Vuit entitats reclamen al Govern Balear que no retalli la protecció de les reserves marines de les Pitiüses
Vuit entitats ecologistes i conservacionistes han reclamat al Govern Balear que retiri la proposta de rebaixa de la protecció de les reserves marines d’interès pesquer d’Eivissa i Formentera inclosa dins el projecte d’ampliació de la reserva marina dels Freus. Les organitzacions alerten que el decret, actualment en fase d’al·legacions, suposaria un retrocés tant ambiental com pesquer.
Les entitats signants —GEN-GOB, IbizaPreservation, GOB Formentera, GOB Mallorca, Ecologistas en Acción, Fundació Marilles, Tursiops i OceanCare— denuncien que l’executiu pretén aprofitar l’ampliació de superfície protegida per flexibilitzar restriccions vigents sobre la pesca recreativa.
Entre les mesures previstes hi ha la possibilitat de permetre arts de pesca recreativa actualment limitats, com l’esquer viu o el curricà, així com l’eliminació de períodes de veda que, segons les entitats, han demostrat la seva eficàcia. També alerten que el projecte elimina els límits de captura diària per a espècies de gran valor comercial com l’anfós, el déntol, el gall de Sant Pere o l’orada.
Més pressió sobre espècies vulnerables
Els col·lectius ecologistes consideren que aquesta modificació afavoriria una pressió addicional sobre espècies vulnerables i facilitaria captures que podrien acabar alimentant el mercat negre. A més, critiquen que també es vulgui modificar el consens existent sobre la pesca professional de la llagosta, ampliant de 24 a 48 hores el temps de calada durant els caps de setmana.
Les entitats denuncien la contradicció que suposa ampliar l’espai protegit mentre se’n redueixen les mesures de conservació. Recorden que les dades científiques demostren l’eficàcia de les reserves marines en la recuperació de les poblacions de peixos i en la conservació dels ecosistemes.
Com a exemple, citen el cas de la reserva dels Freus d’Eivissa i Formentera, on la biomassa de peixos vulnerables a la pesca s’ha multiplicat per sis a les zones de reserva integral i per quatre a les zones parcials des de l’any 2000, segons els estudis de seguiment.
Els col·lectius subratllen que aquestes figures de protecció no només beneficien la biodiversitat, sinó també la pesca professional i recreativa a mitjà i llarg termini, ja que actuen com a espais de regeneració dels recursos marins. També destaquen el seu paper davant el canvi climàtic, perquè els ecosistemes més ben conservats resisteixen millor les onades de calor marines i mantenen funcions ecològiques essencials.
Més diàleg
Per tot plegat, les entitats reclamen al Govern que aturi temporalment el procés d’ampliació de la reserva marina i obri un procés de diàleg amb el sector científic, el sector pesquer i les organitzacions conservacionistes. En concret, demanen la convocatòria extraordinària de les comissions de seguiment de totes les reserves marines d’Eivissa i Formentera.
També exigeixen que qualsevol ampliació de la reserva impliqui incrementar les zones de protecció estricta i no una reducció de les restriccions actuals.
Actualment, les Balears compten amb dotze reserves marines d’interès pesquer que ocupen menys de l’1% de la mar balear. Segons les entitats, la pesca recreativa es pot practicar sense restriccions específiques a més del 96% de les aigües de l’arxipèlag. També recorden que el nombre de llicències de pesca recreativa ha augmentat fins a les 45.000 des de la creació de la xarxa de reserves, fet que, asseguren, demostra que aquestes figures de protecció no han perjudicat l’activitat recreativa.