Tres entitats ecologistes animen Espanya a ser pionera en reduir el soroll submarí per protegir els cetacis

Després de l’important reconeixement internacional atorgat a Espanya pel Conveni de Barcelona (UNEP/MAP) en declarar el Corredor de Migració de Cetacis com a Zona d’Especial Importància per a la Mediterrània, el Govern espanyol té ara la possibilitat de ser pioner a nivell mundial en la protecció dels cetacis davant del greu problema del soroll submarí prenent una sèrie de mesures que simultàniament contribuirien a reduir la petjada climàtica del transport marítim.

“Espanya té a les seves mans una oportunitat única per reduir de forma quantitativament rellevant les emissions de soroll submarí i transformar una zona amb una gran intensitat de trànsit marítim en una zona silenciosa per a la fauna marina. El Corredor de Migració de Cetacis de la Mediterrània es podria convertir en un exemple d’importància internacional de millors pràctiques ambientals en una zona marina protegida”, segons ha declarat avui Nicolas Entrup, codirector de Relacions Internacionals d’OceanCare, organització internacional per a la protecció del medi marí, a roda de premsa conjunta amb Alnitak i la Fundació Marilles, celebrada avui dematí a Palma.

A la roda de premsa esmentada s’ha presentat l’informe d’OceanCare “Aigües silencioses par a balenes i dofins”. Aquest document està concebut per tal de donar suport al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) en el desenvolupament del pla de gestió de la conservació del Corredor de Migració de Cetacis, amb un enfocament particular en les mesures per evitar, reduir i mitigar activitats generadores de soroll submarí.

S’inclouen en aquest informe recomanacions sobre seguiment i execució del pla, per tal de convertir-lo en un exemple de Millors Pràctiques en la governança de les àrees marines protegides, el qual podria reproduir-se a altres llocs del món.

El juny de 2018, el Govern espanyol –atenent les peticions del Congrés dels Diputats i el Senat, el Govern i el ParlamentBalear, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat de València, els Consells insulars, els principals ajuntaments d’aquestes illes, així com el de les ciutats de Barcelona i València, entitats del sector privat i de la societat civil així com de nombrosos científics i organitzacions de conservació espanyoles i internacionals– va declarar el Corredor de Migració de Cetacis de la Mediterrània (una zona marina de 46.386 kilòmetres quadrats d’alt valor ambiental situada entre les Illes Balears i la Península) com a Àrea Marina Protegida (AMP).

L’any següent, el desembre de 2019, el Conveni de Barcelona va reconèixer la importància ambiental d’aquesta AMP en declarar-la Zona Especialment Protegida d’Importància per a la Mediterrània. (ZEPIM).

Després de la seva declaració com a AMP i ZEPIM, el Govern espanyol té ara l’obligació de elaborar un Pla de gestió d’aquest espai marí protegit, segons reclamen des d’OceanCare, la Fundació Marilles i Alnitak.

Corredor de migració

“Un Corredor de Migració de Cetacis ben gestionat i finançat garantirà la conservació i millora de les poblacions d’aquests majestuosos animals, reduirà la contaminació acústica i climàtica i ens aproparà cap a una Mediterrània més sostenible. Balears ha de jugar un paper clau perquè el corredor de cetacis sigui un èxit i un referent mundial en conservació marina”, ha afirmat avui Aniol Esteban, director de la Fundació Marilles

Aquest espai és d’alt valor ecològic, no només perquè és una zona de pas migratori per al rorqual comú (una balena barbada que és el segon mamífer més gran del planeta) cap a les seves àrees de reproducció i alimentació al nord de la Mediterrània, sinó també perquè és un hàbitat i una zona d’alimentació per a un ampli ventall d’altres espècies de cetacis (de busseig profund com el catxalot, el calderó comú i el zifi de Cuvier; i per als dofins mular i llistat, entre d’altres), a més de diverses espècies de quelonis com la tortuga boba, però també taurons i aus marines.

Totes les espècies esmentades estan incloses a l’Annex II del Protocol sobre àrees especialment protegides i diversitat biològica a la Mediterrània del Conveni de Barcelona i, també, a l’Annex IV de la Directiva 92/43 / CEE “Hàbitats”. Però malgrat la protecció legal, segons han explicat avui, aquestes espècies estan sotmeses a fortes pressions que posen en risc la seva supervivència. Entre elles, a causa de l’intens trànsit marítim existent a la zona, risc de col·lisions letals de grans cetacis amb els vaixells.

Així mateix, els vaixells de passatgers i de transport de mercaderies provoquen elevats nivells de soroll submarí que posen en perill a les balenes i dofins, segons asseguren.

Ho argumenten assenyalant que el nombre de vaixells mercants i de creuers als ports espanyols del Mediterrani es va acostar als 125.000 l’any 2019, segons dades oficials del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

Un punt crític

De fet, el Corredor de Migració de Cetacis ha estat identificat com un punt crític de soroll submarí per l’Acord sobre la Conservació de els Cetacis del Mar Negre, el Mar Mediterrani i l’Àrea Atlàntica contigua (ACCOBAMS), tractat internacional del qual Espanya també en forma part. Al Reial Decret 699/2018, que va declarar la protecció del Corredor de Migració de Cetacis com a Àrea Marina Protegida, el Govern espanyol va deixar clar que evitar, mitigar i reduir el soroll antropogènic sota l’aigua és un dels objectius centrals per salvaguardar la conservació de la gran diversitat d’espècies marines que fan servir aquesta àrea.

El soroll submarí antropogènic s’ha identificat com un contaminant crític que afecta negativament als ecosistemes marins mundials en nombrosos estudis científics.

A escala mundial, el transport marítim comercial és una de les principals causes del soroll submarí, sobretot perquè prop del 90% del comerç mundial es realitza per mar.

“Serà fonamental realitzar una gestió efectiva del trànsit marítim al ZEPIM per tal de reduir el soroll submarí i les emissions de CO2”, va declarar Carlos Bravo, portaveu d’OceanCare a Espanya. En aquest sentit, la reducció de la velocitat dels vaixells és, entre les diferents mesures operatives disponibles, la que pot contribuir de manera més rendible a reduir l’impacte mediambiental del transport marítim.

De fet, aquesta mesura permet reduir, de manera molt significativa i amb efecte immediat, les emissions de CO2, els contaminants atmosfèrics com els òxids de sofre (SOx), els òxids de nitrogen (NOx), les partícules i el carboni negre, així com el soroll submarí i el risc de col·lisions amb la fauna marina.

Reduir la velocitat dels vaixells

“Estem davant una oportunitat única, ja que una mesura com la reducció de velocitat beneficia a tots, tant el medi ambient, la seguretat al mar i la pròpia indústria del transport”, ha afirmat Ricardo Sagarminaga, director d’Alnitak.

Així mateix, el Corredor de Migració de Cetacis compleix els requisits per ser declarat Zona Marítima Particularment Sensible (PSSA, en les sigles en anglès) per part de l’Organització Marítima Internacional (OMI), per la seva importància per atributs ecològics, socioeconòmics i científics reconeguts i que pot ser vulnerable als danys causats per les activitats marítimes internacionals.

Per aquest motiu, a l’informe es proposa al Govern espanyol que sol·liciti a l’OMI que lesmentada AMP/ZEPIM sigui declarada íntegrament com a PSSA.

Finalment, han assenyalat que el 21 de gener de 2020, el Consell de Ministres va aprovar la Declaració del Govern davant l’Emergència Climàtica i Ambiental en què es recorda que “la regió mediterrània està considerada un dels “punts calents” globals en matèria de canvi climàtic. Tot això obliga a aprofitar les sinergies entre les polítiques de la lluita contra el canvi climàtic i la conservació de la naturalesa, ambdues fonamentals per garantir el benestar i supervivència de la humanitat”.

“Animem totes les parts interessades a unir forces i escriure una història d’èxit per a la conservació marina a la Mediterrània”, han manifestat els portaveus d’aquestes tres organitzacions.