Una tesi doctoral alerta que les platges balears podrien perdre fins al 60% de la seva superfície per la pujada de la mar
Les platges de les Illes Balears afronten un futur incert que està marcat per una regressió cada vegada més acusada a causa de la pujada del nivell de la mar. És una sentència que hem sentit dir milers de vegades i ara també ho conclou la tesi doctoral de Pau Luque Lozano, defensada aquests dies a la Universitat de les Illes Balears (UIB), que estima que, en l’escenari climàtic més desfavorable, fins al 60% de les platges de l’arxipèlag podrien perdre més de la meitat de la seva amplada abans de l’any 2100.
La recerca, dirigida pels doctors Alejandro Orfila, de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), i Marta Marcos, del Departament de Física de la UIB, analitza l’evolució de les platges arenoses mitjançant simulacions numèriques, nous models físics i tecnologies de monitoratge de darrera generació.
Segons els resultats, si el nivell de la mar augmenta fins als 103 centímetres a finals de segle, prop de 36,5 quilòmetres quadrats del litoral balear quedarien inundats de manera permanent. A més, la superfície afectada pels temporals s’incrementaria un 41%, fet que agreujaria els episodis d’erosió i la vulnerabilitat de les zones costaneres.
Conseqüències econòmiques
L’estudi també apunta que aquestes transformacions tindrien importants repercussions econòmiques. La desaparició progressiva de superfície de platja podria traduir-se en una reducció equivalent al 7,2% del producte interior brut (PIB) balear de l’any 2019, una dada que evidencia la rellevància de les platges tant des del punt de vista ambiental com per al principal motor econòmic de les Illes.
Una de les aportacions destacades de la investigació és el desenvolupament de nous models per predir la regressió de la línia de costa. A diferència dels sistemes tradicionals, aquests incorporen variables com l’onatge, les marees o la disponibilitat de sediments. Les simulacions indiquen que les platges estretes, característiques del litoral balear, són especialment vulnerables perquè disposen de menys reserva d’arena per compensar els efectes de l’erosió.
La tesi també incorpora una nova tecnologia basada en un radar d’ona contínua amb modulació de freqüència, capaç de mesurar l’onatge i generar mapes de profunditat fins a 500 metres de distància sense necessitat de calibratge extern. Aquesta eina permetrà fer un seguiment continu de l’estat de les platges amb una major precisió i eficiència.
Els investigadors consideren que la combinació de models avançats, dades obtingudes sobre el terreny i noves tecnologies pot facilitar una planificació més efectiva de la gestió del litoral davant els efectes del canvi climàtic. L’objectiu és disposar de millors eines per protegir un dels principals patrimonis naturals i econòmics de les Illes Balears.