L’Alzinar: Pel febrer, abriga’t bé i dia Internacional de la Pau i no Violència

“No hi ha camí per a la pau: la pau és el camí” (Mahatma Ghandi).

Ahir, dissabte, 30 de gener, va ser el dia internacional commemoratiu de la Pau i la no Violència, per recordar el llegat de l’advocat hindú, polític, activista i líder pacifista Mahatma Gandhi (Mohandas Karamchand Gandhi, Índia, 1869-1948), assassinat als seus 78 anys, el 30 de gener de 1948, a mans d’un fanàtic integracionista hindú, en desacord amb la seva feina per la conciliació dels diferents punts de vista dels practicants de les diverses religions hagudes i per haver, i per la seva defensa aferrissada de la lluita no violenta i la resistència pacifica en enfront de la injustícia.

El dia escolar de la no violència i la Pau (DENIP) creat l’any 1964, pel poeta, educador i pacifista mallorquí Llorenç Vidal i Vidal, (Santanyí, 26-04-1936), és una iniciativa d’Educació No Violenta i Pacificadora, difosa internacionalment, per a un món més conciliador, tolerant, solidari, habitable, amb concòrdia i respecte als drets humans, la no-violència i la pau, que no s’ha de confondre amb el dia internacional de la Pau, establert l’any 2001 (21 de setembre) a iniciativa de les Nacions Unides.

Aquesta jornada que, teòricament, hauria de ser un bon moment per reflexionar i corregir  determinades actituds quotidianes i millorar-les, i resoldre els nostres conflictes sense violència, constituint un camí que ens acostés a la Pau, a la Solidaritat i a la Igualtat d’Oportunitats, tornà a passar, un any més, bastant desapercebut, diluït a més, a la nostra illa, amb la polititzada i autoritzada tercera manifestació en contra del tancament del sector de la restauració de Mallorca, dins aquesta trista i dura època que desgraciadament ens ha tocat sobreviure, a causa dels devastadors efectes (lamentablement segueix en augment la xifra de morts i d’ingressos a la UCI), tant de salut, com econòmics (i, també desgraciadament, ben aviat ens veurem d’altres, ja que, com diu un bon amic, “la gent ja comença a estar-ne fins als nassos. Hi ha persones que passen fam i ni tan sols poden donar menjar a la seva família”) del maleït coronavirus.

Pel febrer, abriga’t bé.

Després d’un mes de gener que pot passar a la història de la meteorologia, amb la tempesta Filomena (fred, pluges, borrasques i nevades), el febrer, en principi, es presenta com un mes un poc més càlid, normal pel que fa a les temperatures, i no molt exaltat pel que fa a precipitacions, encara que els primers dies poden ser fortes, per a la borrasca Justine que pot augmentar la inestabilitat i a més del fort vent provocar un altre descens de temperatures, a pesar que els vinents dies poden ser també més calorosos dins la  mediterrània.

El febrer és el segon mes de l’any, en el que floreixen els ametlers, pruneres, cirerers i aranyoners (la planta del Patxaran), i enguany té vint-i-vuit dies, no és any de traspàs (cada quatre anys). En llatí es deia februarius i era un mes dedicat a unes festes de purificació, les februa, en les quals s’aplacaven els morts amb sacrificis i ofrenes, especialment a la deessa Juno. Febrer, com el gener, no existia en el calendari romà d’època primitiva, i va ser afegit amb la reforma de Numa Pompili (segle VII aC) que va adaptar els mesos al cicle lunar. Originàriament tenia vint-i-vuit dies, passant a tenir-ne 29 en any de traspàs. Febrer era l’últim mes de l’any, que començava el març. 

El mes de febrer sol ser un dels més rabiosos de l’any i, com diuen els pagesos, poc de fiar, amb un temps molt canviant.

Enguany és l’any xinès del bou, que comença amb la segona lluna nova després del solstici d’hivern, que coincideix, aquest any, amb Santa Eulàlia, el divendres, dia 12 de febrer (preneu nota: el vinent dissabte, dia 13, és el Dia Mundial del Fadrí).

Cultius del mes de febrer

Dins aquest mes ja podem fer (ull amb les gelades) planters de llavors de tomàtigues i tomàtigues de ramellet, pebres, carabasses, carabassons, cogombres, albergínies, síndries, melons, porros, calçots, rúcula, julivert, espinacs, enciams, api, lletugues i remolatxa.

Si tenim hivernacles, o llocs ben arrecerats amb sol i sense moltes gelades, és bon temps per sembrar sàlvia, pastanagues, mongetes, violes, begònies, petúnies i flors anuals.

Directament a la terra també podem sembrar herbes aromàtiques, enciam, escarola, endívies,  patates primerenques (en lluna vella),  moniatos, ciurons, alls, bledes (tot l’any), atzavares, el medicinal àloe vera, api (tot l’any), lletreres, pèsols, cols, colfloris, faves, maduixes, fonoll, naps, ravenets, rúcula, cebes (fins al mes d’abril), 

Floreix la vinagrella i també és molt bon temps per plantar estaques de caquier, figueres i magraners

És temps de collir colfloris, carxofes, escarola, cols, pastanagues, porros, api, espinacs, cols de Brussel·les, raves, ravenets, faves tendres, remolatxa, pèsols, enciams, calçots, rúcula, llimones, clementines, mandarines clemenvilles, taronges (què ho son de bones ja les navels), aranges (pomelos), kiwis, pomes, plàtans…

És bon temps per a trasplantar rosers i plantes enfiladisses.

Encara és bon temps per a podar la vinya i els garrovers, i si ens donem pressa els darrers ametllers, melicotoners (fins a finals de març), albercoquers, avellaners, codonyers, figueres, nesprers, murteres, arboceres (en lluna descendent), caquiers, pereres i pomeres.

Ja podem començar a podar les oliveres (fins a finals d’abril).

Comencen a florir els romanins, les lavandes, dents de lleó, l’àloe vera, espàrecs (afrodisíacs, depuratius, diürètics, laxants…).

És bon temps per empeltar d’estaca cirerers, ametllers, melicotoners, albercoquers, pruneres, pereres, pomeres, atzeroleres i caquiers. 

És el moment oportú per sembrar llorers, murteres i heures i trasplantar tarongers, llimoneres, xiprers.

Sant Blai gloriós, lleveu-me la tos.

Dimecres, dia 3, és Sant Blai, patró dels treballadors i dels cardadors de la llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri. 

San Blai gloriós, lleveu-me la tos”, com resa una dita popular, ja que aquest dia era costum beneir, dins l’església, caramels d’eucaliptus, de mel o de cafè amb llet (servien després, segons la tradició,  per llevar el mal de coll) i aliments destinats a les persones i animals.

Truita d’esclata-sangs i gírgoles.

Ahir vespre tinguérem el plaer de sopar d’una bona truita d’esclata-sangs i gírgoles (recollits el mateix capvespre) i sobrassada vella, de més de dos anys: Plaer de deus, només reservats, en aquesta època, als bons cercadors. 

No és necessari dir res dels esclata-sangs, aquests darrers mesos ja n’hem parlat bastant, i gaudit d’ells de diverses formes. Però si dels picornells, bolets de tres forquetes, cosmopolites, i que creixen a tots els continents.

Com els esclata-sangs mariden, lliguen, amb arrossos, arrossos bruts, amb sobrassada, amb llom, amb sopes mallorquines, sopes de matances, fideus, coques, cocarrois, panades…

#Foravila