A la tardor, figues

Ens trobem als primers dies de tardor, la qual cosa significa que el contingut de les geleres està començant a experimentar un canvi important respecte a l’estiu. És en aquest moment, entre el final d’estació i principi de l’altra, quan les figues són les protagonistes.

Tot i que es tracti d’una fruita dolça, la seva aportació calòrica quan es consumeix fresca és només una mica major que la de les pomes. A més, aporten molta fibra i minerals. Aquests darrers es troben especialment concentrats a les figues seques degut a la seva pèrdua d’aigua, que passa del 80% a les fresques, al 30% o menys a les seques. El mineral més abundant en aquest fruit és el potassi, seguit pel calci, el magnesi, el fòsfor, el ferro i el manganès. Cal destacar que la figa és la fruita que més calci conté. Pel que fa a les vitamines, destaquen la vitamina K a les seques i la B1, B5 i B6 a les fresques.

A l’antiga Grècia els atletes olímpics consumien figues degut al seu contingut en energia, minerals i fibra. Aquest fet fa que ajudin a controlar els nivells de colesterol i de glucosa en sang i facilitin el trànsit intestinal.

Avui en dia els principals productors d’aquest fruit són Turquia, Egipte, Grècia, el Marroc i Espanya, principalment Osca, Lleida, Àvila, Càceres, Múrcia i Alacant. Fora del Mediterrani destaquen els Estats Units i Brasil. Existeixen més de 700 varietats de figueres en el món, de les quals unes 300 es cultiven per al consum humà. A Espanya es cultiva aproximadament una dotzena d’aquestes varietats.