Terraferida al·legarà contra el Pla de Ports per “ser incompatible amb la conservació del litoral i l’emergència climàtica”

El Govern de les Illes Balears aprovà inicialment ahir dijous el Pla General de Ports de les Illes Balears. El Pla desplega una llei (la 10/2005) de Ports de les Illes Balears aprovada en temps del president Jaume Matas i  en manté la perspectiva desenvolupista, tot i les limitacions que s’hi introdueixen, segons indica l’entitat Terraferida avui en un comunicat, en el qual també demana canvis per frenar “la mercantilització de la mar” i també per “conservar la seva riquesa i preservar usos tradicionals i zones de bany”.

“Fins a 22.000 punts potencials de fondeig; disseny d’una fiscalitat que millori el desenvolupament de la nàutica; inversió de més de seixanta milions d’euros en la reordenació de ports i clubs nàutics; impuls de les marines seques, així com l’objectiu explícit d’adequar-se a la demanda”, aquests són els “canyissos que sostenen un Pla General de Ports aprovat pel Govern ahir”, per a l’entitat Terraferida.

Expliquen que es tracta d’un pla que renuncia a la construcció de nous ports, però que cerca fórmules per encabir milers més de iots al litoral “per atendre la demanda” que tanmateix és infinita.

Terraferida va poder participar de la reunió informativa sobre el Pla I agraeix el gest de diàleg. Així mateix expressa la seva inquietud per un pla que podria acabar tenint repercussions encara més negatives per un litoral sotmès a una pressió enorme. Es reconeix com a tret positiu de la norma que es comprometi a no permetre la creació de nous ports esportius a les Illes Balears i a no ampliar la làmina d’aigua dels existents, però assenyala que “assistim amb inquietud a una presentació en la qual el Govern es planteja com a missió explícita ampliar el nombre d’usuaris i, en el pla d’accions incorporat a la norma, es planteja com a objectiu el desenvolupament del sector nàutic i el foment del sector nàutic esportiu”.

“El Govern planteja com un èxit –assenyalen- haver fet un estudi de la capacitat de càrrega del litoral i dels ports de les Illes Balears”, però des de Terraferida expliquen que “aquest estudi s’ha fet amb criteris que just quantifiquen l’ocupació física de la costa i no tenen en compte els aspectes ambientals ni l’interès social de la majoria. L’estudi no vol saber quina quantitat d’activitat pot resistir l’ecosistema marí sinó arribar a una xifra de quants més n’hi caben, especialment per eslores de 25 a 75 metres”.

Per als integrants de la plataforma Terraferida “novament es privilegien l’ús litoral per part dels més rics enfront dels usos populars i tradicionals, mentre es fomenta la mercantilització de les activitats recreatives”.

Terraferida creu que el Govern “opta pel creixement de l’activitat nàutica recreativa i ignora una vegada més el context d’emergència social i climàtica que viu la humanitat i s’instal·la en els anys setanta del segle passat”. Creuen també que “l’executiu es limita a donar resposta a una demanda desbordada sense plantejar-se la contenció, ni menys encara el decreixement, d’una activitat que ha desbordat els seus usos i límits tradicionals”.

“Ens preocupa especialment un triple impacte negatiu: la pressió sobre el medi físic i els ecosistemes; el desplaçament de les activitats tradicionals, singularment la pesca professional, i una gestió dels ports on sempre s’imposen els usos turístics i recreatius”, diuen des de la plataforma.

Finalment assenyalen que el Pla aprovat ahir “alimenta el desplaçament d’activitats recreatives de baix cost i impacte reduït (el bany i les petites embarcacions) per la pressió d’un sector nàutic que usa un bé de tots, la mar i la seva vorera, com a espai per a l’expansió del negoci. Fins i tot les zones de bany més turístiques es veuen afectades per aquest excés”.

El comunicat fet públic avui assenyala que “assistim amb preocupació al fet que des de la conselleria de Mobilitat es tengui una visió tan parcial dels problemes socials i ambientals que el creixement desmesurat del negoci nàutic planteja i que la “sostenibilitat” sigui més un comodí retòric més que el marc integrat d’una visió de conjunt que faci viables en el temps les activitats humanes en la naturalesa”.

Consideren que “el Govern pretén fer la quadratura del cercle: impulsar el creixement del sector i l’activitat nàutica recreativa sense crear nous ports ni incrementar-ne la làmina d’aigua”. El Pla ho preveu mitjançant una sèrie de mesures que faran possible incrementar la pressió turística sobre el mar i la costa balears: l’increment del nombre -i la mida- dels amarraments a l’interior dels ports existents, la rotació del parc nàutic existent, la creació de marines seques i l’obertura de noves rampes d’accés, assenyalen.

Alguns d’aquests objectius es detallen en un pla d’actuacions que preveu, literalment, desplegar una normativa que millori el desenvolupament del sector (s’entén que fer-lo créixer en volum de negoci), que s’incrementi l’índex d’activitat de cada embarcació (per tant, multiplicar l’impacte de cada barca sobre el medi) i es promogui, expressament, “el foment del sector nàutic esportiu” amb la possibilitat de plantejar mesures fiscals que l’afavoresquin, asseguren des de Terraferida.

Des de la plataforma destaquen també que les accions que el pla impulsarà tenen un cost previst que supera els 60 milions d’euros, dels quals la major part, 42 milions, correspondran a l’administració.

“Una vegada més, les prioritats de l’executiu progressista se centren a satisfer les demandes de l’empresariat associat al turisme de luxe i les de les classes opulentes. Així, en una mena de populisme nàutic, es veu com un problema prioritari la llista d’espera per accedir a una plaça. D’acord amb el plantejament del govern són la demanda del mercat de luxe i oci i l’oferta del sector nàutic el que impulsa la resposta de l’administració, i no les necessitats de fons de la majoria social”, expliquen.

Terraferida ha anunciat que presentarà al·legacions al Pla General de Ports per “intentar revertir aquesta ànsia de mercantilitzar la mar, en defensa dels ecosistemes marins i els usos recreatius i tradicionals de baix  cost i baix impacte”. Acaben assenyalant que “el litoral és probablement el bé comú més valuós que tenim a les illes Balears i amb aquesta filosofia ha de ser defensat”.