Terraferida trenca el “tèntol” i anuncia el seu retorn amb una recerca sobre la devastació del territori

Després de gairebé tres anys de pausa pública, l’entitat conservacionista Terraferida ha anunciat aquesta setmana que reprèn la seva activitat. Ho fa coincidint amb el desè aniversari del seu naixement i amb la voluntat, segons expliquen, de tornar “amb bones” i amb un enfocament més centrat en l’anàlisi de fons que en la presència constant a les xarxes socials.

El col·lectiu, que el 2021 havia anunciat un “tèntol” en la seva activitat, assegura que en tot aquest temps no ha deixat d’estar atent a la realitat ambiental i territorial de Mallorca. Ara, el retorn ve acompanyat d’una nova línia de feina basada en recerques i documentació que, afirmen, puguin ser útils a la societat.

La primera d’aquestes aportacions es farà pública els pròxims dies sota el títol Inventari de la devastació de Mallorca 2015-2024. Es tracta d’un estudi que analitza l’evolució del territori durant l’última dècada, amb especial atenció al període 2021-2024, aprofitant la disponibilitat d’imatges aèries recents que permeten observar els canvis produïts fora vila.

Molta documentació

Segons avança Terraferida en el comunicat, la recerca quantifica, documenta i representa gràficament centenars de noves construccions i infraestructures —xalets, piscines, pedreres, centrals fotovoltaiques— que, en paraules de l’entitat, “continuen devorant fora vila a una velocitat vertiginosa”. L’organització sosté que el procés de transformació del sòl rústic està conduint cap a un model de territori cada vegada més urbanitzat i fragmentat.

El col·lectiu alerta que boscos, muntanyes i terres fèrtils estan essent “arrasades de la manera més inútil i absurda”, amb conseqüències directes sobre els recursos naturals, la qualitat de vida i els equilibris ecològics. En el seu missatge, Terraferida posa l’accent en el fet que aquest procés afecta de ple el paisatge agrari i els espais que històricament han sustentat l’activitat pagesa.

També hi ha una crítica explícita a les institucions. L’entitat afirma que, més enllà de casos puntuals, no s’han impulsat polítiques capaces d’alterar de manera efectiva aquesta dinàmica de consum de territori. Parlen d’un “fracàs col·lectiu” que, al seu entendre, té repercussions tant sobre el medi com sobre la salut de les persones i dels ecosistemes.

Posar fre

Tot i el to sever del diagnòstic, Terraferida defensa que frenar la destrucció del territori és possible i que hi ha exemples, dins i fora de l’arxipèlag, de regions que han sabut conservar sòl, recursos i paisatge. L’entitat sosté que la recuperació d’espais degradats pel ciment i l’asfalt és factible i que una altra gestió del territori no és una utopia, sinó una opció política i social.

Amb aquest retorn, el col·lectiu convida la ciutadania a tornar a seguir la seva feina i a participar en el debat sobre el model territorial de Mallorca. La publicació imminent de l’Inventari de la devastació marcarà el primer pas d’aquesta nova etapa, amb l’objectiu declarat d’aportar dades i arguments sobre l’estat del fora vila i els impactes que, dia rere dia, s’hi acumulen.