Un estudi de la UIB revela que les pluges extremes concentren l’erosió en punts vulnerables dels torrents mediterranis
Les pluges extremes no erosionen el territori de manera uniforme. Un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha constatat que els episodis meteorològics més intensos activen de manera selectiva determinades zones especialment vulnerables, que es converteixen en les principals fonts de sediment dels torrents mediterranis.
La investigació, liderada pel grup de Geosistemes Mediterranis i Riscos Naturals (MedGeoRisk), ha analitzat la resposta del torrent des Fangar, al nord-est de Mallorca, durant la borrasca Juliette, que el febrer de 2023 va deixar més de 200 litres per metre quadrat en cinc dies consecutius.
Els resultats mostren que aquests episodis excepcionals, encara que poc freqüents, tenen una capacitat extraordinària per transformar el paisatge i transportar grans quantitats de materials. Segons l’estudi, el sediment mobilitzat durant Juliette equival a prop del 75% del transport anual mitjà registrat en aquest torrent entre els anys 2012 i 2018.
Quan tota la conca es posa en marxa
Una de les claus de l’episodi analitzat és que no es va tractar d’una tempesta intensa i breu, sinó d’un període de precipitacions persistents durant diversos dies. Aquesta situació va saturar progressivament el sòl i va afavorir que torrents, torrentons i vessants quedassin connectats hidrològicament durant més temps.
Els investigadors expliquen que aquest fenomen amplia l’anomenada “àrea efectiva” de la conca, és a dir, la part del territori que participa activament en l’escorrentia i en el transport de sediments. Com més gran és aquesta connexió, més intensa és la resposta del sistema fluvial.
Els marges dels torrents i els camps agrícoles, els més vulnerables
Per identificar l’origen dels sediments, l’equip va combinar sistemes de monitoratge continu amb tècniques de traçat de materials basades en l’anàlisi del color dels sediments i en models estadístics bayesians.
L’estudi conclou que els principals focus d’erosió durant la borrasca varen ser els marges dels torrents i les zones agrícoles situades a prop dels cursos d’aigua. Aquestes àrees varen aportar la major part del material transportat perquè disposen de sediments fàcilment mobilitzables i mantenen una connexió directa amb la xarxa de drenatge.
Per contra, les àrees forestals i de garriga varen tenir una contribució molt menor, fet que reforça el paper protector de la vegetació davant els processos erosius, fins i tot en episodis meteorològics extrems.
Episodis excepcionals amb un impacte desproporcionat
La recerca també confirma una característica coneguda dels sistemes fluvials mediterranis: una part molt important de l’erosió i del transport de sediments es concentra en pocs episodis d’alta magnitud.
En el cas de Juliette, la quantitat de sediment mobilitzada va ser entre cinc i sis vegades superior a la d’una crescuda ordinària. Això significa que uns pocs dies de pluja poden tenir més impacte geomorfològic que mesos o fins i tot anys de precipitacions habituals.
Reptes davant el canvi climàtic
Els autors adverteixen que els resultats tenen implicacions directes per a la gestió del territori en un context de canvi climàtic, en què es preveu una major freqüència d’episodis extrems.
Per aquest motiu, consideren prioritari actuar sobre les principals fonts de sediment detectades per reduir els efectes de l’erosió. Entre les mesures proposades destaquen la restauració de la vegetació de ribera, la millora de la cobertura vegetal als marges dels torrents i la implementació de pràctiques agrícoles que contribueixin a retenir el sòl.
L’estudi aporta noves evidències sobre el funcionament dels torrents mediterranis i sobre la manera com els episodis de pluja extrema poden accelerar processos de degradació del sòl que tenen conseqüències tant ambientals com econòmiques.