Un estudi de la UIB revela que les espècies invasores alteren la dispersió de llavors en el 90% de les illes del planeta
Un estudi internacional, que ha comptat amb participació del CSIC i de l’IMEDEA (CSIC-UIB), revela que els animals al·lòctons han substituït bona part dels dispersors natius de llavors i han transformat el funcionament ecològic dels ecosistemes insulars
I és que les espècies animals introduïdes han modificat profundament la dispersió de les llavors en més del 90% de les illes del món. Així ho indica un estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), que ha analitzat dades de 120 illes repartides en 22 arxipèlags. El treball, liderat per la investigadora de la Universitat d’Oxford Julia Heinen, compta amb la participació de dos centres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC): l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i l’Institut de Productes Naturals i Agrobiologia (IPNA-CSIC).
La recerca constata que més del 40% de les espècies frugívores actuals (aquelles que mengen fruits i dispersen les seves llavors) són al·lòctones. L’arribada de rèptils, rosegadors i altres animals forans ha substituït en molts casos els vertebrats natius que exercien aquesta funció clau per al manteniment de la flora insular. Segons els autors, la pèrdua d’espècies pròpies, sumada a la presència de noves espècies introduïdes pels humans, ha provocat una alteració funcional de les comunitats animals que pot comprometre la supervivència de moltes plantes.
De mitjana, les comunitats frugívores de les illes analitzades presenten un 44% d’espècies al·lòctones i han perdut un 23% de les espècies natives a causa d’extincions històriques o recents. En el 92% de les illes estudiades s’han detectat introduccions d’espècies, i en el 76%, extincions. A l’illa d’O’ahu (Hawaii), per exemple, s’han extingit totes les aus frugívores natives —15 espècies en total—, i actualment 44 espècies introduïdes són les responsables de consumir fruits i dispersar llavors.
“En moltes illes s’està produint un reemplaçament de les aus frugívores per mamífers omnívors terrestres, que sovint actuen com a depredadors de llavors o manipulen els fruits de manera diferent”, explica Anna Traveset, investigadora de l’IMEDEA. “El problema no és només el que hem perdut, sinó també el que hem introduït i com aquests nous animals canvien la dinàmica ecològica de les illes.”
Les llavors grosses, les més afectades
L’estudi revela que la capacitat de les comunitats animals per dispersar llavors grosses s’ha reduït significativament. Els investigadors han comprovat que l’obertura mitjana de la boca dels dispersors efectius ha disminuït uns 7,9 mil·límetres, la qual cosa limita la dispersió de fruits grans. Aquesta reducció implica menys oportunitats de regeneració per a moltes espècies vegetals, especialment aquelles amb llavors de dimensions majors.
Tot i això, els efectes no són homogenis. En algunes illes, la presència de ratpenats frugívors pot compensar parcialment la pèrdua d’altres dispersors.
Nous reptes per a la conservació
Els investigadors subratllen que la gestió de la biodiversitat insular no pot centrar-se únicament a evitar extincions, sinó que també ha de considerar l’impacte de les espècies introduïdes sobre les funcions ecològiques. “Entendre com les espècies invasores afecten les interaccions entre animals i plantes és essencial per dissenyar estratègies de conservació eficaces”, apunta Manuel Nogales, investigador de l’IPNA-CSIC.
L’equip científic proposa aplicar mesures de restauració funcional en aquelles illes on el dèficit ecològic sigui crític. Aquestes actuacions podrien incloure el control d’espècies invasores, la gestió de poblacions introduïdes o la reintroducció selectiva d’espècies dispersores desaparegudes.
FOTO: Beneharo Rodríguez