i el conjunt d’edificis parroquials. La construcció de l’església de Sant Bartomeu s’inicià els primers anys del segle XIV. El 1515 es reformà la coberta i el 1552 s’emprengué la construcció del campanar. A finals del segle XVI i principis del segle XVII el temple fou eixamplat i allargat, i el segle XVIII es construïren les voltes de les capelles i del presbiteri.

Tresor artístic. Pel que fa a les obres més relacionades amb les arts plàstiques hem de destacar l’antic retaule major, obra del pintor Mateu López sènior i Rafel Guitart el qual fou obrat entre 1546 i 1550.

Durant el segle XVIII fou desmuntat i substituït per l’actual de característiques més barroques. Actualment les peces són conservades i muntades de bell nou a la capella de sant Pere. La píxide i la vera creu daten del segle XVI, així com la pica baptismal.

Del segle XVIII són l’orgue, obra de mestre Bosch i el retaule de sant Josep. De 1789 és el retaule major, obra de Josep Sastre. A la sagristia es conserva una calaixera i un rentamans de pedra amb l’escut de Montuïri de 1642.

Història i personatges. L’església s’aixeca davant una esplanada principal empedrada, amb accés per l’escalonada anomenada els Graons (1813). Actualment, a la dreta de l’esplanada trobem el bust dedicat al pare Antoni Martorell i Miralles (Montuïri, 1913-2009), eminent músic de reconeguda fama mundial, declarat fill il·lustre de Montuïri l’any 1985.

Rectoria. A l’altra banda, a l’esquerra, s’aixeca la casa coneguda com Ca s’Escolà (1553), antiga casa dels morts fins a l’any 1823, en què es traslladà el cementeri als afores del nucli urbà. La Rectoria (segle XVII) és un bell edifici amb elements gòtics, de dues plantes i coberta a dos aiguavessos. En la seva façana principal cal destacar-ne una certa irregularitat en els buits tal vegada donada per l’obertura de finestres posteriorment a la seva construcció, així com el portal de mig punt amb carcanyols.

A l’interior, un arc gòtic del segle XIV divideix la planta baixa en dos aiguavessos.

El sostre és d’un embigat de fusta dels segles XVII i XVIII. A l’entrada trobam un coll de cisterna de pedra picada, datat el 1630, i una font datada el 1754.