Un estudi confirma que les reserves marines de les Balears preserven la diversitat genètica del raor
Les reserves marines de les Illes Balears contribueixen a preservar la diversitat genètica del raor (Xyrichtys novacula), una de les espècies més emblemàtiques de l’arxipèlag i de gran importància per a la pesca recreativa. Així ho conclou un estudi liderat per l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), en col·laboració amb l’Institut Neerlandès d’Ecologia (NIOO-KNAW), que també apunta que la pressió pesquera pot influir no només en la genètica de les poblacions, sinó també en la seva resposta biològica a l’entorn.
La investigació revela que les poblacions de raor que habiten dins les reserves marines presenten una diversitat genètica significativament superior a la dels exemplars capturats en zones obertes a la pesca. Segons els investigadors, aquesta major variabilitat augmenta la capacitat de l’espècie per adaptar-se a canvis ambientals, malalties o altres amenaces, fet que reforça el paper de les reserves com a reservoris de biodiversitat i com una eina clau per garantir la conservació a llarg termini.
L’estudi també ha analitzat la diversitat epigenètica dels exemplars, és a dir, els mecanismes que regulen l’activació dels gens en funció de les condicions ambientals. Els resultats mostren que els raors procedents de reserves integrals i els de zones sotmeses a la pesca presenten patrons epigenètics diferenciats, una evidència que apunta que les activitats humanes poden modificar les poblacions més enllà dels canvis estrictament genètics.
La investigadora responsable de l’estudi, Margarida Barceló, assenyala que els resultats “confirmen el paper fonamental de les reserves marines en la conservació de la diversitat biològica del raor”, tot i que considera necessari aprofundir en el coneixement de la connectivitat entre poblacions. En aquest sentit, el següent pas serà estudiar com les corrents marines intervenen en la dispersió dels ous i les larves, un procés determinant per entendre l’intercanvi genètic entre les diferents poblacions de les Balears.
Per la seva banda, el investigador principal del projecte, Josep Alós, destaca que aquest coneixement permetrà desenvolupar eines científiques per millorar la gestió sostenible de la pesca recreativa del raor i optimitzar el paper de les reserves marines en la conservació de l’espècie.
Per dur a terme la recerca, els científics varen recollir mostres de raors a tres zones de Mallorca i Menorca. En cada cas es compararen exemplars capturats en caladors freqüentats per pescadors recreatius amb individus procedents de reserves marines integrals adjacents, on la pesca està prohibida des de fa més de vint anys. El projecte va comptar amb la participació directa de pescadors recreatius, que aportaren mostres obtingudes durant la temporada de pesca.
L’ADN de les mostres es va analitzar als laboratoris de l’IMEDEA i posteriorment a l’Institut Neerlandès d’Ecologia mitjançant tècniques de seqüenciació genètica i estudis de metilació de l’ADN. El treball s’ha publicat a la revista científica Philosophical Transactions of the Royal Society B i ha estat finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats a través del projecte METARAOR, amb el suport d’una beca de la Càtedra de la Mar impulsada per la Fundació Iberostar.