SEO/BirdLife explica què s’ha de fer quan trobam una au jove que ha caigut del niu

En aquestes dates és probable que trobem aus joves “caigudes” a terra i que ens demanem, què podem fer per salvar-les? La iniciativa «No l’agafis» de l’entitat ecologista SEO/BirdLife té com a objectiu sensibilitzar i donar a conèixer a la ciutadania com actuar davant d’aquesta situació.

Des de SEO/BirdLife faciliten alguns consells pràctics sobre la recollida de pollets “orfes” al carrer ara que arriba l’estiu i la calor. L’impuls que sent la gent per intentar ajudar i salvar tan indefenses criatures es pot convertir en una condemna per a aquestes aus ja que, en realitat, estan fent el que la seva naturalesa dicta: abandonar el niu com més aviat millor. Moltes són aus que habiten els nostres pobles i ciutats com pardals, orenetes, avions, merles o falciots.

Les cries de la majoria de les aus es desenvolupen a una velocitat vertiginosa. Per exemple, un pardal pot abandonar el niu abans de complir les dues setmanes d’edat. Això és degut, entre altres qüestions, al fet que al niu les aus són extremadament vulnerables a la depredació, i per això intenten abandonar el mateix com més aviat millor, tot i que encara faltin uns quants dies perquè siguin capaços de volar amb certa solvència. Això en realitat no és cap problema, els pares se segueixen encarregant d’alimentar-los durant aquest període i els localitzen amb facilitat per les trucades.

És realment difícil que una cria sigui realment abandonada pels seus pares, ja que l’instint de tirar endavant les cries preval per sobre de gairebé tot. Així que no, el més probable és que aquesta cria que voleteja amb certa poca traça per terra no sigui òrfena, simplement està fent els seus primers passos fora del niu, sota la cura dels seus pares, assenyalen des d’aquesta organització.

Quan un pollet està completament recobert de plomes, és probable que la seva situació fora del niu sigui completament normal, voluntària, i no requereixi cap intervenció per part nostra, expliquen. No obstant això, en alguns casos ens podem trobar cries realment òrfenes, com les que cauen del niu abans d’hora, generalment per accident, i acaben en un lloc perillós. En aquests casos el més recomanable és acudir a un centre de recuperació de la fauna, ja que criar un pollet a mà requereix molta dedicació i coneixements adequats.

Un altre cas excepcional és el dels falciots, aus que passen la major part de la seva vida en vol i no estan adaptats a posar-se a terra, des d’on els costa enlairar-se. Si no estan lesionats n’hi haurà prou de posar-los al palmell de la mà, el més alt possible, en un lloc obert. Si el falciot està capacitat per volar, s’enlairarà immediatament. No s’ha de llançar mai o impulsar-lo. En el cas de les cries de falciot, cal recórrer de nou a un centre de recuperació.

En cap cas s’ha d’alimentar la cria amb llet, galetes o miques de pa. Tampoc no s’han de remullar els orificis que hi ha sobre el bec, cosa que suposaria una mort lenta i dolorosa. També s’ha d’ecitar manipular l’au amb les mans, perquè això suposaria espatllar-li el seu plomatge.