Neix la Plataforma contra el trasllat de residus d’Eivissa
Representants de disset entitats veïnals, ecologistes i socials varen constituir dijous 9 de juliol la Plataforma contra el trasllat de residus d’Eivissa, una iniciativa que neix amb l’objectiu de coordinar la resposta ciutadana davant la imminent arribada de residus de les Pitiüses a Mallorca per a la seva incineració.
La reunió fundacional, celebrada al Casal de Barri de Son Sardina i impulsada per l’Associació de Veïnats de Son Sardina i el GOB, va reunir representants de l’Associació de Veïnats de sa Garriga, la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, Terraferida, Amics de la Vall de Coanegra, la Comunitat de Regants de la Sèquia d’en Baster, l’Associació de Veïnats de Santa Pagesa, Amics de la Terra i la plataforma s’Indioteria. També han expressat el seu suport Terranostra, GADMA, Son Bonet Pulmó Verd, Tramuntana XXI, Fridays for Future i Palma XXI, mentre s’esperen noves adhesions en els pròxims dies.
Durant la trobada, les entitats varen expressar la seva preocupació per un projecte anunciat pels consells insulars de Mallorca i d’Eivissa que preveu el trasllat de fins a 80.000 tones anuals de residus urbans procedents d’Eivissa cap a la planta incineradora de Mallorca.
Segons la plataforma, aquesta operació comporta diversos riscos ambientals i socials. Entre les principals preocupacions hi ha el transport dels residus a granel —una pràctica que, asseguren, no s’havia aplicat fins ara—, amb el consegüent augment del risc d’accidents, vessaments, males olors i molèsties per als veïnats.
Les entitats també alerten que els residus procedents d’Eivissa presenten un menor poder calorífic a causa del seu baix nivell de recollida selectiva. Això, afirmen, implicaria un increment significatiu de les escòries i cendres generades durant la incineració, superior al que s’ha fet públic fins ara, amb una major pressió sobre l’abocador d’escòries de Mallorca i una reducció de la seva vida útil.
Un altre dels aspectes assenyalats és el possible col·lapse de la capacitat de reserva del sistema de tractament de residus de Mallorca. Segons expliquen, durant les aturades programades de dues de les quatre línies d’incineració, previstes per als mesos de gener i febrer, els residus arribats d’Eivissa podrien ocupar fins al 75% de la capacitat de seguretat disponible.
La plataforma també qüestiona els arguments econòmics emprats per justificar l’operació. Recorda que la promesa de reduir la tarifa de residus a Mallorca no s’ha materialitzat ni el 2025 ni el 2026, mentre que la subvenció de 50 milions d’euros aportada pel Govern balear representa, segons denuncien, una socialització dels costos derivats de les mancances en la gestió dels residus a Eivissa.
En aquest sentit, les entitats consideren que el projecte trasllada a Mallorca les conseqüències d’un model de gestió que atribueixen al Consell d’Eivissa, on, afirmen, els índexs de reciclatge continuen sent inferiors als d’altres territoris i encara resta pendent el desenvolupament d’un Pla Director de Residus alineat amb els principis europeus de prevenció, reutilització i reciclatge.
Durant la reunió, el GOB també va informar de l’estat del recurs contenciós administratiu presentat contra l’adjudicació del contracte de transport dels residus, tramitat pel Consell Insular d’Eivissa mitjançant un procediment negociat sense publicitat. El recurs va ser admès a tràmit el passat mes de juny.
Com a primeres passes, els col·lectius integrants de la plataforma es varen comprometre a traslladar la informació a les seves respectives organitzacions, impulsar actes divulgatius arreu de Mallorca i preparar futures mobilitzacions per mostrar el seu rebuig al trasllat dels residus entre illes.