Una tesi analitza l’impacte de les cabres assilvestrades sobre els ecosistemes insulars
Les Illes Balears són uns espais naturals que tenen una gran diversitat biològica i interaccions entre espècies particulars i úniques. A la vegada, també són hàbitats fràgils on l’impacte del canvi global s’agreuja per la sensibilitat ecològica que implica l’aïllament. Entre molts d’impactes, la presència d’espècies introduïdes ha causat disrupcions en les xarxes ecològiques i en el manteniment i supervivència d’espècies natives, fins i tot ha arribat a causar extincions o desaparicions locals.
La presència d’herbívors mamífers introduïts és comú a les illes de tot el món, i més particularment a les de la Mediterrània, encara que se sap que genera un impacte greu en l’estabilitat ecològica insular. La cabra és un exemple, i més en l’actualitat, quan ja es parla d’autèntica plaga amb un impacte molt important en el món vegetal.
A les Illes Balears -principalment a Mallorca-, existeixen poblacions remarcables d’herbívors mamífers introduïts, recentment ubicats en el punt de mira de la gestió ambiental per controlar-los degudament. La necessitat de saber quin és el seu impacte real i quines són les espècies i interaccions més vulnerables és, per tant, un tema d’actualitat.
La tesi de Miquel Capó Servera, defensada a la Universitat de les Illes Balears, estudia quin és el rol dels mamífers introduïts sobre la flora autòctona de les illes Balears, i particularment l’endèmica, a més d’avaluar la resiliència de les poblacions i comunitats insulars davant la depredació. S’han estudiat la vulnerabilitat i preadaptació de la flora endèmica, quina capacitat de tolerància presenten les espècies originades sense herbívors mamífers, l’efecte d’aquests sobre la reproducció i demografia de les comunitats vegetals insulars, així com l’impacte particular que poden tenir sobre la vegetació dels illots.
El treball ha tingut un enfocament multiescalar i molt ric en metodologies i perspectives ecològiques. L’estudi inclou qüestions que parteixen des del nivell d’espècie fins a estudiar poblacions i comunitats. S’han quantificat els composts tòxics, s’han mesurat paràmetres de creixement, l’estructura poblacional i els índex de diversitat biològica. S’ha realitzat treball de camp a totes les illes Balears i també a alguns illots.
Sobreviure a l’herbivorisme
En conjunt, la tesi ha detectat que algunes espècies endèmiques poden sobreviure a l’herbivorisme de mamífers introduïts si són tòxiques, espinoses o cespitoses. Si no, es localitzen en zones de refugi, com penyals o illots, o bé es troben en perill d’extinció. A més, s’ha descobert que les espècies endèmiques que han evolucionat en un context sense herbivorisme per mamífers tenen una baixa tolerància a la depredació, malgrat que la constitució i la fisiologia de la planta estiguin en bon estat.
A més, s’ha trobat que les fases juvenils de les poblacions insulars, com el cas d’Euphorbia dendroides, es veuen severament depredades malgrat que siguin tòxiques. En el cas dels illots, s’ha observat una recuperació notable de la diversitat biològica després d’haver erradicat els herbívors mamífers introduïts, com el cas de les cabres a Es Vedrà i dels conills a s’Espartar.
La tesi ha permès posar sobre la taula la vulnerabilitat de les comunitats vegetals insulars i microinsulars enfront als herbívors mamífers introduïts i ha permès conèixer millor els processos ecològics que es veuen afectats per aquests. A més, resulta una base científica necessària per executar projectes de gestió ambiental per controlar el seu l’impacte a les illes Balears.