Ara llegint
La pruna, acolorida, estiuenca i depurativa

La pruna, acolorida, estiuenca i depurativa

L’entrada de ple en l’estiu sol venir acompanyada, a més de les consabudes onades de calor, per l’omnipresència de fruites i verdures que durant aquesta etapa de l’any arriben a la seva maduració i omplen de color, olor i sabor tant les paradetes de mercats com qualsevol racó de les botigues dels nostres barris.

D’entre aquesta munió de colors, formes i sabors en destaca una de manera força rellevant perquè no es troba estandarditzada sota un únic cromatisme i morfologia, ja que en podem trobar de verdes, morades, vermelles, grosses, petites i, fins i tot, de forma allargada: es tracta de la pruna.

La pruna és el fruit de la prunera, un arbre de la família de les rosàcies, família que inclou més de 2.000 espècies de plantes herbàcies, arbusts i arbres distribuïts per les regions temperades del planeta.

La prunera és un arbre caducifoli que pot arribar a assolir els 10 metres d’alçada. La pruna és una fruita de mida mitjana i esfèrica que es sol caracteritzar per posseir una pell fina i translúcida i per comptar amb una polpa molt sucosa i dolça; quan la menjam es sol establir un contrast dolç-amarg, ja que la seva pell sol ser amarga i la seva polpa extremadament dolça. A més, presenta la particularitat que la seva pell està coberta per una cera blanquinosa que la recobreix -anomenada pruïna- i que ajuda a la seva conservació.

Una de les curiositats que presenten les prunes és un variat cromatisme que sol influir en el seu gust; és a dir, hi ha prunes de color groc, verd o porpra fosc i podent tenir un determinat gust depenent de cada color.

Les prunes grogues solen tenir un gust àcid i ser molt sucoses, mentre que les vermelles tenen un sabor més dolç que no les grogues; les que tenen la pell més blavosa o negrosa són les ideals per coure -i realitzar compotes i confitures- , mentre que les de color verd -especialment les anomenades Clàudies- destaquen per la seva dolçor.

D’entre la gran varietat de pruneres que existeixen al planeta, aquestes es solen dividir en dos grans grups: les europees i les japoneses.

La prunera europea (Prunus domestica), els fruits de la qual solen ser de color verd o morat, és l’arbre que dóna els fruits més idonis per ser assecats ja que el seu contingut en sòlids solubles és elevat i contenen poca aigua, la qual cosa facilita la seva deshidratació. Per la seva banda, la prunera japonesa (Prunus salicina) sol donar fruits més primerencs i solen ser de color vermell, groc o negrós. El seu contingut en aigua és alt, així que es caracteritzen per ser més sucoses que les de l’altra varietat.

Malgrat aquesta gran distinció entre les dues varietats majoritàries de pruneres, hi ha moltíssimes varietats que han anat adaptant-se a les condiciones climàtiques i orogràfiques de cada indret del planeta on han estat conreades. Tant és així, que a les Illes Balears es coneixen més d’una dotzena de varietats tradicionals, d’entre les que cal destacar:

– Pruna Clàudia verda: és una fruita de mida mitjana o grossa, de pell verdosa que sol madurar al llarg del mes de juliol.

– Coll de Brocal: es tracta d’una pruna petita o mitjana, de pell verda i polpa groga en forma de pera, compta amb pinyol desferrat i sol madurar de finals de juliol a principis d’agost.

– Cor de bou: pruna grossa en forma de cor, madura a finals de juliol.

– De collet negre: pruna grossa de color fosc en forma de pera, de molt bona qualitat que madura el juliol.

– De frare blanc: pruna grossa de color blanc brut i polpa groga, amb pinyol desferrat, madura a mitjan estiu.

– De frare roig: és la més coneguda de les variants balears, és de mida mitjana, de color vermell i forma allargada, madura el juliol.

– De Sant Joan: pruna petita i rodona, de pell vermella i polpa groga, sucosa i de poca conservació, madura a finals de juny.

– De la sang: pruna de mida discreta i suc vemellós.

Tot i que el preu del quilogram de pruna pot variar en alguns cèntims i depèn molt de si es tracta d’una pruna primerenca o tardana, el preu actual de la pruna oscil.la al voltant dels dos euros per quilogram, ja que ens trobam actualment en la plena, tenint sempre present que l’estacionalitat d’aquesta fruita es situa de juny a setembre a la nostra contrada.

Tot i que els mercats es troben curulls de prunes en aquest moment, convé tenir present algunes recomanacions a l’hora d’adquirir-les: sempre han de ser fermes, sense cops i recobertes del polsim anomenat pruïna que ajuda a la seva conservació.

En tractar-se d’una fruita que es podreix amb facilitat, convé guardar-les a la gelera durant pocs dies i consumir-les com abans millor; tenint cura, abans de menjar-les, de rentar-les, ja que normalment es solen consumir amb la pell.

Les prunes fresques són una fruita ideal per consumir entre hores o per berenar a l’estiu; mentre que les prunes seques aporten energia, vitamines i minerals de cara a l’hivern, a més de millorar la cocció i la conservació de les carns.

El consum de la pruna és un bon remei per actuar contra el restrenyiment i el colesterol, ja que conté el sucre sorbitol, que és laxant, i és una font important tant de fibra tant soluble com insoluble que contribueix a millorar el trànsit intestinal i afavoreix el creixement de la flora intestinal. A més, la fibra soluble també evita la reabsorció del colesterol alliberat pel fetge i així en regula els nivells en sang.

Les varietats més fosques de pruna són riques en uns pigments anomenats antiocians que tenen una demostrada acció antioxidant i anisèptica.

La tradició ancestral de coure la carn amb prunes seques té un fonament científic sòlid, ja que les substàncies antioxidants i bactericides que té la fruita per protegir-se de les plagues es conserva en la fruita seca i permet una millor conservació de la carn que es cuina amb prunes seques. Aquest efecte és nota sobretot en la carn de pollastre i de porc, que veu augmentat el seu sabor i suavitza la seva textura gràcies a aquesta pràctica.

És així com la pruna ha esdevingut una fruita imprescindible en els àpats estiuencs des de temps antic; una fruita que ha sabut unir tradició i modernitat i que no ha estat arraconada a un consum minoritari per les modes imperants en cada moment, sabent-se guanyar per aroma, gust i efectes beneficiosos per a la salut un respectable lloc a les nostres taules.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt